Quatre investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts ERC Advanced Grant 2019 que sumen prop de 7,5 milions d’euros
Quatre investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts ERC Advanced Grant 2019 que sumen prop de 7,5 milions d’euros
Quatre investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts ERC Advanced Grant 2019 que sumen prop de 7,5 milions d’euros
Els projectes d’Hector Geffner i Jan Eeckhout, que portaran a terme als departaments de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i Economia i Empresa, respectivament, i els de Jordi Galí (CREI) i Ben Lehner (CRG), han obtingut finançament del Consell Europeu de Recerca.
El Consell Europeu de Recerca (European Research Council, ERC) ha fet pública avui, 31 de març, la resolució de la convocatòria 2019 dels ajuts ERC Advanced Grant, que han obtingut 184 investigadors líders en els seus respectius camps de coneixement, en el marc del programa de recerca i innovació de la UE, Horitzó 2020, i que rebran un total de 450 milions d'euros.
Els investigadors seleccionats pertanyen a 26 nacionalitats diferents, i portaran a terme els seus projectes, al llarg dels propers cinc anys, en una institució de recerca d’una vintena de països de la Unió Europea, amb el suport de subvencions de fins a 2,5 milions d’euros (3,5, excepcionalment).
Entre els 184 investigadors, que han estat escollits a partir de 1.881 sol·licituds presentades dins els diversos camps del coneixement (repartits entre els àmbits de Ciències Físiques i Enginyeria, Ciències de la Vida i Ciències Socials i Humanitats), trobem quatre investigadors vinculats a la UPF: Hector Geffner, Jan Eeckhout, Jordi Galí i Ben Lehner.
Hector Geffner, professor d’investigació ICREA-UPF del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), rebrà gairebé 2,5 milions d’euros per un projecte centrat en la intel·ligència artificial; Jan Eeckhout, professor d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Economia i Empresa, obtindrà una subvenció de prop d'1,5 milions d’euros, per una proposta sobre el poder del mercat i les tendències macroeconòmiques.
Completen els ajuts el catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica Jordi Galí, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF), que rebrà 925.000 euros per analitzar la relació entre heterogeneïtat, política monetària i fluctuacions econòmiques, i Ben Lehner, professor d'investigació ICREA del Centre de Regulació Genòmica (CRG), que rebrà una subvenció de 2,5 milions d'euros per avançar en la recerca de l'estructura 3D de les proteïnes.
La UPF, entre les institucions amb més subvencions d’Espanya
La Universitat Pompeu Fabra, amb dos projectes seleccionats (quatre, si comptem el CREI i el CRG, dos centres de recerca participats per la Universitat), és la institució d’Espanya que ha obtingut més ajuts ERC Advanced Grant, juntament amb el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), també amb dues subvencions. Espanya ha obtingut un total de 14 ajuts, per darrere d’Alemanya (35), el Regne Unit (34), França (21), Suïssa (21) i empatada amb els Països Baixos.
En el marc de la presentació dels resultats de la convocatòria, Mariya Gabriel, comissària europea d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, ha afirmat que “El futur d'Europa depèn de la ciència i de la recerca. La crisi que estem afrontant actualment ens recorda la importància d’escoltar els consells científics i de permetre a la comunitat investigadora que ens ajudi a preparar-nos per als reptes del futur”.
De la Intel·ligència Artificial Basada en Dades a la Intel·ligència Artificial Basada en Models
Hector Geffner, investigador ICREA-UPF del DTIC i membre de el Grup d'Investigació en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic (AI & ML), ha obtingut un ajut ERC Advanced Grant pel projecte "From Data-based to model -based AI: Representation Learning for Planning (RLeap)".
"RLeap requereix del desenvolupament d'idees i mètodes radicalment nous que es basin en diverses àrees relacionades entre elles".
L'objectiu del projecte de recerca “RLeap” és aconseguir una integració de "learners" i "solvers" en el context de la planificació, encarant i resolent el problema de l'aprenentatge de representacions simbòliques de primer ordre per a la planificació a partir de dades de percepció que no són simbòliques.
La capacitat d'aprendre representacions simbòliques de primer ordre a partir de dades i utilitzar-les per expressar, comunicar, assolir i reconèixer objectius és un component principal de la Intel·ligència humana i un tema de recerca fonamental en intel·ligència artificial.
"RLeap requereix del desenvolupament d'idees i mètodes radicalment nous que es basin en diverses àrees relacionades entre elles, que inclouen planificació, aprenentatge, representació del coneixement, optimització combinatòria i SAT (satisfactibilitat de la lògica proposicional)", afirma Hector Geffner.
L'enfocament de el projecte es basa en una clara separació entre aprendre les representacions simbòliques, que es planteja com un problema combinatori, i aprendre les interpretacions d'aquestes representacions, que es planteja com un problema d'auto-aprenentatge (self-supervised learning).
El poder del mercat i les tendències macroeconòmiques
Jan Eeckhout, professor d’investigació ICREA-UPF del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, investigador del CREI-UPF i professor d’investigació de la Barcelona GSE, ha obtingut el seu tercer ajut ERC (un Starting i dos Advanced Grants). Sota el títol “Market Powerand Secular Macroeconomic Trends (MarketPower)”, Jan Eeckhout portarà a terme el projecte de recerca al llarg de cinc anys, vinculat al Departament d’Economia I Empresa de la UPF.
"En la meva recerca em pregunto si l’augment del poder del mercat (marketpower) ha provocat aquests canvis macroeconòmics profunds”.
En les darreres quatre dècades, hi ha hagut diverses tendències seculars (a llarg termini) en les economies avançades a tot el món: la desigualtat salarial ha augmentat notablement, el dinamisme del mercat de treball i les noves startups han disminuït, la quota de treball de la producció total ha caigut, i els salaris de baixa qualificació s’han estancat. També hi ha hagut una reassignació de la producció de les petites a les grans empreses i un fort augment de la potència del mercat: les empreses estableixen preus més alts, els índexs de beneficis són més elevats i augmenten les economies d’escala.
L’objectiu del projecte de recerca és descobrir mecanismes econòmics que ajudin a comprendre aquesta transformació fonamental i les implicacions per a l’eficiència i el benestar. “En aquest projecte em plantejo la qüestió de si aquestes tendències estan relacionades. Concretament, em pregunto si l’augment del poder del mercat (marketpower) ha provocat aquests canvis macroeconòmics profunds”, afirma Jan Eeckhout. Per aconseguir-ho, investigarà tant les causes de l’augment del poder del mercat com les seves conseqüències macroeconòmiques.
Heterogeneïtat, política monetària i fluctuacions econòmiques
Jordi Galí, catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI-UPF) i professor d’investigació de la Barcelona GSE, ha obtingut el seu tercer ajut ERC Advanced Grant (després dels que va aconseguir els anys 2008 i el 2013).
"La meva recerca revisarà aspectes com el disseny òptim de la política monetària, els beneficis de la flexibilitat salarial o el paper estabilitzador de les polítiques fiscals i de control de rendes”.
El projecte de recerca, sota el títol “Heterogeneity, Monetary Policy and Economic Fluctuations (HEMPEF)”, pretén avançar en el coneixement sobre les implicacions de l’heterogeneïtat (divergència) en la política monetària. Serà desenvolupat per Jordi Galí (com a investigador principal, vinculat al CREI), conjuntament amb Davide Debortoli, investigador Ramón y Cajal del Departament d’Economia i Empresa.
Alguns dels seus objectius principals seran desenvolupar un marc general per reavaluar el paper de l'heterogeneïtat de les fluctuacions econòmiques agregades, tant en els models macro com en les economies reals; i revisar fins a quin punt s'ha de modificar l'actual nou marc keynesià, àmpliament utilitzat per investigadors i bancs centrals, per a l'anàlisi d’aquestes fluctuacions i la seva interacció amb la política monetària, introduint elements d'heterogeneïtat.“A partir d’aquests nous models, la meva recerca revisarà algunes qüestions centrals de la teoria macroeconòmica, com ara el disseny òptim de la política monetària, els beneficis de la flexibilitat salarial o el paper estabilitzador de les polítiques fiscals i de control de rendes”, afirma Jordi Galí.
Desenvolupar la recerca sobre l'estructura 3D de les proteïnes
Ben Lehner, professor d’investigació ICREA del Centre de Regulació Genòmica (CRG), cap del Laboratori de Sistemes Genètics i coordinador del Programa de Biologia de Sistemes del centre, ha obtingut la seva tercera beca ERC, dotada amb 2,5 milions d’euros.
Desenvoluparà el projecte “Determining in vivo protein structures and understanding genetic interactions using deep mutagenesis (MUTANOMICS)", per avançar en la investigació sobre l’estructura 3D de les proteïnes.
L'estructura de les macromolècules, tot i que no és del tot coneguda, se sap que està estretament relacionada amb les seves funcions. "Per superar les limitacions de les tecnologies disponibles, el meu grup ha desenvolupat un nou mètode per obtenir dades sobre l'estructura 3D de les proteïnes mitjançant la mesura de l'activitat de diverses mutacions genètiques de molècules", afirma Ben Lehner.