Mariano Torcal disecciona la polarització política a Espanya amb el seu nou llibre "De Votantes a hooligans"
Mariano Torcal disecciona la polarització política a Espanya amb el seu nou llibre "De Votantes a hooligans"
Mariano Torcal disecciona la polarització política a Espanya amb el seu nou llibre "De Votantes a hooligans"
El catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF busca els motius de la creixent animadversió ideològica, la percepció pública que se'n té i com aquesta es reflecteix en el nostre dia a dia.
Mariano Torcal, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials, va publicar el 23 de gener un nou llibre titulat De Votantes a Hooligans. La proposta publicada per l'editorial Catarata i amb pròleg d’Ignacio Sánchez Cuenca, s'endinsa en la guerra ideològica a escala espanyola per advertir del que es considera un dels grans mals de la societat actual: la polarització política.
El llibre ha estat concebut arran de l'interès intel·lectual de l'autor per la qüestió, però també pel desig d'aclarir un fenomen extensament “encara que erròniament tractat pels mitjans”, assegura Torcal. Parteix de la base que la confrontació entre blocs ideològics no és intrínsecament negativa, en ajudar als votants a posicionar-se, però que la polarització que s'està vivint en l'actualitat ha deixat de ser la simple oposició d'idees per donar pas a un preocupant fenomen: la polarització afectiva. "Aquesta sorgeix dels odis, fòbies i fílies que generen els partits i especialment tot el que els envolta: els seus votants, estils de vida, models de societat, mètodes de relacionar-se i consumir", explica l’autor. Per això, encunya un nou terme "megaidentitat partidista" amb que agrupa aquesta nova categoria d'identitats bàsiques, que en col·lisionar amb d'altres degraden els mecanismes de cohesió social.
Torcal, per poder desplegar la radiografia més completa possible, s'ha basat en una metodologia quantitativa i en la recopilació de dades de tres projectes d'investigació amb enquestes panels, que s'han conduït en diversos anys, per tal de poder fer seguiment de variacions ideològiques entre els enquestats.
La polarització que s'està vivint en l'actualitat ha deixat de ser la simple oposició d'idees per donar pas a un preocupant fenomen: la polarització afectiva
Així mateix, ofereix anàlisis comparades amb altres nacions. Espanya no destaca en la polarització afectiva, però adverteix que està en línia amb altres països que sí tenen un problema greu. L'expert sosté que malgrat haver-hi certa correspondència entre la realitat i el detectat augment de la polarització, aquesta no ve acompanyada d'un creixent extremisme ideològic de la ciutadania. Assenyala que la percepció d'aquest fenomen en el país és a conseqüència d'un debat públic reduccionista per parts dels representants polítics. Amb tot, no per traslladar-se plenament al carrer, la polarització deixa de tenir conseqüències indesitjades. Aquestes es tradueixen en un escàs ull crític entre els partidaris i els seus respectius representants, i un nul reconeixement de la validesa de les propostes dels adversaris: "redueix l'elasticitat del vot i hi ha un encapsulament, fent que hi hagi molt poca transferència de vots entre blocs ideològics".
"Davant el sentit d'amenaça que suposa que el contrincant arribi al poder, alguns blocs ideològics podrien promoure en major grau derives anticonstitucionals”
Alhora comporta un altre perill, sosté l'autor: “el minvant suport de la democràcia; davant el sentit d'amenaça que suposa que el contrincant arribi al poder, alguns blocs ideològics podrien promoure en major grau derives anticonstitucionals”. D'aquesta manera, en els diversos capítols, el llibre apunta a l'aparició d'acusacions d’il·legitimitat que acaben per contaminar a les institucions, com el poder legislatiu, l'executiu o el poder judicial. Així mateix, també reflexiona sobre les xarxes socials i la implicació d'aquestes en el present clima de crispació, novament advertint que aquestes no reflecteixen la realitat a peu de carrer, però admeten el seu rol catalitzador i la seva condició com a reducte predilecte dels més polaritzats.