Entre 1518 i 1867 més de 12,5 milions d’africans i africanes van ser segrestats i embarcats per ser venuts com a esclaus al continent americà. El tràfic transatlàntic d’africans esclavitzats és, sense dubte, un dels grans temes de la història global. Ho és pel seu volum, per la implicació de diversos països de tres continents diferents i per la seva llarga durada en el temps.

Entre 1518 i 1867 més de 12,5 milions d’africans i africanes van ser segrestats i embarcats per ser venuts com a esclaus al continent americà. El tràfic transatlàntic d’africans esclavitzats és, sense dubte, un dels grans temes de la història global. Ho és pel seu volum, per la implicació de diversos països de tres continents diferents i per la seva llarga durada en el temps. Molts d’aquests homes i dones africans van morir durant la travessa (es calcula que un 15% del total) i els seus cossos es van llançar a l’oceà. D’altra banda, l’explotació dels que van arribar vius al Nou Món va servir per bastir unes societats americanes, algunes clarament esclavistes, la configuració de les quals no hauria estat la mateixa sense la presència de dones i homes nascuts a l’Àfrica o dels seus descendents, molt sovint també esclavitzats.

Ara bé, més enllà del paper jugat pels continents africà i americà, cal assenyalar que el continent europeu també va participar en aquesta història. D’una banda, perquè bona part dels consumidors dels productes elaborats al Carib o al continent americà amb mà d’obra esclava (sucre, cafè, tabac, cacau, cotó, …) foren europeus. I, d’altra banda, perquè eren els governs dels diferents estats d’Europa els que van regular i afavorir el comerç d’esclaus. No cal oblidar tampoc que moltes expedicions esclavistes es van finançar, per exemple, des d’Europa i que diverses ciutats portuàries europees van ser ports de sortida de vaixells d’esclaus. Aquest fet és prou conegut pel que fa als principals ports britànics vinculats al tràfic (Liverpool, Londres, Bristol, …) així com també pels ports francesos (Nantes, Burdeus, La Rochelle, …) o neerlandesos (Amsterdam, Rotterdam, …). No resulta tan conegut, però, pel que fa als principals ports espanyols com ara Cadis o Barcelona.

Les relacions pregones, de fet, de Barcelona tant amb el comerç d’esclaus com amb l’esclavitud, ja fos l’esclavitud colonial desenvolupada al Nou Món o l’esclavitud domèstica viscuda a la pròpia capital catalana, no són gaire conegudes pel públic en general, més enllà d’uns pocs estudiosos.

Les relacions pregones, de fet, de Barcelona tant amb el comerç d’esclaus com amb l’esclavitud, ja fos l’esclavitud colonial desenvolupada al Nou Món o l’esclavitud domèstica viscuda a la pròpia capital catalana, no són gaire conegudes pel públic en general, més enllà d’uns pocs estudiosos. És per aquest motiu que, d’acord amb els responsables d’El Born Centre de Cultura i Memòria, hem convocat unes jornades per als propers dies 3, 4 i 5 de novembre per parlar precisament sobre L’Esclavisme a Barcelona, una història silenciada. L’objectiu fonamental de les jornades és doble: (1) posar a l’abast de la ciutadania el que els historiadors sabem sobre les relacions de la capital catalana amb l’esclavitud domèstica i colonial; i (2) conèixer les experiències desenvolupades en unes altres ciutats, d’uns altres països, al voltant de les memòries de l’esclavitud. Intentarem, així, donar respostes a algunes preguntes: Quina importància va tenir la institució de l’esclavitud a la Barcelona medieval i moderna? Fins quan van viure persones esclavitzades a la capital catalana? Quants vaixells d’esclaus van salpar del port de Barcelona rumb a l’Àfrica, primer, i a Amèrica, després? Quants dels indians enriquits a Amèrica s’havien dedicat allà al tràfic i van invertir, després, els seus capitals a Catalunya?

Més informació i inscripcions