Nuccio Ordine, filòsof, escriptor i professor universitari, considerat un dels grans experts en art i literatura del Renaixement i del pensament de Giordano Bruno, així com un dels assagistes italians més reconeguts i un extraordinari intel·lectual i divulgador, va morir el passat 10 de juny, a la localitat de Cosenza (Calàbria, Itàlia). Recentment, Ordine havia obtingut el premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2023, segons el jurat, “per la seva defensa de les humanitats i el seu compromís amb l'educació i els valors arrelats en el pensament europeu més universal”.

Després de la cerimònia de recollida del premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats, estava previst que visités la UPF, el 23 d’octubre, per pronunciar la Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori del curs 2023-2024

Després de la cerimònia de recollida del guardó, estava previst que visités la UPF, el 23 d’octubre, per pronunciar la Lliçó d’Humanitats Miquel Batllori del curs 2023-2024. També havia de prendre part en un seminari obert a tota la comunitat universitària (en un acte amb un format similar al que va participar Umberto Eco l’any 2010), en el qual havia de parlar de la relació entre els estudis de l’àmbit humanístic amb altres disciplines científiques, com ara la comunicació, la tecnologia, l’economia o el dret. 

Nuccio Ordine (Diamante, 1958-Cosenza, 2023) actualment exercia com a professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria. Autor d’obres com La utilidad de lo inútil, Clásicos para la vida o Los hombres no son islas, totes elles publicades per Acantilado, va tenir una gran influència en el sector editorial espanyol i era molt apreciat pels lectors, com ho constata el fet que els seus llibres s’hagin traduït a 24 idiomes.

Ordine proposa descobrir clàssics de tots els temps, per desenvolupar el pensament crític com una forma de resistència a la progressiva mercantilització de la societat. La tecnologia i les seves dreceres, les mancances emocionals i intel·lectuals provocades en els darrers temps per la irrupció de l'univers digital i els seus reflexos culturals, van ser també objecte de la seva atenció.

Membre fundador de l’Associació italiana de Teoria i Història Comparada de la Literatura, al llarg de la seva trajectòria va ser professor visitant de centres com Yale, París IV-Sorbona, el CESR de Tours, l'IEA de París, el Warburg Institute o el Max Planck de Berlín. També era membre del Centre d'Estudis sobre el Renaixement Italià de la Universitat de Harvard, de la Fundació Alexander von Humboldt i de l'Institut de Filosofia de l'Acadèmia Russa de Ciències.