Fontana, Josep

Josep Fontana (Barcelona, 1931 – 2018) va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Història el 1956 i hi llegí la tesi de llicenciatura, dirigida per Jaume Vicens Vives. Alhora, entre 1951 i 1954, va cursar estudis de filologia, literatura i història catalanes en els Estudis Universitaris Catalans, clandestins, impartits pels professors Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer. El curs 1956-1957 fou professor auxiliar a la School of HispanicStudies de la Universitat de Liverpool, on va fer amistat amb l’historiador John Lynch. Entre el 1957 i el 1966 va ser ajudant de Jaume Vicens Vives (que va morir el 1960) i de Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. 

El 1968 va reprendre la funció docent a la nova Universitat Autònoma de Barcelona com a professor agregat interí. Al cap de dos anys es va doctorar sota la direcció de Fabià Estapé amb la tesi que donà lloc al llibre La quiebra de la monarquia absoluta, publicat el 1971, el qual va tenir un impacte extraordinari en la historiografia espanyola pel seu caràcter renovador, tot combinant la història econòmica i la política. El 1974 va guanyar la plaça de catedràtic d'història econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de València; eren els anys de desvetllament polític i cultural de finals del franquisme i a la ciutat del Túria hi trobà un bon ambient d'inquietud intel·lectual i d'efervescència cultural. Coincidí amb Ernest Lluch a l'activa facultat d'Econòmiques, alhora que es relacionà amb Joan Fuster i Vicent Ventura. Al cap de dos anys retornà a la UAB en la qual va restar fins al 1990. El curs 1990-1991 inicià la seva fecunda etapa a la Universitat Pompeu Fabra, on va crear l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives i fou un dels fundadors de la carrera d'Humanitats.