El projecte va definir les línies mestres de la política exterior dels governs de Felip V entre 1713 i 1733, amb especial atenció al paper actiu de la monarquia hispànica en el nou escenari europeu posterior als tractats d’Utrecht.

La recerca va evidenciar que, tot i la fi de la guerra de Successió, l’equilibri europeu encara no s’havia consolidat. En aquest context, Felip V i Isabel de Farnese mostraren una clara voluntat de revertir els acords d’Utrecht amb la finalitat de recuperar la presència espanyola a Itàlia. L’ofensiva fou frenada inicialment per la guerra de la Quàdruple Aliança (1717–1719), però, amb la Pau de Viena (1725), es produí una reconciliació entre Felip V i Carles VI que establí una nova pauta d’actuació entre les potències, tot i que els acords foren efímers. El Primer Pacte de Família signat amb França l’any 1733, en el marc de la guerra de Successió de Polònia, reactivà l’aliança borbònica i possibilità la recuperació dels regnes de Nàpols i Sicília.

La recerca posà també en relleu la complexitat de les relacions internacionals més enllà de les fonts diplomàtiques oficials, mostrant l’existència de canals subterranis de col·laboració que permetien a la Casa de Borbó mantenir un paper rellevant en l’escenari europeu. L’objectiu prioritari de Felip V —la recuperació de territoris italians— motivà un augment sostingut de la despesa i l’activitat militar. En aquest marc, el protagonisme d’Alberoni i Ripperda abans de 1725 evidencià la feblesa institucional del govern de Felip V.

El projecte abordà també la dimensió social i cultural d’aquesta política italiana, destacant la presència de súbdits dels regnes italians a la cort borbònica i la capacitat d’atracció del monarca sobre partidaris estrangers, tant a la cort com a l’exèrcit. Igualment, s’hi analitzà la influència artística italiana a la cort de Felip V. Pel que fa a les conseqüències polítiques i econòmiques d’aquesta acció exterior, s’estudià la manera com les corporacions de comerciants estrangers s’adaptaren al nou context polític i a la reformulació de les relacions comercials amb els virregnats americans, en un nou marc de concessions al marge del sistema monopolístic.

Finalment, el projecte examinà la gestió de l’esforç militar després d’Utrecht, amb especial atenció a l’impacte econòmic i social, especialment a Catalunya, de les campanyes militars impulsades entre 1716 i 1720. Aquesta agressiva política bel·licista va culminar en les campanyes de Sardenya i Sicília i va reformular-se en direcció al Magrib els anys posteriors.

Data inici: 01/01/2015
Data fi: 31/12/2017