​​​​​​Amb el nom "Crisi, riscos i discursos d'odi: desafiaments i estratègies per a la comunicació digital", es va dur a terme aquest dimecres 28 de juny el I Congrés Internacional en Social Media, organitzat pel grup de recerca POLCOM-GRP de la Universitat Pompeu Fabra en conjunt amb la Universitat de Lleida. Amb la presència de diferents conferencistes de l'àmbit acadèmic i professional, així com la presentació de comunicacions nacionals i internacionals, es va analitzar el paper que tenen les xarxes socials davant dels discursos d'odi i la gestió de situacions de crisi i emergència.

​​​​​​ La jornada va començar amb la participació de l'investigador i professor de la Universitat Carles III de Madrid, Francisco Seoane, juntament amb la portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Patrícia Plaja, per analitzar la comunicació en situacions d'emergència com va passar a Catalunya a l'agost del 2017, quan es van viure dos atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils: "Ara sabem com va acabar tot, però al minut zero l'únic que teníem eren desenes de víctimes. L'escenari era dur i les previsions del que podia passar, també" va assenyalar Plaja qui el 2017 es desenvolupava com a cap de Comunicació dels Mossos d'Esquadra.

 Plaja, qui es va autoanomenar com a "periodista per vocació" va ressaltar que un dels desafiaments que representa comunicar una crisi de tal magnitud en xarxes socials és donar respostes immediates i veraços per evitar confusions i així poder protegir la població.

Després d'aquesta primera intervenció, va iniciar la taula rodona "Estudi, pràctica i evolució dels social media davant crisis i discursos d'odi", en què van participar Javier Ayuso, portaveu d'Emergències 112 de la Comunitat de Madrid, Amparo Huertas, investigadora i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i Marco Mayo Cubero, professor i investigador de la Universitat Complutense de Madrid. Amb la moderació de Paloma Piqueiras, membre del projecte ComCrisis, es va reflexionar sobre la relació que hi ha entre la desinformació, els discursos d'odi i les xarxes socials.

Ayuso va destacar, sobre la desinformació, la importància d'incorporar a la ciutadania en l'esforç de transmetre informació veraç, rellevant ia temps: "busquem conscienciar les persones que elles també són part de la protecció civil", va assenyalar, afegint que, per que això es pugui aconseguir, cal informar sobre mesures de prevenció i mitigació de danys durant una emergència. Un altre dels aspectes que es va destacar a la taula va ser la retroalimentació que hi ha d'haver entre l'acadèmia i el professional de la informació. Els participants van coincidir que les narratives racistes, misògines i xenòfobes no es limiten únicament a les xarxes socials, sinó que també tenen un impacte en la política i la societat. Per això, els conferencistes van posar èmfasi en la necessitat d'investigar més sobre l'origen i els factors que ajuden a la propagació dels discursos d'odi a les xarxes socials.

En aquest sentit, Guillem Suau, investigador principal del projecte competitiu Odi A Xara de la Universitat de Lleida va assenyalar que "les mateixes xarxes socials, els mitjans de comunicació i també les institucions públiques han de dissenyar protocols i recursos per combatre la difusió de l'odi, així com avui totes les institucions tenen un pla de comunicació de crisi, moltes hauran de començar a dissenyar plans de contenció i eradicació dels discursos d'odi”.​

La tercera i última taula del Congrés, anomenada "Reptes i oportunitats en la gestió de crisis a Llatinoamèrica", va comptar amb la moderació de Ma. Luisa Sánchez i amb la presència d'acadèmics com Fernanda Ramírez i Darwin Franco, professors d'investigadors de la Universitat de Guadalajara a Mèxic, Dayanna Monroy, periodista equatoriana amb experiència a les televisions d'Equador i Estats Units i Marcia Amaral, investigadora i catedràtica de la Universitat Federal de Santa Maria, al Brasil.

Entre els temes analitzats en aquesta taula, es va reflexionar sobre la necessitat de portar la comunicació més enllà dels desastres i enfocar-la cap a la comprensió de les vulnerabilitats socials, la necessitat de proposar accions concretes a les xarxes socials en el cas de desaparicions forçades de persones i la responsabilitat de les autoritats davant la generació dels discursos xenòfobs i misògins.

El Congrés també va comptar amb un espai per a la presentació de comunicacions relacionades amb dues temàtiques principals: la comunicació de crisi i els discursos d'odi a les xarxes socials. En aquest espai es van presentar 11 comunicacions d?investigadors d?Espanya, Mèxic, Perú, Brasil i Pakistan.