L’SGÔR II celebrat al Museu d’Història de Barcelona al Born els dies 16 i 17 de març ha comptat amb experts i periodistes que han examinat com l'esport de masses és el catalitzador definitiu de la normalització lingüística sota el lema "La llengua ens fa guanyar". Les conclusions de l’SGÔR II insten a connectar la llengua amb els valors de l'esport modern com el triomf, la innovació i el relleu generacional.

Entre els diferents debats, la taula rodona “El paper dels mitjans i la comunicació esportiva en llengües minoritzades”, amb veus com Gemma Mallorca, narradora de futbol femení a 3Cat i Miquel Agut, periodista esportiu a RAC1, va subratllar la necessitat d'un català "viu i proper" que s'allunyi del purisme acadèmic per guanyar agilitat en la narració. L'ús de terminologia pròpia, com per exemple el terme canonada i la presència de referents com Aitana Bonmatí són vitals per interpel·lar les noves generacions. Des de Galícia, Yuri Carrazoni, subdirector de Nós Diario, va advertir del retrocés del gallec, un 53% d'ús del castellà entre la població, i va posar el gir comunicatiu del Celta de Vigo com a exemple de prestigi lingüístic.

L'experta gal·lesa Elin Haf Gruffydd Jones va recordar que els mitjans en llengües minoritzades compleixen funcions vitals, des de la cohesió social fins a la creació d'indústria econòmica. El model gal·lès, amb plataformes de streaming i continguts produïts pels mateixos aficionats, marca el camí per trencar l'hegemonia del castellà i l'anglès com a llengües esportives.

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Xavier Vila, va cloure el simposi vinculant l'esport amb el Pacte Nacional per la Llengua. La fita és clara: els clubs han d'actuar com a "espais de llengua" i el periodisme ha d'apostar per la qualitat i la diversificació de formats per garantir el relleu generacional, per exemples a les xarxes socials.

El simposi SGÔR II afirma que la llengua és una estratègia crucial per guanyar el futur, no un complement. Aquesta conclusió és coherent amb el projecte “Joves i català” de l’IEC, que adverteix que, malgrat la presència institucional del català, cada cop és menys comú en les interaccions informals dels joves. Aleshores, l'esport només serà un lloc de triomf si el català, i d’altres llengües minoritzades, es converteixen en la llengua del sentiment i la comunitat dels clubs esportius.

Cliqueu aquí per a més informació.