Membres
Dipartimento di Scienze politiche
Università di Pisa
Marcella Aglietti è professore ordinario in Storia delle Istituzioni politiche presso la Facoltà di Scienze politiche dell’Università di Pisa. Perfezionatasi presso la Scuola Superiore di Studi Sant’Anna di Pisa, ha usufruito di numerose borse di ricerca in Italia e all’estero. I suoi temi di ricerca vertono sulla storia istituzionale e politica, in età moderna e contemporanea, con particolare riguardo alla mobilità delle élites, alla storia della cittadinanza, al funzionamento delle rappresentanze consolari, alle dinamiche parlamentari e alle magistrature di governo locali. È Accademica Corrispondente per l'Italia della Real Academia de la Historia di Spagna.
Marcella Aglietti es catedrática de Historia de instituciones políticas en la Facultad de Ciencias Políticas de la Universidad de Pisa. Sus temas de investigación se centran en la historia institucional y política, en la edad moderna y contemporánea, con especial atención a la circulación de las élites, a la historia de la ciudadanía, al funcionamiento de las instituciones consulares e de las Cámaras parlamentarias, a las formas de gobierno local. Colabora regularmente con universidades e instituciones de investigación italianas, españolas y francesas, entre las otras. Es académica correspondiente de la Real Academia de la Historia.
ORCID: 0000-0002-2457-3415
Barcelona, 1961. Llicenciada en Humanitats (UOC, 2008); Màster en Història del Món (UPF, 2009); Doctora en Història (UPF, 2017) amb menció internacional i qualificació d’Excel·lent Cum Laude, amb la tesi titulada “Francisco Solanes: teoria política i pràctica de govern a Nàpols durant el virregnat austríac (1707-1734)”.
Dipartimento di Scienze politiche
Università di Pisa
Departament d’Humanitats
Universitat Pompeu Fabra
Membre del Grup d’Estudis de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI
Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Université Paris 1 – Panthéon Sorbonne amb la tesi Revolució, Poder i Informació. El control de la informació a les Assemblees parlamentàries durant la Revolució francesa (1789-1795) (sota la direcció de Lluís Roura i Aulinas i Jean-Clément Martin), defensada a Bellaterra, 28 de novembre de 2008, i que meresqué el Premi Extraordinari de Doctorat.
El seu camp de treball són els comitès i les comissions de les assemblees parlamentàries durant la Revolució Francesa, la gestió de la correspondència i les peticions en l'àmbit parlamentari, i el manteniment de l'ordre públic en els primers anys del procés revolucionari francès. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha rebut nombroses beques predoctorals (FPU-Mineco, MAEC-AECI, Fundació “la Caixa” i BE-AGAUR) i postdoctorals (Beatriu de Pinós – Modalitat A, Marie Curie Fellowship – Beatriu de Pinós – Modalitat B, Fundación Caja Madrid i Alianza 4 Universidades, aquestes dues últimes renunciades per incompatibilitat). Ha investigat en el marc de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Université Paris 1 – Panthéon Sorbonne, la University of Senshu (Tokio – Japó), l’Université Paris – Sorbonne (Paris-IV) i la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat una quarantena de treballs científics, ha impartit una cinquantena de conferències a Europa, els Estats Units i el Japó i ha dirigit una desena de jornades d’estudi i congressos internacionals a Espanya, França, Itàlia i Andorra. És investigadora post-doctoral en el marc de la Universitat Pompeu Fabra, professora d’Història Moderna del Departament d’Humanitats de la UPF des de l'any 2012, coordinadora del Seminari permanent del GEICP (Grup d'Estudis de les Institucions i de les Cultures Polítiques, segles XVI-XXI), membre del consell de redacció de la revista Manuscrits. Revista d’Història Moderna i fundadora i coordinadora de la xarxa d’investigació internacional CommiNet. Committees and Commissions Research Network.
Departament de Dret
Universitat Pompeu Fabra
Humanities Institute (UCD) - Dublin
Coleman A. Dennehy és investigador en el marc de l’Institut d’Humanitats (UCD). Ha gaudit d’una beca Marie Skłodowska-Curie i ha ensenyat història al University College London i dret a la Universitat de Viena. S’ha format com a historiador i criminòleg, té un doctorat i dos màsters. És conseller de la Irish Legal History Society, segon secretari general de la International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions (ICHRPI) i editor de la revista Parliaments, Estates & Representation.
A més de molts articles i capítols de llibre escrits, ha editat diverses obres i una monografia: Restoration Ireland: Always settling and never settled (2008), The Irish parliament, 1613–89: The evolution of colonial institution (Manchester, 2019), Law and revolution in seventeenth-century Ireland (Dublin, 2020), i (amb Robin Eagles), Henry Bennet, earl of Arlington and his World: Restoration court, politics and diplomacy (New York, 2020). En un futur pròxim, publicarà (amb Patrick Little) el diari en sis volums de Richard Boyle, comte de Burlington, conjuntament amb la Irish Manuscripts Commission així com una història de la delinqüència i el càstig a la Irlanda de l’època moderna amb Bloomsbury Press.
Maria Victoria FERNÁNDEZ MERA
Jefa del Departamento de Edición Oficial y Tratamiento de la Secretaría General Adjunta para Asuntos Parlamentarios del Congreso de los Diputados (España)
Catedràtica de Ciències Socials d’IES
Núria FLORENSA SOLER
Núria Florensa i Soler (Barcelona, 1954), Doctora en Història Moderna per la Universitat de Barcelona (1993) i Catedràtica de Ciències Socials a diferents Instituts d’Educació Secundària de Barcelona. Autora de diverses publicacions: llibres, articles en revistes i aportacions a congressos. Les seves línies d’investigació són l’Imperi Hispànic en l’àmbit de les institucions, del treball polític, social i militar del segle XVII. Ha col·laborat en grups d’estudi dels temes centrats en les seves recerques. Alhora, com va ensenyar el Mestre Josep Fontana, la història rigorosa ha d’arribar i fer-ne difusió al màxim de nivells de l’ensenyament, i així ho ha fet al llarg dels anys.
Director de la Casa Jean Monnet (Parlament Europeu)
Membre del Grup d’Estudis de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI)
Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra (2015), amb la tesi Relat històric i multilateralisme: la construcció de l’espai euromediterrani (1995-2012), dirigida pels Profs. Josep Fontana i Joaquim Albareda. Es llicencià en Història (1994) i Ciències Polítiques (1998, Premi extraordinari de llicenciatura) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Culminà estudis de postgrau a SAIS-Johns Hopkins University (2000, Bologna center diploma) i a la Universitat Pompeu Fabra (Màster en Estudis Internacionals, 2002). Ha impartit docència sobre Política Internacional Europea a la Universitat Autònoma de Barcelona (2002-2003) i, com a Professor visitant, a Indiana University (2009-2011). Actualment, és el director de la Casa Jean Monnet. Forma part del comité científic de l’Observatori Europeu de Memòries i del comité d’experts de l’ampliació del Mémorial de l’Alsace-Moselle.
Dipartimento di Scienze Politiche, Sapienza Università di Roma
Sandro GUERRIERI
És catedràtic d’Història de les Institucions polítiques del Departament de Ciències polítiques de la Universitat de la Sapienza de Roma.
És membre de la direcció de la International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions (ICHRPI), de la direcció de la Società per gli Studi di Storia delle Istituzioni, de la direcció de l’Associazione Universitaria di Studi Europei, del comitè editorial de la revista “Parliaments, Estates and Representation”, del comitè científic de la revista “Le Carte e la Storia”, i del Comitè científic de la revista “Nomos. Le attualità nel diritto”. És també corresponsal a l’estranger de la revista “Parlement[s]. Revue d'histoire politique”, publicada pel Comité d'Histoire Parlementaire et Politique. Les seves línies principals de recerca són la història de les institucions polítiques franceses en el segle XX, la història constitucional de la República italiana i la història institucional de la Unió Europea, especialment el Parlament Europeu. Les seves més recents publicacions són: Costituzioni allo specchio. La rinascita democratica in Francia e in Italia dopo la liberazione, Bologna, Il Mulino, 2021; La scrittura delle Costituzioni. Il secondo dopoguerra in un quadro mondiale (ed., with F. Bonini), Bologna, Il Mulino, 2020; La Costituente italiana. Un percorso europeo (ed., with F. Bonini, V. Capperucci and P. Carlucci), Siena, Edizione Università per Stranieri di Siena, 2020; i Un Parlamento oltre le nazioni. L’Assemblea Comune della CECA e le sfide dell’integrazione europea (1952-1958), Bologna, Il Mulino, 2016.
ISP, Université Paris Nanterre
Christophe LE DIGOL
Christophe Le Digol est maître de conférences en science politique à l’Université Paris Nanterre. Ses travaux portent sur l’institution parlementaire, la genèse sociale du clivage gauche-droite et des élections. Sur les assemblées parlementaires, il a notamment publié "Du bureau au comité. La spécialisation du travail de l'Assemblée constituante (1789-1791)", dans Antonin Cohen, Bernard Lacroix, Philippe Riutort (dir.), Les formes de l'activité politique. Eléments d'analyse sociologique XVIIIe-XXe siècle, Paris, Presses universitaires de France, 2006, pp.65-81 ; plus récemment avec Hervé Fayat, « La sociologie historique. Des assemblées à l’institution parlementaire », dans Olivier Rozenberg et Eric Thiers (dir.), Traité d’études parlementaires, Bruxelles, Bruylant, 2018, pp. 115-137. Il a également publié en 2018 Gauche-droite : la fin d’un clivage ? Sociologie d’une révolution symbolique (Lormont, Le Bord de l’Eau, 2018) et codirigé la même année Histoires d’élections. Représentations et usages du vote de l’Antiquité à nos jours (CNRS Editions) avec Virginie Hollard, Christophe Voilliot et Raphaël Barat. Ses travaux ont pour ambition de comprendre la genèse du champ politique en France.
Christophe Le Digol és professor de ciències polítiques en el marc de la Universitat de París Nanterre. Les seves recerques aborden la gènesi del camp polític des de la Revolució francesa fins els nostres dies. Centrant-se molt especialment en la invenció de les eleccions, les assemblees parlamentàries i la divisió esquerra-dreta. La seva perspectiva forma part d’una sociologia històrica de la política.
Departament de Ciències de la Comunicació
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Membre del Grup d’Estudis de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI
Eduard Martí i Fraga. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i doctor en Història Moderna per l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives (2008). Acreditat com a professor lector (AQU 2010) i amb un sexenni (AQU2017), Guanyador del XXX Premi Ferran Soldevila (2014). Pertany a diferents grups de recerca consolidats: "La política exterior de Felip V i la seva repercussió a Espanya (1713-1740)" (HAR 2014-52645-P); Grup d'estudi de les Institucions i de les cultures polítiques (segles XVI-XXI) (2017 SGR 1041) i "Projecte dels Llibres de matrícula de les insaculacions (Llibres de l'ànima) de la ciutat de Barcelona (1498 -1713)" PR2015-S01-Serra (Institut d'Estudis Catalans). És autor de diferents llibres: La Conferència dels Tres Comuns (Pagès editors, 2008); La Classe dirigent Catalana (1697-1714), (Fundació Noguera, 2009) i El braç Militar de Catalunya (1602-1714), (Publicacions Universitat de València 2016). Les seves línies d'investigació se centren en l'estudi de les institucions catalanes i europees en l'Època Moderna, els canvis socials de la noblesa europea i els efectes econòmics, polítics i socials de la política militar de Felip V.
Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea del CNR (ISEM-CNR)
Esther MARTÍ SENTAÑES
Doctora en Història per la Universitat de Lleida (2005). És investigadora de l’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea del Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR- ISEM), Italia. El seu camp de treball és l'estudi de les institucions parlamentàries durant la Baixa Edat Mitjana a la Corona d'Aragó, i en especial l'anàlisi del Braç real, així com de les elits de les ciutats del rei. S'ocupa igualment de la identitat, memòria i cultura dels territoris de la Corona d'Aragó. És autora de diversos llibres, capítols de llibres i articles, entre els quals destaca Lleida a les corts. Els síndics municipals a l'època d'Alfons el Magnànim (2006), Premi Josep Lladonosa d'història dels Països catalans. Guanyadora del Science-me a Story Award. Contest of short scientific stories for childrens (Manchester, 2018). Ha participat en diversos projectes internacionals i ha presentat el resultat de les seves recerques en diverses trobades científiques a Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Andorra, Argentina i Egipte.
Arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Membre del Grup d’Estudis de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI)
Miquel Pérez Latre és doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra (2001). La seva tesi doctoral fou reconeguda amb el Primer Premi Joan Reglà d’Història Moderna de l’Institut d’Estudis Catalans (2002). Ha dedicat la seva recerca a l’estudi de les institucions catalanes dels segles XVI-XVIII: és membre del Grup d’Estudi de les Institucions i Societat a la Catalunya moderna i membre del Comitè d’Edició de Textos Jurídics Catalans del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, dins el qual coordina el grup dedicat des de fa més de 25 anys a l’edició dels processos de Cort d’època moderna. Gaudeix de l’Acreditació de Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya des de 2006. Ha estat professor associat d’història a diverses universitats, així com al màster d’arxivística de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED). Des de 2007 és membre del Cos d’Arxivers de la Generalitat de Catalunya i treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Departamento de Historia Contemporánea
niversidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Miembro del Grupo de investigación Biography & Parliament
Mikel URQUIJO GOITIA
Catedrático de Universidad en el Departamento de Historia Contemporánea de la UPV/EHU, donde ha desarrollado su actividad docente e investigadora desde el año 1989. Licenciado en Geografía e Historia por la UPV/EHU (1987) y Doctor en Geografía e Historia por la UPV/EHU con premio extraordinario (1993). Ha realizado estancias como investigador predoctoral en París (1989 y 1990) y Londres (1990), como Visiting fellow en el Instituto Universitario Europeo de Florencia (2002) y como Visiting Professor en la Università di Messina (2017).
Su actividad investigadora se desarrolla en el grupo consolidado de investigación “Biography & Parliament” preferentemente en las líneas de investigación referidas al análisis de las élites a través de la biografía colectiva y el análisis prosopográfico y al Bilbao contemporáneo. En el desarrollo de esta labor ha participado como investigador en numerosos proyectos y contratos de investigación, entre los que destaca el proyecto Diccionario biográfico de los parlamentarios españoles (1810-1854), financiado por las Cortes Generales, del que ha sido director ejecutivo, y ha participado en la elaboración de las publicaciones resultado de los mismos. Junto a esta actividad del grupo ha desarrollado investigaciones de manera individual sobre el sexenio democrático (1868-1874), la foralidad vasca, la memoria de la represión franquista y la historia de la prensa. También ha elaborado materiales docentes y algunos trabajos sobre evaluación de la actividad universitaria. Su trayectoria e investigación ha sido evaluada positivamente con seis sexenios, cinco de investigación (1989-2018) y uno de transferencias (2006-2015). Asimismo, ha sido reconocido con el Premio de Investigación de la Fundación Euskoiker en el área de Ciencias Sociales y Humanidades (2007).
Miembro del Consejo de redacción de la revista Historia contemporánea desde 1998, de la revista Bidebarrieta desde 2009, de la revista Vasconia desde 2012 y de la revista Parliaments, Estates & Representation desde 2017.
En el ámbito de la gestión ha sido Director de la agencia de evaluación universitaria UNIBASQ (2009-2011) y en la Universidad, Vicedecano de la Facultad (1997-2000), Vicerrector de la Universidad (2000-2001) y miembro de diferentes comisiones académicas. En la actualidad es Director del Departamento y Vicepresidente de la International Commission for the History of Representative & Parliamentary Institutions, organización afiliada al International Committee of Historical Sciences (ICHS).
School of Humanities
University of Strathclyde – Glasgow