El projecte pretén estudiar la Pau de Viena (30 d’abril de 1725) des d’una perspectiva global —política, econòmica, social i cultural—, tant en l’àmbit internacional com en el nacional. Més enllà del protagonisme del baró Ripperda, excèntric ambaixador espanyol a Viena i figura central en els estudis historiogràfics tradicionals, es proposa una anàlisi més àmplia centrada en dos eixos: l’impacte del tractat en la política internacional —incloent-hi les seves conseqüències comercials i militars—, i la seva incidència en l’àmbit intern espanyol, amb mesures com l’amnistia, el final de l’exili i la restitució de béns als exiliats.
Atès que el tractat no sorgeix d’un congrés diplomàtic de gran abast, com el d’Utrecht (1713), sinó d’una negociació secreta, el seu contingut —tres instruments legals: un tractat de pau i amistat, un de comerç i un d’aliança defensiva— ha estat, durant molt de temps, difícil de valorar. Per això, els estudis clàssics s’han centrat en la figura de Ripperda, presentat sovint com un aventurer poc fiable que actuava al marge de les negociacions oficials.
Sens dubte, a partir d’un estudi rigorós de l’activitat de Ripperda i de la documentació que envolta la seva missió, es pot extreure una informació molt valuosa sobre les dinàmiques de la política internacional del moment, tal com ha demostrat Anna Mur Raurell (2011). En els darrers anys, noves aportacions sobre les relacions internacionals a Europa (Bély, 2007) i sobre l’activitat diplomàtica de la monarquia hispànica (Ochoa Brun, 2012) han traçat les línies mestres per a una renovació del marc interpretatiu. També hi han contribuït els resultats de dos projectes recents dirigits per Joaquim Albareda: La política exterior de Felip V i la seva repercussió a Espanya (1713–1746) (HAR2014-52645-P), i Espanya i França: interessos dinàstics i interessos nacionals (1701–1733) (PGC2018-097737-B-I00). Per la seva banda, Virginia León ha treballat qüestions directament vinculades amb la configuració internacional d’aquest moment històric en el marc de dos projectes dels quals ha estat investigadora principal: Els Estats europeus després de la Pau d’Utrecht: la pugna mediterrània (1713–1748) (HAR2010-16941, 2010), i La redefinició de l’espai europeu i mediterrani al segle XVIII. Política, diplomàcia i conflictes (HAR2015-65987-P, 2015).
En el present projecte es reuneix a un equip amb una trajectòria excel·lent, avalada per una àmplia obra científica que inclou algunes publicacions de referència, per abordar el tema amb garanties d'èxit, i que és capaç de treballar amb fonts documentals en alemany, rus, anglès i francès.
Data inici: 2022