Fins on arriba la nostra empremta digital? Desafiaments i dilemes a la indústria 4.0
Fins on arriba la nostra empremta digital? Desafiaments i dilemes a la indústria 4.0
Manuel Portela, investigador del grup de recerca de Ciència Web i Computació Social del DITC reflexiona sobre els reptes de la indústria per aplicar la intel·ligència artificial i mantenir uns principis ètics.
Dimecres 31 de gener va començar l'IoT Solutions World Congress a la Fira Barcelona. Un esdeveniment que reuneix la indústria tecnològica i els objectes connectats. Una de les premisses d'aquest any és la hibridació entre l'humà i les màquines, tant en la indústria com en productes pel consumidor com són els cotxes autònoms. A la indústria no és novetat l'ús de dades i algorismes d'optimització que es connecten amb sensors i altres dispositius associats a la robòtica per fer treballs autònoms, o bé assistir l'humà en tasques complexes. No obstant això, al món dels consumidors això és emergent, i en especial en indústries creatives.
Per exemple, aquests dies s'ha parlat molt del ChatGPT i Midjourney, com la meca de la intel·ligència artificial (IA). Si bé els avenços tecnològics són enlluernadors, queda molt per entendre fins on arriba la utilitat d'aquests sistemes i on xoquen amb la nostra capacitat autònoma i la nostra privadesa.
Un dels dilemes de la indústria és poder extreure valor dels nous desenvolupaments en IA. D'una banda, trobem desenvolupaments acadèmics que no s'han transformat en productes, i per l’altra, productes que tenen una usabilitat limitada. Tot i que les eines cada vegada són més fàcils d'implementar, veiem amb passos tímids l'avenç de la indústria en aquest sentit. Hi ha pocs casos en què grans empreses aposten per tecnologies molt avançades, com és la recent inversió de Microsoft en OpenAI (creador de ChatGPT). Però encara no està clar quina utilitat li donarà, ni quin benefici obtindrà d'aquesta inversió. I aquesta és una de les barreres d'adopció més grans, transformar inversió en guanys.
Una oportunitat seria el camí que han seguit algunes marques adoptant el segell de sostenibilitat com a diferenciació respecte a la seva competència i així guanyar un tros de mercat. Algunes empreses prefereixen invertir per tal de posicionar-se com a empreses innovadores i veure's associades amb aquests desenvolupaments, tot i que no sigui rendible.
D'altra banda, hi ha l'avantatge de poder explotar dades que fins ara eren infrautilitzades. Gràcies a la modernització de moltes indústries i al desplegament de sensors, moltes companyies tenen dades que no s'utilitzen més que per realitzar simples mètriques i anàlisi comercial. No obstant això, aquestes dades tenen molt de potencial, i fins ara requeria un coneixement molt expert i eines avançades per processar-les. Tot i que és una gran oportunitat, es posa de manifest un tema crucial que és l'ús de les dades dels consumidors per explotar-les comercialment. Aquí la regulació ens pot donar un cop de mà, ja que, segons la Regulació General de Dades Personals (GDPR) europea, cal sol·licitar consentiment explícit sobre el seu ús en el moment de la seva recol·lecció. Tot i així, és molt difícil verificar que això es compleix en utilitzar qualsevol dispositiu, i a més a més el caràcter global de la indústria fa que sigui de difícil aplicació.
Per tant, la indústria s'enfronta a diferents desafiaments que d'una banda empenyen a innovar, però que en limiten la implementació davant la dificultat d'establir els principis ètics per desenvolupar negocis que respectin la privadesa dels seus usuaris i que, alhora, siguin rendibles.