Vés enrere

Les persones de més edat són més crèdules amb qualsevol tipus d’informació sobre la covid-19

Les persones de més edat són més crèdules amb qualsevol tipus d’informació sobre la covid-19

Un nou estudi de la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia analitza l’efecte de les fonts informatives en la credibilitat d’una notícia sobre el coronavirus.

25.11.2020

Imatge inicial

La Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia ha presentat els resultats del segon estudi sobre credibilitat. Aquesta investigació titulada Anàlisi de credibilitat de la informació segons l’atribució de fonts en temps de covid-19 s'ha realitzat en col·laboració amb l’empresa demoscòpica YouGov Spain

L’informe va ser presentat ahir per Antoni Gutiérrez-Rubí, impulsor de la Càtedra, Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra, i Reinald Besalú, subdirector de la Càtedra. Els tres van analitzar l’efecte que tenen les diferents fonts informatives en la credibilitat de les noticies sobre la covid-19.

Segons els resultats obtinguts pels investigadors, les fonts expertes i les polítiques no suposen una millora en la credibilitat de les noticies sobre covid-19, però tampoc tenen un efecte negatiu. En canvi, les fonts famoses i les fonts ciutadanes sí que tenen un clar efecte negatiu en la credibilitat d’una notícia.

L’estudi obté també altres conclusions clares, com que les persones de més edat són més crèdules amb qualsevol tipus d’informació i que a mesura que augmenta el nivell formatiu dels ciutadans, tendeixen a donar menys credibilitat a les noticies sobre coronavirus en la premsa digital.

"Malgrat que no ens ho esperàvem, els ciutadans tendeixen a percebre com a més creïbles les noticies relacionades amb la covid-19 sense atribució de fonts i com a menys creïbles aquelles amb fonts famoses i ciutadanes"

Carles Pont-Sorribes, director de la Càtedra, va explicar que "malgrat que no ens ho esperàvem, els ciutadans tendeixen a percebre com a més creïbles les noticies relacionades amb la covid-19 sense atribució de fonts i com a menys creïbles aquelles amb fonts famoses i ciutadanes". Reinald Besalú va afegir que "respecte a l’edat, es percep una tendència a augmentar la percepció de la credibilitat de la notícia a mesura que també augmenta l’edat; i, en el cas del nivell educatiu encara és més clar: un major nivell educatiu implica una menor percepció de credibilitat".

Finalment, Antoni Gutiérrez-Rubí va destacar la connexió amb l’estudi realitzat per la Càtedra al 2019, "el format i la capçalera són elements determinants per a la credibilitat de la informació. La investigació de 2019 ens demostrava que el format era important i l’estudi d’ara ens ensenya la rellevància de la capçalera, del mitjà on s’ofereix la notícia. No és tan important qui ho ha dit, sinó on ho ha dit", fent referència a les similituds en el format entre el diari fictici, creat per l’enquesta i altres diaris com podrien ser El País o La Vanguardia, entre d’altres.

Pròximament, la Càtedra publicarà un altre informe sobre la credibilitat de la informació, aquest cop centrant-se en la xarxa social Twitter, on el context marcat per la pandèmia de la covid-19 seguirà tenint un paper destacat.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Perfils dels protagonistes:

Perfiles de los protagonistas:

Profiles of the protagonists:

Carles Pont

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit