El passat divendres 24 d’abril, l'Auditori Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella va acollir l'acte de lliurament del Premi Francesc Noy d’Humanitats 2026. Aquest guardó, convocat anualment per la Facultat d’Humanitats de la UPF, reconeix els millors treballs de recerca de batxillerat fets per alumnes de centres de secundària de tot Catalunya.

Un acte de celebració de les humanitats

La jornada es va iniciar amb la benvinguda als finalistes i els seus acompanyants a l'entrada general del Campus de Ciutadella. Com a preludi a l'acte oficial, els assistents van realitzar una ruta pel campus (ART TRACK), que va incloure una visita a l’Espai Tàpies.

L’acte, presidit per la degana de la facultat, Meritxell Ferrer, va començar amb una benvinguda institucional en la qual es va posar en valor la recerca feta pels estudiants i els tutors dels treballs. A continuació, Maria Dasca, secretària de la Facultat, va lliurar els diplomes als deu estudiants finalistes i José M. Micó, professor de literatura, traductor i poeta, va fer una valoració general, en representació dels cinc tribunals, dels treballs finalistes, en la qual va destacar el rigor i la vocació investigadora dels joves guardonats. Finalment, els assistents van gaudir d'una petita laudatio preparada per la professora Maria Antònia Oliver, especialista en literatura anglosaxona, relacionada amb el tema del treball guanyador.

Una anàlisi de les heroïnes del segle XIX amb perspectiva de gènere

El primer premi d'aquesta edició ha estat per a Verònica Margalef Iasyrkina, de l’Institut Ramon Berenguer IV de Cambrils, pel treball Shaping the 19th Century Heroine: The evolution through Persuasion and Jane Eyre. La recerca, basada en una lectura precisa i acurada dels textos, se centra en les subtils diferències del rol femení en la societat victoriana.

Durant la seva laudatio, la ponent Maria Antònia Oliver Rotger va subratllar la rigorosa metodologia interdisciplinària i la perspectiva interseccional de l’estudi. El treball analitza l'evolució de les heroïnes d'Austen i Brontë tenint en compte la tensió entre l’esfera pública i la privada, i es pot relacionar amb temes de gran actualitat, sobre els quals existeix una important bibliografia, com l'agència femenina, la veu pròpia i la independència econòmica com a garantia de llibertat.

Reconeixement a les mencions especials

Més enllà del primer premi, el jurat va voler distingir, amb mencions  especials, dues investigacions més. D’una banda, es va reconèixer la recerca feta per Guillem Lew Cusó, de l'Institut Moisès Broggi de Barcelona, en el treball El Proceso de Reorganización Nacional i el franquisme, dues dictadures amb transicions antagòniques. El tribunal va considerar que Lew havia fet una recerca sòlida i molt ben estructurada, i va destacar la voluntat comparativa i el rigor en l'ús de les citacions i l'aparell bibliogràfic de l’estudi.

D'altra banda, Nadiya Pidhorodetska Pidhorodetskyy, de l’Institut Priorat de Falset, va rebre una menció per l’estudi Origin and evolution of the Slavic languages. El tribunal va considerar que el seu treball contribuïa a fer visible l'especificitat de la llengua ucraïnesa en el context social actual i permetia entendre-la des del seu desenvolupament històric, lingüístic i antropològic.

A banda del treball guanyador i les dues mencions, les set obres finalistes
restants han estat les següents:

• Lucía Pazo Pallás (Institut Torre Roja de Viladecans): Barcelona a través de los ojos de Zafón. Un treball molt ben escrit i molt complet, que ha generat un material complementari molt útil.
• Jana Planas Riera (Institut Castell d’Estela d'Amer): Dolços d’ahir i d’avui: La pastisseria catalana en evolució. Un treball creatiu i complex, que parteix de la reivindicació de la dimensió social i cultural de la gastronomia tradicional.
• Andrea Simion Siscanu (Institut del Voltreganès de La Greva): El col·lapse de la postmodernitat en el cinema de Yorgos Lanthimos. Un treball molt ben construït, que combina anàlisi conceptual i sensibilitat interpretativa.
• Helena Espon Forment (Escola d’Art d’Olot): ÈOL, un viatge en veler per les Illes Eòlies. Un treball de creació interdisciplinària molt ben escrit i original.
• Martina Delgado Monteagudo (Escola Joan Pelegrí de Barcelona): Estudi dels Ibers i les pràctiques de sanació que duien a terme en els segles VI-I aC. L’autora té un molt bon coneixement de les fonts, i és hàbil a l’hora de combinar bibliografia procedent de la història i de les ciències naturals.
• Anna Riol Arrey (Institut la Garrotxa d'Olot): Les veus silenciades. Heroïnes de la mitologia grega. Un treball molt original i coherent, d’un marcat caràcter interdisciplinari.
• Martina Mas i Gracia (Col·legi Lestonnac de Lleida): The Emperor’s New Dress: A Study of AI Illustrations and the Future of Human Creativity. Destaca per l’exhaustivitat en l’ús de les referències i una explicació detallada de fenòmens complexos.

Després de l’acte de lliurament, els assistents (professors, alumnes i familiars) van poder gaudir d’un petit refrigeri. Aquest refrigeri, que va ser el colofó a la trobada, va servir per felicitar els estudiants i els tutors, i conversar-hi distesament.