Amb motiu del Dia mundial de la llibertat de premsa, en vinculació amb la UNESCO, el grup de recerca POLCOM-GRP va organitzar dos actes en col·laboració amb la Càtedra Futurs de la Comunicació i l'Observatorio Complutense de la Desinformación.

Reptes de la desinformació electoral

Analitzem les recerques de l'Observatorio Complutense de la Desinformación en períodes electorals dels últims dos anys en diverses democràcies del món, tant consolidades com emergents. Van participar les investigadores Loreto Corredoira (UCM), Carmen Beatriz Fernández (UNAV), Rodrigo Cetina-Presuel (UPF-BSM) i María José Labrador (UDD). A Europa, ha estat una preocupació creixent, especialment des de les eleccions parlamentàries de 2019. Un dels temes centrals va ser la intervenció d'actors externs, com Rússia, que ha orquestrat campanyes en mitjans i xarxes socials per a fomentar l'euroescepticisme. També s'ha identificat narratives comunes contra la migració, el canvi climàtic o l'agenda 2030. Als Estats Units, van destacar els missatges sobre frau electoral, malgrat les mesures d'algunes plataformes tecnològiques per a frenar aquests continguts. La taula rodona també va abordar l'elevat nombre d'incidències en els últims comicis veneçolans, així com la repetició electoral a Romania.

La segona part de l'acte va comptar amb Ruth Pérez, cap de comunicació de la plataforma de fact-checking Verificat, fundada en 2019 en el context de les eleccions municipals. Va abordar l'especialitat de la verificació, especialment en la població jove i sènior en matèria d'alfabetització digital. Ruth Rodríguez, investigadora principal del projecte FACCTMedia i membre del POLCOM-GRP, va destacar un estudi d'aquest projecte on l'alumnat en periodisme va reflectir falta de coneixement sobre el concepte de la desinformació; també va exposar la proposta curricular per a abordar-la en l'educació universitària. Un dels majors reptes és arribar al públic a través de canals adequats i amb un llenguatge accessible, considerant l'anticipació a les narratives desinformativas. Es va debatre sobre la decisió la companyia Meta de suspendre el suport econòmic a projectes de verificació als Estats Units, amb incertesa que suposa sobre la sostenibilitat d'aquestes entitats, especialment davant nous reptes com el contingut creat per intel·ligència artificial generativa.

Periodisme: diagnòstic del present i escenaris de futur

La primera part de la conferència va consistir en la presentació de l'informe "Paisatges mediàtics: escenaris de futur per al periodisme i les empreses de mitjans", elaborat per Bertran Salvador i Joan Corbella, investigadors de la Càtedra Futurs de la Comunicació. L'objectiu va ser analitzar els canvis en els paisatges mediàtics a Catalunya i preveure escenaris possibles per al periodisme. Es van identificar les principals incerteses del sector, com el control de la cadena de valor de la informació, la viabilitat econòmica dels mitjans i l'impacte de la intel·ligència artificial en la producció i distribució informativa.  Projecta tres escenaris (continuïsta, reformista i rupturista) en funció de com evolucionin variables com el finançament, la regulació o el comportament de les plataformes tecnològiques.

En la segona part, Jordi Juan, director de La Vanguardia, va conversar amb Marcel Mauri, coordinador de POLCOM-GRP i director del Grau en Periodisme de la UPF, i va mantenir un diàleg amb estudiants sobre la transformació del sector, la competència amb les grans plataformes i els reptes de sostenibilitat econòmica. Ha ressaltat l'aposta del seu mitjà per les subscripcions com a font principal d'ingressos, amb xifres notables, però reconeix que convèncer al públic per a pagar per informació de qualitat continua sent un repte a Espanya. Durant la conversa, els estudiants van plantejar qüestions sobre l'accés a la professió, el paper de la intel·ligència artificial, la saturació informativa i la necessitat d'un periodisme més profund. Juan va defensar l'aposta pel contingut diferenciat, generar confiança i adaptar-se als nous formats sense perdre el rigor.

Conclou l'estada de recerca de María José Labrador

María José Labrador, catedràtica de Periodisme en la Universitat del Desenvolupament de Xile, conclou aquest mes la seva estada de recerca en el Departament de Comunicació de la UPF. La investigadora dirigeix el Centro de Estudios de Comunicación Aplicada de la UDD, que ha realitzat estudis sobre desinformació durant episodis com la campanya del plebiscit de la constitució xilena en 2023, dins de les sis línies de recerca de l'organització: Alfabetització mediàtica; Estudis de Gènere i Interculturalitat; Ètica Periodística; Desinformació; Audiovisualidad i Pensament creatiu.