Ferran Oliva, estudiant de quart d'Economia, ens deixa algunes reflexions sobre el món laboral i sobre com encarar-lo:

El món laboral no és un indret senzill; els processos de selecció, tampoc.

Tot i la intimidació que es projecta sobre els estudiants a l’hora de fer el pas de l’entorn acadèmic a les primeres pràctiques professionals, aquesta etapa acaba essent un obstacle puntual més al camí com qualsevol altre.

No cal capficar-se amb les entrevistes que un fa o deixa de fer, ni en les ofertes que un acaba aplicant durant el seu període de cerca d’experiència professional. Després d’un estiu mogut, replet d’entrevistes, cartes de motivació i dinàmiques de grup, m’he adonat que l’aversió que molts de nosaltres tenim ve fonamentada en pensaments i opinions formats a partir de la desconeixença i el misteri que s’amaga darrere tot allò que arriba després de la vida acadèmica.

Les primeres setmanes que vaig començar a aplicar a empreses mirava de seleccionar aquelles amb “perfil baix” o requeriments pocs exigents degut a la no-confiança en ser capaç d’estar a l’altura de les expectatives que aparentava marcar les pautes de certes ofertes.

Especialment, després d’haver fet els processos de selecció de dos Big Four, vaig entendre que sempre et poden sorprendre amb preguntes enrevessades i problemes matemàtics inesperats. Tot i així, a la llarga, l’actitud i determinació marcaran la diferència. S’arriba a un punt que la preparació prèvia al procés té un límit, abans que la naturalitat de les teves respostes esdevingui artificial i quirúrgicament planificada, visible també per als que t’entrevisten.

Sempre hi haurà perfils “millors” que tu per a la posició en qüestió com també pitjors. La única certesa que tens quan apliques és que has de mostrar no només els coneixements que tens sinó també com ets com a persona perquè, al fi i al cap, no hi ha ningú millor que tu en ésser un mateix i un reclutador de recursos humans ho sap identificar.

El meu consell de “tirar currículums” a tantes empreses com pugueu prové del fet de que les companyies ofereixen places limitades i, més enllà del rendiment ofert en el procés de selecció, entren en consideració altres factors difícils de controlar, que són evitats si es treballa amb una mostra d’ofertes suficientment extensa.

M’agradaria puntuar finalment la necessitat de no obsessionar-se amb un lloc i empresa concrets. Per una banda, et genera una pressió totalment innecessària i afegida a la que un ja carrega durant aquestes situacions. Per l’altra, no sabem del cert quina és la posició i companyia, i inclús el sector, que se t’adequaran millor.

Les noves generacions de professionals viuen molt condicionades per les trajectòries predeterminades que la gran majoria opta per seguir en els camps de l’economia i les finances. Requereix personalitat i valentia obrir-se un camí propi però, al final, és l’experiència més gratificant que es pot tenir per l’adequació a les inquietuds personals de cadascú.