Durant els últims anys han proliferat el nombre d’aquestes classificacions, tant a escala estatal com internacional, en què la Pompeu Fabra s’ha posicionat amb força dins el grup capdavanter de les universitats joves

“Els rànquings universitaris tenen un gran impacte en els mitjans de comunicació i, per tant, un gran ressò social. A la gent els encanten les llistes i les classificacions, com si tot fos tan senzill com una lliga de futbol”. Amb aquestes paraules, Carles Ramió, vicerector de Planificació i Avaluació Institucionals de la UPF, sintetitza l’ interès creixent que susciten els rànquings universitaris.

Segons el vicerector, “per a la UPF, els rànquings són importants, ja que hi sortim prou bé: la primera universitat o entre les tres primeres en els rànquings a escala estatal i en posicions destacades en els internacionals”. I afegeix: “Però no a tots ens va igual de bé, ja que això va en funció de com ponderen els ítems i de si fan la classificació en termes absoluts o relatius: la UPF és una universitat molt petita i molt jove i, per exemple, no té res a fer en classificacions absolutes en producció científica”. 

Però les múltiples propostes existents (el darrer informe de la European University Association sobre rànquings, que només avaluava els de major impacte i influència, ja n’identificava una quinzena) i les diferents posicions que pot tenir una mateixa universitat en funció de cada classificació fa que es tracti d’un fenomen que sovint porta a confusió.

Lluís Coma, tècnic de la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació de la UPF, fa un apunt sobre aquesta disparitat: “Cadascun dels rànquings està orientat amb preferència a un determinat àmbit d’activitat de les universitats, principalment la docència, la recerca, la transferència de coneixement i la internacionalització. I això es reflecteix en la tria d’indicadors considerats i el pes relatiu que atorguen a cada indicador en el càlcul final de la posició de cada institució”, explica.

Múltiples rànquings de prestigi, amb orientacions diferents

Hi ha rànquings clarament orientats a la recerca (Leiden o Scimago); l’Academic Ranking of World Universities (més conegut com a rànquing de Xangai), dóna molta importància a indicadors com ara el nombre d’antics alumnes que compten amb un premi Nobel; les llistes del Times Higher Education
(THE) i Quacquarelli Symonds (QS), tot i considerar la docència, posen el focus en la recerca i en la reputació de les institucions.

D’altres rànquings busquen allunyar-se de les classificacions tancades d’universitats i prioritzen que sigui
l’usuari qui elabori la seva pròpia llista, en funció dels indicadors que trïi (aquest és el cas de l’U-Multirank, promogut per la Unió Europea; o del Rànquing CyD, la seva versió espanyola impulsada per la Fundación CyD). Una altra proposta destacable a escala estatal és la que proposa l'U-Ranking, impulsat per IVIE i la Fundación BBVA.

A banda dels rànquings generalistes, hi ha un gran nombre de classificacions, nacionals i internacionals, que busquen diferenciar-se de la resta amb productes diferents, ja sigui construint rànquings especialitzats per àmbits de coneixement (com el de Xangai o el THE, que situa la UPF en la 67a. posició a escala global en ciències socials); més específicament per matèries (com el QS, que posiciona la UPF en el 23è. lloc en matèria d’economia) o, fins i tot, rànquings que avaluen les millors universitats joves.

La UPF, dotzena universitat jove del món, segons el THE

La classificació en què la Pompeu Fabra ocupa una posició més destacada és el Times Higher Education 100 Under 50, una llista de les cent primeres universitats de tot el món de menys de 50 anys d’antiguitat. En la seva edició del 2015, la UPF es va situar com la dotzena millor universitat jove del món (va pujar una posició respecte al 2014), la cinquena d’Europa i la primera
d’Espanya.

Phil Baty, editor de Times Higher Education. World University Rankings, fa una valoració de la Pompeu Fabra: “La UPF és una institució dinàmica, molt ben classificada en el nostre rànquing d’universitats joves. Crec que no només ser jove, sinó també tenir una mida petita, pot ser un gran avantatge
a l’hora de mantenir una universitat especialitzada, flexible i sensible en aquests temps de canvi, amb un sistema de gestió simple que permeti a les persones treballar, sense que les decisions estiguin basades en una burocràcia laberíntica”.

L’editor comenta per què les institucions més antigues són les que tendeixen a dominar el rànquing general de THE: “Les universitats tradicionals, de més edat, han tingut temps d’acumular grans riqueses, de construir grans xarxes d’antics alumnes a través de generacions. Solen ser part de l’estructura de les principals ciutats, i, per tant, tendeixen a gaudir d’una alta reputació, que les ajuda a mantenir-se al cim”, assegura.

La Pompeu Fabra, en el marc dels actes commemoratius del 25è. aniversari que està celebrant aquest curs 2015-2016, acollirà la trobada anual de les 100 universitats joves menors de 50 anys, la THE Young Universities Summit, que tindrà lloc al campus de la Ciutadella els dies 6 i 7 d’abril del 2016, amb la presència dels principals responsables d’aquestes institucions.

Els rànquings com a part de l’estratègia universitària

Segons Carles Ramió, l’efecte d’aquestes llistes en les universitats és beneficiós: “Els rànquings tenen una externalitat positiva evident; fan que les universitats estiguin orientades a la millora i a l’excel·lència, ja que totes volen sortir-hi ben posicionades. S’introdueix en el sistema una lògica de competitivitat que és sana, en el sentit que s’intenten fer millor les coses”, recalca.

Ara bé, el vicerector també alerta de l’efecte negatiu que pot tenir fer un cas excessiu a aquestes classificacions: “No es pot fer política d’universitat només per sortir bé en els rànquings i millorar en alguns dels aspectes ponderats, com per exemple la recerca, amb els papers internacionals, i deixar de banda altres elements que són molt rellevants per a la comunitat universitària i la societat. I la UPF això ho té molt en compte”, assegura.