I si hem de parlar sense poder moure les mans? Un estudi mostra si hi ha algun efecte sobre la parla
I si hem de parlar sense poder moure les mans? Un estudi mostra si hi ha algun efecte sobre la parla
I si hem de parlar sense poder moure les mans? Un estudi mostra si hi ha algun efecte sobre la parla
Investigadors de la UPF i de la Universitat d'Estudis de Pàdua descobreixen què passa quan no fem servir les mans per explicar alguna cosa.
Tots solem gesticular quan parlem. Realitzem gestos amb les mans tant si estem explicant alguna cosa a una persona a casa nostra com si ho fem per telèfon, sense ningú que ens vegi. Ho fem de manera conscient amb alguna finalitat prèviament definida i fins i tot de manera inconscient.
Els models teòrics per a la producció de la parla i els gestos han proposat que els gestos contribueixen a planificar i conceptualitzar allò que volem dir, sense importar si l'oient ens pot veure o no. Però la relació exacta entre la parla i el gest encara no es coneix del tot. Si els gestos són tan omnipresents quan parlem, què passa si s'impedeix que els parlants facin gestos quan parlen? La incapacitat per a gesticular afecta la parla d'alguna manera? La parla es torna menys fluida o menys emfàtica?
Aquestes són algunes de les preguntes que investigadors del Departament d'Estudis Lingüístics i Literaris (DiSLL) de la Universitat de Pàdua a Itàlia, juntament amb el Grup d'Estudis de Prosòdia (GrEP) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, liderats per la professora ICREA Pilar Prieto han publicat recentment els resultats de l'estudi a la revista Speech Communication.
"En aquesta investigació ens interessava estudiar la gestualitat que acompanya la parla, en particular els gestos que la gent fa amb les mans en parlar", comenta Alice Cravotta, investigadora principal de l'estudi que va realitzar part de la seva tesi doctoral durant una estada Erasmus al laboratori de la UPF. "Volíem entendre la importància d'aquests gestos per a la comunicació i vam veure que calien investigar amb variables molt importants per a l'estudi de la prosòdia (la branca de la lingüística que analitza elements de l'expressió oral com l'accent, els tons i l'entonació).”
La creença general és que els gestos ens ajuden a ser més clars. Cravotta ens en dóna un exemple: “Imagina que tens les mans lligades a l'esquena i has de donar instruccions sobre com arribar a un lloc. Creiem que és una mica més difícil que explicar-ho amb les mans lliures. Per esbrinar-ho plantegem la hipòtesi que en evitar que les persones facin gestos s'afectaria la seva capacitat per parlar, per recordar o recuperar les paraules correctes en el moment adequat, per planejar allò que volen dir i posar l'èmfasi correcte en allò que estan dient”.
A la investigació van reclutar 20 voluntàries dones entre 20 i 30 anys. "La raó d’estudiar això només amb dones va ser per homogeneïtzar les variables acústiques d´estudi de la veu, però clarament es pot realitzar el mateix estudi amb un grup mixt", explica Cravotta.
La investigadora mostrava tires còmiques a les participants i després demanava que expliquessin la petita història a una altra persona. En la condició de control demanaven simplement que expliquessin les tires còmiques sense instruccions específiques sobre els gestos i en la condició experimental els demanaven que es posessin les mans sota les cames mentre les explicaven, de manera que no podien produir gestos manuals. Van gravar en vídeo totes les entrevistes i van analitzar els seus discursos en àudio, estudiant variables com el nombre de paraules, la velocitat de la parla (síl·labes per segon), la longitud de cada narrativa (en segons), les pauses, autocorreccions, repeticions, insercions o interrupcions i, finalment, el to i la intensitat de la veu.
“Vam veure que impedir els gestos no afectava la fluïdesa ni les característiques acústiques de la parla ni la producció del discurs, cosa que altres estudis també han trobat”
“Vam veure que impedir els gestos no afectava la fluïdesa ni les característiques acústiques de la parla ni la producció del discurs, cosa que altres estudis també han trobat”, explica Cravotta, “Això és sorprenent, ja que alguns estudis han demostrat que quan es fomenta la producció de gestos, en canvi, ajuda les persones en moltes coses, com aprendre, resoldre problemes (matemàtics), millorar la memòria, etc.”
Tot i això, en analitzar les dades eliminant el grup de participants que menys gesticulava en la condició control, els investigadors van trobar que en la condició experimental on s'impedia la producció de gestos els participants produïen una parla amb trets prosòdics diferents de la parla natural amb gestos. “Vam veure que pot afectar de manera diferent depenent de quina mesura aquestes persones depenen dels gestos en parlar. Si les persones usen menys gestos en condicions normals, necessiten menys gestos per comunicar-se correctament”, afegeix.
El pas següent és estudiar més a fons les diferències individuals de les formes en què les persones usen els gestos. “És indubtable que hi ha diferències culturals en l'ús dels gestos, hi ha persones que gesticulen més que d'altres i, fins i tot, moltes varien depenent de l'actitud del parlant i del context. Molts estudis coincideixen en la importància clau que tenen els gestos en general i en com de forta és la connexió entre la parla i els gestos tant a nivell cognitiu com lingüístic. Estudiar fins a quin punt això s'aplica a individus amb disposicions i característiques cognitives diferents serveix per comprendre millor els mecanismes subjacents i les causes d'aquesta complexa interacció”.
Article de referència:
A. Cravotta, et al. Exploring the effects of restraining the use of gestures on narrative speech. Speech Communication 135 (2021) 25-36 https://doi.org/10.1016/j.specom.2021.09.005