9. des del campus

La Clínica Jurídica de la UPF: un punt de trobada entre la justícia social i la innovació en dret

Es tracta d’una iniciativa solidària d’aprenentatge-servei impulsada per la Facultat de Dret i adreçada a persones o col·lectius vulnerables, que es va posar en marxa el curs 2018-2019.

Clínica jurídica

Solidaritat, sensibilitat, justícia social, respecte als drets humans, innovació jurídica i docent, defensa pro bono (gratuïta), voluntariat i aprenentatge-servei són alguns dels valors que es conjuguen dins de la Clínica Jurídica de la UPF, una iniciativa en el marc de la Facultat de Dret que es va posar en marxa el mes de novembre del 2018, i que durant el curs passat va atendre un total de tretze casos.

La Clínica Jurídica de la UPF s’adreça a col·lectius i a persones en situació de vulnerabilitat que, per les seves capacitats econòmiques, no tenen mitjans per aconseguir un assessorament jurídic adequat a la seva situació. Amb el principal objectiu d’aproximar la Facultat de Dret a la societat, està integrada per estudiants, professors, Alumni i advocats voluntaris, i té les portes obertes a tothom qui vulgui fer un voluntariat social a la Universitat.

“La UPF, inspirada en els països anglosaxons, té un model de clínica jurídica de defensa”

“La UPF, inspirada en els països anglosaxons, en els quals van néixer les clíniques jurídiques a principis del segle XX, té un model de clínica jurídica de defensa, és a dir, que té la voluntat d’ajudar els estudiants a entendre com funciona la defensa d’una persona en un context real”, explica Anna Caballé Martorell, degana de la Facultat de Dret i professora de Dret Romà.

A Espanya, les clíniques jurídiques es van posar en marxa ja entrat el segle XXI. Actualment n’hi ha 27, agrupades dins de la Red Española de Clínicas Jurídicas; però poques es basen en aquest model de defensa, a l’estil nord-americà: la majoria es limiten a fer una tasca d’assessorament i d’elaboració d’informes, sense anar més enllà.

“A la UPF, els estudiants treballen sobre casos verídics, assessorats per experts, acadèmics i advocats, en col·laboració amb ONG i entitats sense ànim de lucre, i aquest aprenentatge reverteix directament en favor de la societat, permet tornar a la societat allò que ella ens ha donat”, destaca Anna Caballé.

“L’impacte de la Clínica Jurídica és doble: acadèmic i social”

I és que l’impacte de la Clínica Jurídica, segons que afirma el seu director, Maurici Pérez Simeón, professor de Dret Romà i Dret Comparat de la UPF, es pot considerar doble, acadèmic i social: “Des del punt de vista acadèmic, la Clínica Jurídica possibilita a l’estudiant veure el dret en acció, participar en la defensa d’un cas verídic. Des del punt de vista social, permet donar un assessorament jurídic adequat en aquelles persones que, per qualsevol motiu, no hi tenen accés”, remarca.

Per cobrir tots aquests fronts, i a banda de la degana i el director, la Clínica Jurídica consta de les cinc seccions i coordinadors següents (molts d’ells Alumni UPF): Atenció a la ciutadania (Elena Roselló Cherigny i Tomás Gabriel García Micó, professors del Departament de Dret); Relacions amb ONG (Oriol Valentí, advocat i professor del Departament de Dret); Compliment normatiu (Gabriela Boldó, advocada i coordinadora acadèmica del màster en Advocacia de la BSM-UPF), Seminari permanent (Alberto Carrio, professor del Departament de Dret); Comunicació (Adrián López, advocat), i Comunicació internacional (Kate Ewing, advocada, i Gisela Guarí, traductora).

Tretze casos admesos, dos dels quals en fase de demanda judicial

Durant el primer curs en què la Clínica Jurídica ha estat en funcionament, ha admès un total de tretze casos, onze dels quals es troben en fase d’estudi, i dos en fase de demanda judicial (un d’aquests casos s’ha desdoblat, i hi ha dues demandes vinculades a un sol cas).

El primer cas que va entrar en fase de demanda judicial es tracta de l’assumpte “Dret de família: parella de fet i filiació no matrimonial”, en què una noia jove embarassada i amb pocs recursos va ser expulsada per la força del domicili familiar per la seva parella, amb motiu d’haver-se negat a interrompre la gestació.

El segon cas amb demanda és l’assumpte “Llei de segona oportunitat: concurs de persona física amb deutes de dret públic”: dues persones sense recursos es van trobar en situació d'insolvència per deutes amb la intenció que un jutjat n'ordeni la cancel·lació i els permeti recomençar la seva vida laboral.

“Hi ha onze casos en fase d’estudi, de casuística molt variada”

Pel que fa als onze casos en fase d’estudi, la casuística és molt variada: discriminació per raó de gènere en l'arbitratge esportiu d'una federació catalana; un noi amb paràlisi cerebral contra una empresa de transport interurbà que es nega a fer les obres d'adaptació per fer accessible l'estació d'autobusos d'un poble; una ONG que s'ha vist discriminada per raons ideològiques per un institut municipal.

Altres casos són els d’uns rellogats del Raval a qui el propietari intenta fer fora injustament després de 25 anys de viure en un pis; un cas de segona oportunitat d'una senyora fortament endeutada amb l'Agència Tributària, o dos casos centrats en menors estrangers no acompanyats “menes”, en què la Generalitat té la tutela de fet però no arriba a constituir una tutela formal: això els impedeix tenir els beneficis dels extutelats en complir 18 anys, per la qual cosa poden gaudir de permís de residència, però no de permís de treball.

Quin tipus de casos admet la Clínica Jurídica i com es tramiten?

En la mesura del possible, i més enllà d’un primer nivell en què presta un servei d’orientació jurídica bàsica a les persones i les entitats que s’hi adrecen, selecciona els casos que entren dins el seu circuit en funció del fet que tinguin un especial interès acadèmic i social: “Intentem trobar un equilibri entre l’interès del cas, la seva viabilitat i la necessitat de la persona”, apunta Maurici Pérez Simeón.

Clinica jurídica

Sobre els onze casos en fase d’estudi, el director explica que “caldrà decidir a principis d’aquest curs 2019-2020 quins s’incorporen a demanda judicial; possiblement seran dos o tres. La resta de casos esperem resoldre’ls sense necessitat d’anar a judici, en una fase de negociació, o bé el dictamen previ serà desfavorable a la via judicial, perquè conclourem que no es compleixen els requisits necessaris per poder tenir opcions raonables de guanyar”.

“El nostre ideal és que la sentència pugui canviar algun punt del dret que no funciona”

En relació amb els casos admesos, el director afegeix que “el nostre ideal és que la sentència pugui canviar algun punt del dret que no funciona. Volem propiciar un canvi que obligui a reconsiderar una regla, que siguin accions amb una transcendència que vagi més enllà de cada cas concret i que creïn un precedent”, remarca.

Els casos que no tenen cap tipus de recorregut ja no passen a la comissió d’estudi, que només admet els que ja es veu que tenen certa viabilitat. Aleshores, es crea un equip de treball per a cada cas admès, format per tres estudiants (un dels quals és líder de grup, la peça clau, l’impulsor, amb el qual interaccionarà la direcció de la Clínica), un professor i un advocat (aquesta darrera figura només s’hi afegeix si el cas ho requereix). Finalment, redacten un document, en el qual s’avalua com es pot procedir.

Un model generador de treballs de fi de grau

Determinats casos són susceptibles de generar un o diversos treballs de fi de grau (TFG), fets pels estudiants de darrer curs del grau en Dret. “Aquells casos que poden tenir un valor acadèmic rellevant se seleccionen, de manera que alguns dels nostres estudiants poden elaborar un treball de fi de grau a partir de l’aprenentatge de portar un cas real”, afirma Esther Farnós Amorós, cap d’estudis de la Facultat de Dret.

Durant el curs 2018-2019, dels dos casos en fase de demanda judicial, han sorgit un total de sis TFG

Durant el curs 2018-2019, dels dos casos actualment en fase de demanda judicial, han sorgit un total de sis TFG, tres per cada cas, que tenen el mateix format que la resta de treballs, amb l’única peculiaritat que es fan en el marc d’un cas concret. Pel que fa al cas de la noia embarassada (al juliol va tenir el fill, i a finals d’aquest mateix mes la Clínica Jurídica va interposar la demanda), els estudiants han elaborat tres TFG, de temàtica diversa i amb directors diferents, cadascun dels quals ha estudiat un aspecte complementari de la demanda.

En primer lloc, hi ha un TFG centrat en el tema de la filiació no matrimonial, un estudi sobre què passa quan una noia queda embarassada i el pare no vol reconèixer la filiació, i com procedir per tal que hi hagi un jutge que la determini; en segon lloc, un altre TFG que analitza la problemàtica de la parella de fet quan la convivència cessa abans dels dos anys, però estant la noia embarassada; i finalment, un tercer TFG, que estudia qüestions de dret internacional privat, perquè el pare de la criatura és resident a l’estranger.

“La meva tasca ha estat demostrar que la persona és el pare de la criatura i les conseqüències que aquest fet té per a ella”

Gemma Novau, que el curs passat va estudiar cinquè del doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses (ADE), va ser l’estudiant que va fer el TFG relacionat amb la filiació no matrimonial (se li va valorar amb una nota de 9): “La meva tasca ha estat demostrar que la persona és el pare de la criatura i les conseqüències que aquest fet té per a ella. Es tracta d’un supòsit internacional, ja que aquesta persona té el patrimoni fora d’Espanya, no vol reconèixer la nena com a filla seva, i a més no sabem com reaccionarà davant la demanda”, explica l’estudiant, que va tenir com a tutora del TFG la professora Esther Farnós.

Clínica jurídica

La Gemma ja ha finalitzat el grau en Dret i aquest curs 2019-2020 farà el trimestre que li queda per acabar el grau en ADE, que compaginarà amb el màster en Advocacia de la BSM-UPF. La seva intenció és continuar vinculada a la Clínica Jurídica, i si pot, vol fer el treball de fi de màster sobre un dels assumptes admesos, ja sigui centrada en el mateix cas al qual s’ha dedicat fins ara o bé en un altre. “Penso que poder col·laborar amb la Clínica Jurídica com a estudiants és molt interessant, ja que ens permet analitzar i conèixer un cas verídic de dret de família, des del principi fins al final, i fer una anàlisi integral del problema”, afirma.

Els advocats, peça fonamental

Esther Farnós destaca la tasca que fan els advocats, que dóna continuïtat a tota la feina prèvia que han fet els estudiants en el marc de la Facultat: “Atès que els estudiants encara no poden defensar casos, és molt important la figura de l’advocat, que portarà el cas de manera gratuïta (pro bono) davant la justícia”.

L’advocada que treballa en el cas conjuntament amb la Gemma, i que va preparar la demanda a partir de la informació aportada pels tres TFG elaborats pels estudiants, és Rosa Artigas, la persona encarregada de portar el procediment als tribunals: “Els despatxos d’advocats haurien de formar part de la Clínica Jurídica perquè crec que és una exigència ètica, inherent a la nostra professió. Hi ha casos que són molt injustos, i que requereixen la nostra intervenció sense haver d’esperar a si poden tenir un benefici econòmic”, assegura.

Segons ella, la Clínica Jurídica representa una gran oportunitat per als estudiants, que poden tenir una perspectiva teòrica i pràctica a la vegada, a partir d’un cas real: identificar-lo, estudiar-lo i veure com aquell problema es transforma en un altre procediment que arriba als tribunals i es resol. “La Clínica Jurídica és interessant tant per a la persona afectada, que té un problema que econòmicament no pot resoldre, com per a la Universitat, en la mesura que ensenya uns valors als estudiants, sobre com fer possible que la justícia arribi a tothom”, reflexiona.

Clínica jurídica

Participació de tots els voluntaris en les diferents fases del procediment judicial

El profit acadèmic no s’acaba quan el cas entra en la via judicial. Per exemple, segons que explica Maurici Pérez Simeón, en el cas de filiació no matrimonial, i un cop ja interposada la demanda, aquest setembre, o a principis d’octubre, es farà una sessió pública oberta a tots els voluntaris de la Clínica Jurídica, amb la intervenció d’un professor de dret civil i un altre de dret processal. Amb la demanda al davant, s’analitzarà per què s’ha fet d’una determinada manera.

Posteriorment, quan hi hagi l’audiència prèvia, està previst que se’n faci una projecció pública, amb comentaris d’un docent de dret processal, en què s’expliquin i es raonin els arguments de cada part. “La nostra idea és que tothom participi una mica en tots els casos, tot i que hi hagi unes persones expressament vinculades a cada cas”, apunta el director de la Clínica Jurídica.

Augmentar el flux d’entrada de nous casos

Un dels principals objectius per al curs 2019-2020 és consolidar i augmentar el flux d’entrada de nous casos interessants, un procés que requereix temps, i aconseguir-ne una massa crítica d’entre deu i vint que passin a la fase d’estudi. Fins ara, l’entrada de casos s’ha produït bàsicament a través d’ONG, una peça essencial per al bon funcionament de la Clínica Jurídica. De moment, es col·labora amb una desena d’aquestes organitzacions, i es preveu que la xifra continuï augmentant en el futur.

Fins ara, l’entrada de casos s’ha produït bàsicament a través d’ONG

Una segona via d’entrada ha estat a través d’advocats que ja estaven portant casos de manera pro bono i que han estat incorporats a la Clínica Jurídica; en menor mesura, s’han captat casos mitjançant peticions fetes per la web, i també a partir de la coneixença d’algun estudiant de la Universitat.

Com a mesura positiva per augmentar aquest flux de casos, recentment s’ha arribat a un acord amb el Síndic de Greuges de Catalunya perquè des d’aquesta institució puguin informar les persones que atenen, que tinguin un perfil que quadri amb la Clínica Jurídica, per tal que coneguin els seus serveis.

Algunes xifres del curs 2018-2019

13

Casos admesos

100

Voluntaris participants

10

ONG hi col·laboren

9

Despatxos d’advocats adherits

Adhesions, voluntariat i mecenatge

La Clínica Jurídica de la UPF, una iniciativa solidària sense afany de lucre que funciona amb els recursos propis de la Universitat i l’esforç personal desinteressat, admet moltes maneres de participació i nivells de compromís, tant si es tracta d’una entitat pública o privada com a títol individual. Així, aquesta vinculació pot anar des de la simple adhesió i suport a la iniciativa, passant pel voluntariat i el mecenatge.

Qualsevol persona major d’edat pot ser-hi admesa com a voluntària

Les persones voluntàries, que es comprometin a dedicar-hi part del seu temps, són necessàries per al funcionament de la Clínica Jurídica. Qualsevol persona major d’edat pot ser-hi admesa com a voluntària, especialment aquelles que tinguin o hagin tingut vincles amb la UPF. Les tasques assignades dependran de les necessitats i la qualificació: no només calen juristes, sinó també persones amb coneixements informàtics, experts en comunicació i xarxes socials i suport administratiu, entre d’altres.

Actualment, la Clínica Jurídica compta amb prop d’un centenar de voluntaris, la gran majoria dels quals estudiants de grau (un 80%) i la resta, estudiants de màster i advocats, sobretot júniors. Entre els estudiants, un 95% dels voluntaris són noies, mentre que entre els despatxos d’advocats, hi ha més paritat.

Clínica jurídica

“Aquest primer curs de funcionament ens ha estat força difícil arribar a persones que no estan vinculades a la UPF. El que més ens falta són quadres de lideratge de grup, persones que ja estiguin graduades. Fins ara hem hagut de situar en aquesta posició alguns estudiants que es troben en el darrer curs de grau, que potser no és el més ideal; però se n’han sortit prou bé”, reconeix Maurici Pérez Simeón.

Pel que fa al mecenatge, és un àmbit en el qual la Clínica Jurídica està col·laborant amb UPFund, el servei de la Universitat dedicat en aquest tema, per tal de desenvolupar-lo. Es tracta de fer donacions que serveixin com a recursos addicionals per a determinades activitats, com ara tasques de comunicació o per cobrir despeses (procuradors, pèrits, traductors, etc.) que no es puguin aconseguir gratuïtament a través dels professionals voluntaris.

Esponsorització de costes judicials i finançament

Capítol a part mereix el programa d’esponsorització de costes judicials, que entraria en joc en els casos en què la Clínica Jurídica intenta fer avançar el dret interposant davant els tribunals interpretacions innovadores de la normativa. Aleshores hi ha el risc que la persona afectada sigui condemnada a pagar les costes judicials a la part contrària, en el supòsit que la seva reclamació no prosperi, i per això calen persones o entitats que es puguin comprometre a fer front a aquestes condemnes.

“Necessitem persones que acceptin cobrir els riscos de costes, i això ens està costant més del que teníem previst”

“De moment, en els assumptes que tenim, hi ha uns riscos de costes baix. Aquest curs 2019-2020, quan entrin en escena els casos dels ‘menes’, el risc d’haver de pagar les costes serà més alt”, admet Maurici Pérez Simeón. “Necessitem persones que acceptin cobrir aquests riscos, i això ens està costant més del que teníem previst, tot i que les quantitats de les quals estem parlant no són massa elevades”, confessa. No obstant això, “la nostra idea és resoldre cas per cas, i potser serà més fàcil aconseguir cobrir el risc de costes quan ja tinguem al davant un cas concret”.

Pel que fa al tema del finançament, el director explica que “la Clínica Jurídica no està en una situació econòmica dolenta, perquè té el suport de la UPF, i per exemple, el passat juliol vam rebre un ajut de prop de 4.000 euros dins la darrera convocatòria del PlaCLIK d’innovació educativa. De cara al curs que ara comença, ens agradaria tenir un patrocinador, però el que no volem és vendre la Clínica Jurídica a ningú: la seva independència i la seva neutralitat són fonamentals, i els recursos ja els traurem d’un lloc o altre”, conclou Maurici Pérez Simeón.

Com contactar amb la Clínica Jurídica?

Web: https://www.upf.edu/web/clinica-juridica
Correu: [email protected]