María Oliver Torres, investigadora del grup de recerca POLCOM-GRP, va defensar el passat 21 de juliol de 2025 la seva tesi titulada "Dones i bandes. Veus des de dins, relat i representació mediàtica a El País (2003-2023)" al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). La investigació, dirigida per la Dra. Cristina Perales García (UPF), es va presentar en format monogràfic.

Des de la seva experiència personal vinculada amb el fenomen de les bandes llatines, per a l'acadèmica ha suposat un cas d'estudi fonamental analitzar la seva representació mediàtica, especialment de quatre entitats: Latin Kings, Dominican Don't Play, Trinitarios i Asociación Ñeta. L'objectiu general de la seva investigació és analitzar, des de la perspectiva de gènere, la cobertura periodística sobre el fenomen de les bandes al diari generalista El País entre 2003 i 2023 de forma integral.

Partint de les teories d'estudis feministes i interseccionals des dels anys setanta, les teories de representació mediàtica de les bandes i els estudis sobre representació periodística de les dones, Torres ha emprat una metodologia diversa: anàlisi de contingut, anàlisi crítica del discurs i entrevistes en profunditat amb agents socials i dones vinculades amb les bandes. El seu objectiu principal s'ha especificat en quatre àrees: extreure la matriu ideològica del diari en la informació sobre "bandes llatines" a Espanya a través de les seves peces editorials; estudiar la legitimació o deslegitimació del discurs des de les fonts informatives i els actors del conflicte que conformen el relat periodístic sobre les bandes; analitzar les categories temàtiques on es classifica el discurs periodístic sobre les bandes del diari i estudiar les característiques específiques de la participació de les dones en les bandes per comprendre la diferència de rols i motivacions de dones i homes dins d'aquests col·lectius.

Entre els resultats principals, la mostra final de 117 peces del diari ressalta els successos (58%) enfront d'altres formats com el reportatge (22%) o la notícia (16%). En el pla de la matriu ideològica, destaca la securitització neoliberal que prioritza les fonts policials "fins al punt d'aparèixer la transmissió de comunicats sense contrastar"; mostra vaguetat respecte a les polítiques públiques socioeducatives; emfatitza la responsabilitat individual enfront del context socioeconòmic o omet causes subjacents sobre els membres de les bandes i la seva condició marginal, replicant la teoria del dèficit i vulnerant aspectes del codi deontològic de la FAPE.

D'altra banda, l'absència de la perspectiva de gènere en les informacions analitzades per la investigadora reflecteix l'ocultament de la violència masclista en "barrejar delictes de violència masclista i tractar-los com a delictes de bandes", a més de criminalitzar la població llatinoamericana. En el pla de la pertinença femenina a les bandes, Torres va trobar diverses raons de les dones per a l'accés a aquestes entitats dins de la seva doble estigmatització, el paper dels lideratges femenins i la seva relació amb els rols de les cures; el menor temps de participació activa i l'esperit d'equip i impuls al creixement personal de la resta de membres.

El tribunal va ser presidit per la Dra. Laura Pérez-Altable (Universitat Pompeu Fabra) i també hi van participar les doctores Maria Iranzo Cabrera (Universitat de València) com a Vocal i Ana de Miguel Álvarez (Universidad Rey Juan Carlos) com a Secretària. Han elogiat la "exhaustivitat de la presentació" de la tesi, el marc teòric "sòlid i ben articulat", així com la rellevància social del tema. També han destacat l'ús de la perspectiva de gènere com una qüestió de justícia o el paper de la diversitat en les redaccions dels mitjans.