L'objectiu principal del projecte MODEVIG és analitzar i descriure els trets pragmasemàntics i gramaticals de marcadors lèxics i unitats fraseològiques idiomàtiques amb valor epistèmic i evidencial en discursos i interaccions, amb un plantejament contrastiu interlingüístic i intralingüístic (en castellà, català, anglès, alemany i francès). S'analitzaran els processos de gramaticalització pertinents. La finalitat del projecte és observar el comportament i les diferències o similituds formals i funcionals d'aquestes unitats en el procés d'elaboració i interpretació d'un discurs o interacció determinat. Per a això, es tindran en compte aspectes formals / estructurals (morfologia, sintaxi) i aspectes funcionals (semàntica, pragmàtica). El tractament de la modalitat epistèmica en llengües europees és relativament recent. Creiem que un estudi contrastiu d'aquestes característiques tindria una clara aplicació teòrica i funcional en el camp de la traductologia.
Amb aquest projecte pretenem augmentar el coneixement de la pragmasemàntica de marcadors i expressions evidencials i epistèmics en general, i dels aspectes de la pragmàtica contrastiva multilingüe en particular, aspectes encara poc estudiats en el nostre entorn lingüístic però molt pertinents tenint en compte les competències discursives que actualment es requereixen en el camp de la traductologia i de la comunicació. A través de les marques modals epistèmiques, el parlant codifica lingüísticament el seu major o menor grau de certesa en relació al contingut proposicional de l'enunciat que està emetent o les probabilitats que aquest sigui o no cert, també transmet les seves creences, actitud i grau de compromís amb el contingut d'aquest enunciat. Les marques de evidencialitat són, específicament, aquelles que codifiquen la font de coneixement (source of knowledge). En un intercanvi comunicatiu, el parlant segueix un procés que consta de dues parts: a) consciència que hi ha algun tipus d'evidència que justifiqui la seva asserció, b) extracció d'una sèrie d'inferències basades en aquesta evidència i en el coneixement del món. La noció de evidencialitat és rellevant tant des del punt de vista del parlant com de l'oient, ja que, a través d'aquestes marques, d'una banda es dóna credibilitat i autoritat a la informació que es transmet i es rep i, d'altra banda, el subjecte emissor es posiciona en relació al missatge que emet (speaker's stance), amb major o menor presència en l'acte discursiu (grau de subjectivització o objectivació).
Quant als objectius específics, la proposta de MODEVIG és analitzar:
- Els marcadors verbals de modalitat epistèmica: possibilitat i necessitat (verbs modals auxiliars i lèxics).
- Els marcadors verbals de evidencialitat: de percepció (directa i indirecta); cognitius (directes i indirectes).
- Els marcadors adverbials (stance adverbs) de modalitat i de evidencialitat.
- Els adjectius i conjuncions amb valor argumentatiu-epistèmic.
- Les unitats fraseològiques idiomàtiques amb valor epistèmic i evidencial.
- La progressió temàtica dels textos en relació a l'ús de marques evidencials i epistèmiques.
- La distinció epistèmica i evidencial en la representació sintàctica de l'emissor (morfologia verbal, complementació): relacions internes subjecte-contingut proposicional (epistemicitat) vs relacions externes subjecte-coneixement rebut (evidencialitat).
- Els usos discursius de marques evidencials i epistèmiques en gèneres que presenten registres de llengua diferents.