El gest i la prosòdia actuen com a precursors del desenvolupament sociopragmàtic dels infants
El gest i la prosòdia actuen com a precursors del desenvolupament sociopragmàtic dels infants
Conclou un treball de revisió de Pilar Prieto, professora d’investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, i d’Iris Hübscher de l'URPP Language and Space de la Universitat de Zurich, que han publicat a la revista Frontiers in Psychology. Els resultats són interessants pels àmbits de l’aprenentatge de llengües, la psicologia del desenvolupament i la intervenció lingüística.
Malgrat és prou coneguda la importància del gest i la prosòdia (accent, ritme i entonació) en el desenvolupament de les capacitats comunicatives dels infants, els estudis tradicionalment s’han centrat en el paper d’aquests elements en l’adquisició precoç d’elements lèxics i morfosintàctics i s’han centrat menys en edats més avançades, quan els nens empren la prosòdia i el gest per expressar significats pragmàtics com ara la cortesia o l’expressió de la incertesa.
Un treball, publicat a la revista Frontiers in Psychology, per Pilar Prieto, directora del Grup D’Estudis de Prosòdia (GrEP) i professora d’investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) de la UPF, amb Iris Hübscher, actualment investigadora postdoctoral en el URPP Language and Space (Universitat de Zurich), ha fet una revisió sobre el paper que juga el gest i la prosòdia en la comunicació infantil. L’objectiu principal d’aquest treball ha estat centrar-se en la rellevància de la prosòdia i el gest, i els vincles entre ambdós, en el context del desenvolupament sociopragmàtic dels infants.
Centrant-se en els comportaments comunicatius d’infants d’entre 1 i 5 anys, la revisió mostra evidències convergents d’investigacions recents sobre el paper fonamental que els patrons prosòdics i gestuals tenen en el desenvolupament sociopragmàtic
Les autores mostren com els infants combinen el gest i la prosòdia (accent, ritme i entonació) per expressar significats pragmàtics com ara demanar alguna cosa o informació, expressar incertesa o agraïment, etc., abans de transmetre-ho mitjançant la parla. Sorgeixen qüestions com: Els nens adquireixen aquests components del llenguatge abans que puguin expressar-se a través del lèxic o la morfosintaxi?
El treball revisa les evidències empíriques que demostren que el gest i la prosòdia actuen com a sistemes íntimament relacionats que, de manera important, obren el camí per a l’adquisició sociopragmàtica dels infants. El treball de revisió explora com la integració del gest i la prosòdia amb la semàntica i la sintaxi poden ajudar en l'adquisició del llenguatge sobre aspectes pragmàtics i com es poden utilitzar eficaçment les intervencions multimodals en entorns educatius i clínics.
El gest i la prosòdia actuen com a sistemes íntimament relacionats que, de manera important, obren el camí per al desenvolupament sociopragmàtic dels infants
En resum, el present treball, centrant-se en els comportaments comunicatius dels nens i nenes d’entre 1 i 5 anys, mostra evidències convergents d’investigacions recents sobre el paper fonamental que els patrons prosòdics i gestuals tenen en el desenvolupament sociopragmàtic dels infants.
Com afirmen les autores de la revisió, “Els resultats de les nostres observacions donen suport a la importància de valorar simultàniament els components prosòdics i gestuals del llenguatge en els camps del desenvolupament de les llengües i en camps aplicats com l’ensenyament i la intervenció lingüístiques”.
Treball de referència
Iris Hübscher, Pilar Prieto (2019), "Gestural and prosodic development act as sister systems and jointly pave the way for children’s sociopragmatic development", Frontiers in Psychology, 10. doi:10.3389/fpsyg.2019.01259