• APARICIO, Javier (2013): Continuidad y ruptura. Una gramática de la tradición en la cultura contemporánea. Madrid: Alianza Editorial.
  • EVEN-ZOHAR, Itamar; Elías J. TORRES FEIJÓ y Antonio MONEGAL (2019): «The End of Literature, or: What Purposes Does It Continue to Serve», Poetics Today 40.1. 7-31.
  • FERNÀNDEZ, Josep-Anton; Jaume SUBIRANA, eds. (2015): Funcions del passat en la cultura catalana contemporània. Institucionalització, representacions i identitat. Lleida: Punctum.
  • IGLESIAS SANTOS, Montserrat, ed. (1999): Teoría de los polisistemas. Madrid: Arco/Libros.
  • KORTAZAR, Jon (ed.) (2019): Bridge/ Zubia. Imágenes de la relación cultural entre el País Vasco y Estados Unidos. Madrid: Iberomericana
    Vervuert.
  • KORTAZAR, Jon (2021): «National Literary Awards and the Basque Literary System» in SOUTO ALCALDE, David, SAMPEDRO, Aiora, KORTAZAR, Jon (Eds.) (2021): Circuits in Motion. Polysystem Theory and the Analysis of Culture. Servicio Editorial UPV-EHU: Bilbao. 98-106.
  • KORTAZAR. Jon; KORTAZAR BILLELABEITIA, Jon (2021): «Las traducciones de la obra de Dante al Euskera». Ínsula. 895-896. 46-
    50.
  • KORTAZAR, Jon (2021): «Introducción. Escritoras Vascas» in Escrituras vascas de mujer. Monográfico de la Revista Rassegna Iberistica. 44-
    115. 175-177.
  • KORTAZAR, Jon (2021): «Teoría de los Polisistemas y Sistema Literario Vasco». Sancho el Sabio. 44. 155-176.
  • KORTAZAR, Jon (Ed.) (2022): De la Periferia al Centro: nuevas escritoras vascas. Ed. Ca Foscari. Venecia. 
  • KORTAZAR, Jon (Ed.) (2022): Contemporary Basque Literature. Servicio editorial UPV-EHU. 
  • MARTÍNEZ TEJERO, Cristina (2018): «Os critérios espacial, linguístico e identitário em processos de emergência cultural. Usos e ambiguidades na definição do campo dos estudos galegos», Bulletin of Hispanic Studies (BHS), 95.2. 235-248.
  • MARTÍNEZ TEJERO, Cristina; Santiago PÉREZ ISASI, eds. (2020): Perspetivas críticas sobre os estudos ibéricos. Venecia: Edizioni Ca’ Foscari.
  • MONEGAL, Antonio; Enric BOU, Darío VILLANUEVA, coords. (1999): Sin fronteras. Ensayos de literatura comparada en homenaje a Claudio Guillén. Madrid: Castalia.
  • MONEGAL, Antonio (2005): «A Landscape of Relations: Peninsular Multiculturalism and the Avatars of Comparative Literature», en L. Fernández-Cifuentes y B. Epps, eds., Spain Beyond Spain. Lewisburg: Bucknell University Press. 231-249.
  • MONEGAL, Antonio (2017): «Entre la vanguardia y la cultura de masas: Los viajes americanos de Dalí, Lorca y Buñuel», en José Manuel del Pino, ed., El impacto de la metrópolis. La experiencia americana en Lorca, Dalí y Buñuel. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert. 37-61.
  • MONEGAL, Antonio  (2020): «¿Para qué sirve la literatura?», La maleta de Portbou, 41. 12-17.
  • PÉREZ ISASI, Santiago (2010): «La historia literaria como herramienta de nacionalización en España», Oihenart. Cuadernos de Lengua y Literatura, Donostia-San Sebastián, 25. 267-279.
  • PÉREZ ISASI, Santiago (2021): «Gli Studi Iberici: passato, presente, futuro», en Daniele CORSI, Cèlia NADAL PASQUAL, eds.: Studi Iberici. Dialoghi dall’Italia. Venezia: Edicioni Ca’ Fo-scari. 17-50.
  • ROIG-SANZ, Diana; SUBIRANA, Jaume, eds., Cultural Organizations, Networks and Mediators in Contemporary Ibero-America. Routledge: 2020.
  • SÁEZ DELGADO, Antonio; Santiago PÉREZ ISASI, eds. (2018): De espaldas abiertas. Relaciones literarias y culturales ibéricas (1870-1930). Granada: Comares. 
  • SÁEZ DELGADO, Antonio; CERDÁ, Jordi; NÚÑEZ SABARÍS, Xaquín; KORTAZAR, Jon (Eds.) (2022): La invasión silenciosa. Presencia portuguesa en las revistas literarias ibéricas (1900-1950). Gijón: Trea.
  • ŠKRABEC, SIMONA y JAUME SUBIRANA (2022): «From Catalan PEN to the World: Writers, activists and diplomats». Roig-Sanz, Diana; Carbó, Elisabet (ed.). Culture as Soft Power. Bridging Cultural Relations, Intellectual Cooperation and Cultural Diplomacy. Berlin: De Gruyter. 
  • ŠKRABEC, SIMONA (2021): «Retraducció i el cànon rebel». Quaderns, 28,  9-31.
  • ŠKRABEC, SIMONA i Manel VILA-VIDAL (2019): «Construir el patrimoni literari a través de la traducció. Divulgació de la literatura catalana al món 1516-2017. Estudi quantitatiu». A: Corretger, Montserrat; Teixell, Oriol (ed.). Literatura catalana contemporània: patrimoni i identitat. Barcelona: IEC; Tarragona: URV, 153-184.
  • ŠKRABEC, SIMONA (2018): «La història es torna a escriure sempre de nou». L’Avenç, 443 (febrer), 58-60 [Josep Pla, Notes disperses, 2018].
  • ŠKRABEC, SIMONA (2017): Una pàtria prestada: lectures de fragilitat en la literatura catalana. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • ŠKRABEC, SIMONA (2018): «Kongres PEN 1933». Razpotja, 31, 76-82.
  • ŠKRABEC, SIMONA (2012): «L’escut brilant de l’èpica. Faust de Goethe i El comte Arnau de Maragall». Dins: Izquierdo, Oriol; Maragall, Pere (eds.). En el batec del temps. Barcelona: ILC; Associació Família de Joan Maragall i Clara Noble, 401-434.
  • SUBIRANA, Jaume (2018): Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019). Madrid: Cátedra.
  • SUBIRANA, Jaume (2019): «La fiebre centenaria. Conmemoraciones literarias e institucionalización cultural en Cataluña», Ínsula, 871-872. 46-48.
  • TORRENTS BUXÓ, Carme (2007): «El patrimoni literari català i consum cultural». Dins Miscel·lània Ricard Torrents Scientiae patriaeque impendere vital. Vic: Eumo Editorial, 595-607. https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/241791.
  • TORRENTS BUXÓ, Carme (2014): «Del carrer al núvol. La presència social d’un escriptor com Verdaguer», dins: Pels vells carrers del poble. Vic: Universitat de Vic, 441-446.
  • TORRENTS BUXÓ, Carme (2017): «La Casa Museu Verdaguer, El primer Museu Literari Català», AUSA - Patronat d’Estudis Osonencs, XXVIII , 180, 557-567. 
  • TORRENTS BUXÓ, Carme (2019): «Verdaguer i Folgueroles: dos noms en un». Haidé - Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, Núm. 8, 161-169. https://raco.cat/index.php/Haide/article/view/362025
  • VIÑUALES GRANEL, Marta (2015): Els anys temàtics literaris. Les commemoracions literàries en quatre casos: Any Pla (1997), Any Verdaguer (2002), Any Rodoreda (2008) i Any Maragall (2010-2011). Tesis doctoral. Universitat de Barcelona.