La Biblioteca Pompeu Fabra, una coedició de la Universitat Pompeu Fabra amb Edicions Destino, és una col·lecció que ofereix als lectors obres clàssiques de la literatura universal traduïdes de nou al català i introduïdes per pròlegs d'especialistes, escriptors i assagistes il·lustres. Alguns dels trets que identifiquen els llibres d'aquesta col·lecció són la traducció acurada a un català modern, actual i rigorós i un disseny en format de butxaca, ergonòmic i elegant.

Aquesta col·lecció sorgeix després de constatar que la traducció dels textos clàssics pateix, després d'un temps, un procés d'envelliment lingüístic i estilístic que fa que es considerin inutilitzables traduccions que havien resultat satisfactòries només uns quants anys abans. D'aquí la necessitat de traduir de nou, en un català modern i actual, totes aquelles obres de la literatura universal que hagin estat mal traduïdes, o traduïdes en unes condicions que no són les ideals per garantir la qualitat del text original.

Títols de la col·lecció Biblioteca Pompeu Fabra

1. Tragèdies I: Hamlet, El rei Lear, Macbet. William Shakespeare

Traducció de Salvador Oliva i pròlegs de Northrop Frye i Salvador Oliva

Hamlet, El rei Lear i Macbeth es compten indubtablement entre les obres més conegudes, celebrades i representades del seu autor, i entre les creacions més genials de l'esperit humà en tota la seva història. Infinitament glossades, interpretades, copiades, adaptades, aquestes tres tragèdies es llegeixen incansablement, perquè sempre procuren al lector el plaer més intens i ensenyaments nous i diversos a cada lectura.

Traducció de Joan Sellent i pròleg de G. K. Chesterton

David Copperfield (1849) és la novel·la més autobiogràfica del seu autor, i es compta entre les més admirades. Hi trobem la sorprenent habilitat de Dickens en la creació de personatges, tot el seu geni narratiu, la intensitat sentimental, el document històric, i la denúncia social. Un altre clàssic indiscutible que ja havia estat traduït per Josep Carner.

Traducció de Xavier Pericay i pròleg de Gaziel

Cròniques italianes ofereix de forma condensada i variada el fascinant món imaginatiu de Stendhal: la passió com a única o última virtut possible, les ciutats italianes com a paisatge estètic i moral, la força de l'amor, i les glòries i les trampes de l'orgull.

Traducció de Josep Maria Fulquet i pròleg de John Dos Passos

De l'autor d'El Gran Gatsby, En aquest costat del Paradís (1920) havia de titular-se L'egoista romàntic, un títol que retrata molt bé el seu protagonista, Amory Blaine. Aquesta novel·la, el primer gran èxit del seu autor, és un retrat agut i implacable dels joves universitaris americans durant l'anomenada "era del jazz", i també una reflexió universal, rigorosa i agredolça sobre la joventut, l'amor i les seves il·lusions.

Traducció de Núria Petit i pròleg d'Enrique Vila-Matas

El protagonista de Paludes vol posar-se a escriure un llibre, però sempre ho deixa per a l'endemà. En aquest relat intel·ligent i divertit, sàtira dels ambients intel·lectuals parisencs, Gide parla també d'un tema antiquíssim i sempre en debat: l'oportunitat d'afegir un altre llibre a la gran cadena de la tradició, la mera possibilitat d'escriure.

Traducció de Salvador Oliva i pròlegs de Northrop Frye i Salvador Oliva

Somni d'una nit d'estiu, Al vostre gust i Nit de reis són, probablement, les comèdies més celebrades del seu autor, i han estat objecte de tota mena de versions i adaptacions, cosa que il·lustra la seva vitalitat perenne. Les complexes relacions entre la fantasia i els diversos ordres de realitat, la confusió d'identitats i gèneres, el joc exultant amb les paraules, els seus sentits i les seves músiques configuren aquest univers tan particular i tan fascinant que és el de les comèdies de Shakespeare.

Traducció de Ferran Toutain i pròleg de René Girard

El roig i el negre és una de les obres fundacionals de la gran tradició novel·lística europea, un llibre que es llegeix i es rellegeix i que a cada lectura guanya en sentits. Julien Sorel, el seu protagonista, apassionat i lúcid, ambiciós i vulnerable, és una de les creacions més admirables de la història del gènere. La seva peripècia, amb la de la resta de personatges, configura un retrat de la societat francesa de la Restauració que transcendeix el document històric per atènyer veritats universals sobre la condició humana.

8. Tragèdies II: Romeu i Julieta, Otel·lo i Timó d'Atenes. William Shakespeare

Traducció de Salvador Oliva i pròlegs de Northrop Frye i Salvador Oliva

El Shakespeare creador d'arquetips humans apareix amb tot el seu poder formidable en aquestes tres tragèdies que recull aquest volum. En aquests relats, el resplendent virtuosisme estilístic, habitual en l'autor, col·labora en l'exploració de les passions humanes més fonamentals: l'amor i l'amistat, la gelosia i l'ambició, la traïció i la generositat.

9. Memòries del subsòl. Fiodor Dostoievski

Traducció de Raquel Ribó i pròleg d'André Gide

Memòries del subsòl és el llibre que marca el punt d'inflexió en la trajectòria literària de Dostoievski, el pas d'una literatura més lligada a la tradició i a un estil i a una temàtica molt originals i introspectius. L'obra ens introdueix en el món d'un narrador anònim, que es despulla amb arrogància davant d'ell mateix i del lector per mostrar-nos el seu vessant més instintiu i radical. Es tracta d'un text enigmàtic i fascinant que posa al descobert, per primera vegada en la nostra tradició literària, els racons més inquietants de la condició humana.

10. Manon Lescaut. Antoine-François Prévost

Traducció de Lluís M. Todó i pròleg de Félix de Azúa

La història del cavaller Des Grieux i de Manon Lescaut es considera una de les obres mestres de la cultura francesa del Segle de les Llums. Aquest relat, on es parla de sexe i de diners, de la fatalitat del desig i de la força de les convencions, conté el retrat d'una de les primeres, si no la primera, femme fatale de la nostra tradició, i és, en definitiva, un llibre d'una modernitat sorprenent.

11. La mort d'Ivan Ilitx/La sonata a Kreutzer. Lev Tolstoi

Traducció de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit i pròlegs de Víktor Xklosvski i Vladimir Nabòkov

Lev Tolstoi (1828-1910) aborda la por a la mort i la transcendència, mentre que a la segona tracta l'ànsia de la castedat total. Tres anys separen la creació d'aquestes dues obres, caracteritzades per un estil excepcionalment madur i àgil, que se circumscriuen en l'etapa immediatament posterior a la publicació d'Anna Karenina, la darrera època creativa de Tolstoi.

12. Effi Briest. Theodor Fontane

Traducció de Núria Petit i pròleg de Thomas Mann.

Aquesta és la darrera novel·la que Theodor Fontane (1819-1898) va publicar en vida, considerada per molts la seva obra mestra i la peça culminant del realisme literari alemany. L'obra narra el destí tràgic dels protagonistes causat per les rígides lleis de la bona societat prussiana, amb un sentit intel·ligent de la bondat i la compassió.

13. Obres històriques I. William Shakespeare

Traducció i introduccions de Salvador Oliva.

Aquest volum recull la primera tetralogia lancastriana de l'escriptor anglès, formada per Ricard II, Enric IV (1a. i 2a. part) i Enric V.

14. Teatre. Molière

Traducció de Josep Maria Vidal i pròleg de Mikhail Bulgakov.

Teatre és un volum amb les millors comèdies de Molière, que inclou L’eixelebrat (1655), L’escola de les dones (1662), Don Juan (1665), El misantrop (1666), Tartuf (1667), L’avar (1668) i Les dones sàvies (1672), que permet l'accés a la particular comicitat del teatre de l'autor francès.

15. La il·lustre casa dels Ramíres. José Maria Eça de Queirós (NOVETAT)

Traducció de Xavier Pàmies i pròleg d'Elena Losada

El gran clàssic de la novel·la portuguesa narra una història d'humiliació i redempció plena d'ironia.

Gonçalo Mendes Ramires és el darrer membre d'una família tan antiga com la nació portuguesa i tan decadent com aquest país a la darreria del segle XIX, moment en què transcorre l'obra. Per tal de recuperar la vella esplendor familiar, aquest antiheroi s'embarca en la cursa electoral per esdevenir diputat al parlament, alhora que escriu una novel·la històrica sobre el seu ascendent més llegendari. Amb un protagonista situat entre la grisor del present i la idealització del passat, José Maria de Eça de Queirós retrata de forma implacable el caciquisme i la consegüent corrupció política, alhora que parodia amb agudesa les novel·les històriques de caràcter romàntic. L'autor narra, doncs, una magistral història d'humiliació i redempció plena d'ironia.

16. El Príncep/La Mandràgora. Maquiavel (NOVETAT)

Traducció de Carme Arenas i pròleg de Bertrand Russell

L'assaig més cèlebre sobre l'art de governar ens dóna novament les claus per interpretar les estratègies rere l'actualitat política

El príncep resumeix la saviesa diplomàtica de Maquiavel, basada en el seu coneixement de la història política i en la seva activitat com a canceller de la república de Florència. L'autor hi sosté que el bon governant ha de ser astut, i que ha de subordinar la moral a la raó d'Estat. Segons el filòsof Bertrand Russell, Premi Nobel de Literatura el 1950, es tracta d'un assaig amb “honradesa intel·lectual entorn de la falta d'honradesa política”: “Bona part del vilipendi convencional que va lligat al seu nom és a causa de la indignació dels hipòcrites que odien la confessió franca de les males accions”. Aquest volum inclou una obra del Maquiavel creador, la peça de teatre La mandràgora, una de les grans comèdies del Renaixement.

Més informació:

Gabinet del Rectorat. Unitat d'Informació i Projecció Institucional
Telèfon: 93 542 20 75. A/e: [email protected]

Edicions Destino