Estudiants dels graus en Medicina i Biologia Humana de la UPF van fer un projecte sobre com els determinants socials de la salut van influir en la incidència de la covid-19 a Barcelona, que ha estat publicat a la Revista Española de Salud Pública. Van dur a terme l’estudi en el marc de l’assignatura Medicina i Biomedicina Integrada III i l’article resultant es titula: “Determinants socials de la incidència de la covid-19 a Barcelona: un estudi ecològic preliminar utilitzant dades públiques”. 

El grup d’estudiants, ara a quart curs, està format per Miquel Amengual-Moreno, Marina Calafat-Caules, Aina Carot, Ana Rita Rosa, Clàudia Río-Bergé, Jana Rovira, Clàudia Valenzuela i Cèlia Ventura-Gabarró; i van estar tutoritzats pel professor Jose Aramburu del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS). Els treballs, que acostumaven a ser experimentals, es van adaptar per poder fer-los de manera telemàtica. Afirmen que “publicar el nostre primer article en el context d'una pandèmia i confinats ha estat tot un repte. Hem après a coordinar-nos a distància i amb les eines digitals que ens va proporcionar la Universitat”. A més, “ha estat una experiència molt profitosa per posar en pràctica els coneixements adquirits i familiaritzar-nos amb els processos editorials en ciència”.

El tema proposat eren les malalties emergents i es van centrar en la salut pública degut al seu interès en els determinants socials de la salut. La literatura científica demostra que aquests tenen un paper molt important en la modificació de la salut de les poblacions i que els col·lectius més socioeconòmicament deprimits tenen una major incidència de malalties.

La conclusió principal que han extret és que la incidència de la pandèmia està estretament lligada amb moltes variants socioeconòmiques i demogràfiques.

Concretament van analitzar com les diferents situacions dels barris de Barcelona es relacionaven amb la incidència de covid-19 acumulada fins el 14 de maig. Els seus resultats mostren que els determinants socials juguen un rol molt important. “Vam veure que els barris amb ingressos més baixos tenien un 42% més d’incidència, és a dir, quasi el doble de casos: 942 casos per cada 100.000 habitants versus 545 casos per cada 100.000 habitants”, detallen. A més, els barris amb menys ingressos mostren un risc relatiu de 1,73 comparat amb els que en tenen més, és a dir, gairebé el doble de risc de contreure la malaltia en els barris amb menys ingressos.

Així mateix, van observar que hi havia una correlació entre la incidència acumulada de covid-19 i diferents variables. De totes aquestes, les més rellevants van ser el percentatge de persones amb sobrepès o obesitat (amb un IMC superior a 25), seguit pel de majors de 75 anys.  Expliquen que “curiosament, el major percentatge de persones nascudes a l'estranger estava associat amb una incidència acumulada menor. Per grups, el percentatge que va mostrar més correlació amb una menor incidència és el d'immigrants procedents d'Àsia i Oceania. Per contra, el percentatge de persones nascudes a Amèrica Llatina es va correlacionar amb una major incidència”.

La conclusió principal que han extret és que la incidència de la pandèmia està estretament lligada amb moltes variants socioeconòmiques i demogràfiques. “Això ens fa pensar que també s’hauria de combatre la pandèmia des d’aquesta perspectiva”, afirmen. “Serà molt rellevant tenir en compte que aquesta crisi sanitària i social pot ser un important catalitzador d'injustícia social i de pobresa. Per això seran necessaris estudis que serveixin per avaluar aquest impacte en la salut i que haurien de valer perquè els responsables del disseny de les polítiques públiques prenguin la vessant social de la crisi com una prioritat”, conclouen.

Article de referència

Miquel Amengual-Moreno et al. Determinantes sociales de la incidencia de la covid-19 en Barcelona: un estudio ecológico preliminar usando datos públicos. Rev Esp Salud Pública, Septiembre, 2020.