Article publicat a El Nacional el 13 de març de 2024

Tinc la impressió que resoldre el tema del canvi en el finançament, que reencaixi Catalunya en l’Estat autonòmic, costarà a les parts que negocien l’estabilitat parlamentària molt més del que ha costat la negociació de l’amnistia. La raó és que mentre aquesta última té efectes ideològics, i morals si es vol, la qüestió del finançament toca la butxaca en un joc de suma zero. La millora d’uns es llegirà com la pèrdua d’altres, tot i que en termes absoluts aquest no sigui el cas, gràcies als recursos addicionals que s’acordin. Tal és el recel amb què la resta de comunitats, siguin del color que siguin, es posicionen davant de les propostes sobre la “singularitat” catalana.

Seguir llegint