Article publicat al diari Ara el 15 d'abril de 2022

Resum del problema: la Unió Europea aposta per la digitalització de l’economia. La digitalització requereix microxips. El 90% dels microxips es produeixen fora de la Unió Europea. Aquesta dependència fa l’economia de la UE vulnerable. 

Ja va ser evident amb l’arrencada postpandèmia i ara està passant amb la invasió Russa a Ucraïna, amb l’afegit d’una sequera a Taiwan, un dels principals proveïdors mundials, que té les fàbriques a mig gas per restriccions en l’ús d’aigua. Com que qui no es consola és perquè no vol, també podem posar sobre la taula que la Xina, tot i ser productora, és dependent, per als seus mòbils, dels microxips que es fabriquen als Estats Units. I els Estats Units, per la seva banda, depenen de Taiwan i Corea del Sud per als microxips dels seus cotxes. David Ricardo, el pare de les teories del comerç internacional, que va demostrar que l’especialització productora a nivell mundial beneficiava tots els països, fa figa en aquesta nova era geològica de l’antropocè.

[Seguir llegint]