Desenvolupen una nova eina que permet adequar el tractament per als pacients amb xoc cardiogènic
Desenvolupen una nova eina que permet adequar el tractament per als pacients amb xoc cardiogènic
La combinació d’aquesta nova eina amb els mètodes existents permet una presa de decisions més precisa i personalitzada per a cada pacient. La recerca la lideren Antoni Bayés a Germans Trias i la Unitat de Proteòmica del CRG i la UPF, dirigida per Eduard Sabidó.
Un treball liderat per l’Hospital i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) caracteritza i estudia una nova cohort de pacients de xoc cardiogènic per ajudar a predir el risc de patir aquesta complicació, poc habitual però fatal, de l’atac de cor. És el primer estudi molecular de predicció de risc descrit per aquesta malaltia, s’ha basat en l’anàlisi proteòmica que ha permès descobrir biomarcadors i validar-ne el seu ús en la presa de decisions sobre els pacients. El nou mètode, combinat amb els existents, promou tractaments més precisos. El coneixement, a més, ha estat patentat i estan treballant per facilitar-ne el trasllat a tècniques immunològiques d’ús estès per al diagnòstic clínic, com ELISA.
L’objectiu de l’estudi era obtenir un mètode fiable per predir quins pacients dels que han patit xoc cardiogènic després d’un atac de cor tenen més risc de no sobreviure’l. El xoc cardiogènic és una possible complicació de l’atac de cor sever en què, de cop, el cor és incapaç de mantenir el flux sanguini necessari. No tothom que té un atac de cor en pateix, però és fatal si no es detecta i es tracta ràpid. En aquet cas, la troballa de quatre proteïnes que serveixen de biomarcador són una nova eina que, sumada a les existents, permet anticipar amb més precisió la complicació.
Han identificat 4 proteïnes que identifiquen els pacients amb xoc cardiogènic i mal pronòstic vital.
El grup que lidera el Dr. Antoni Bayés-Genís a l’Hospital i Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (investigadors CIBER Cardiovascular), i el Dr. Eduard Sabidó de la Unitat de Proteòmica (node de l’ICTS OmicsTech i membre de la xarxa ProteoRed-ISCIII) del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la UPF han identificat 4 proteïnes (d’entre les més de 2.600 analitzades) que identifiquen els pacients amb xoc cardiogènic i mal pronòstic vital. El treball ha estat publicat a l’European Heart Journal, la primera revista de l’àmbit cardiovascular.
“L’article mostra la feina complexa que hem dut a terme en la recol·lecció de mostres per la cohort Barcelona Discovery, seguint criteris estrictes i estàndards, que ens ha permès utilitzar-les per desenvolupar un assaig in vitro en biòpsia líquida per prevenir la mort en pacients amb xoc cardiogènic”, explica el Dr. Bayés. “Aquest tipus de complicació, detectada a temps, es pot tractar de forma específica per restaurar el flux sanguini. El coneixement que ens proporciona aquesta nova eina ens ajudarà a decidir sobre quina és la millor opció terapèutica en cada cas particular”, concreta.
L’assaig s’ha anomenat CS4P i està format per 4 proteïnes descobertes mitjançant l’ús d’espectrometria de masses. “Hem utilitzat una combinació de cromatografia líquida i espectrometria de masses per quantificar les proteïnes que són presents a les mostres de la cohort. És el primer estudi molecular de predicció de risc descrit per aquesta malaltia i l’assaig s’ha pogut transferir a ELISA i s’ha validat en una cohort de referència europea”, afegeix Sabidó.
El treball de proteòmica ha proporcionat informació valuosa sobre els mecanismes que provoquen el xoc cardiogènic, així com la fallada d’altres òrgans en pacients crítics.
Per primera vegada s’ha utilitzat un enfocament integral de proteòmica quantitativa combinat amb proteòmica dirigida a descobrir biomarcadors i validar-ne el seu ús com a eina per avaluar el risc en pacients amb aquesta condició. El nivell de les quatre proteïnes escollides s’ha comparat amb dos mètodes d’avaluació actuals. “Hem descobert que el nou mètode complementa els mètodes existents i els fa molt més sòlids”, puntualitza Bayés.
El treball de proteòmica també ha proporcionat informació valuosa sobre els mecanismes que provoquen el xoc cardiogènic, així com la fallada d’altres òrgans en pacients crítics. És a dir que podrien ser biomarcadors vàlids per altres tipus de xoc. Hi ha moltes possibilitats d’ampliar l’ús de biomarcadors de proteïnes en malalts greus mitjançant tècniques similars.
Un dels propers passos és refinar l’ús dels assajos ELISA per a ús clínic. També s’ha presentat una patent per a l’ús del model d’estratificació del risc de xoc cardiovascular CS4P per l’IGTP, el CRG i la UPF.
Article de referència:
Ferran Rueda, Eva Borràs, Cosme García-García, Oriol Iborra-Egea, Elena Revuelta-López, Veli-Pekka Harjola, Germán Cediel, Johan Lassus, Tuukka Tarvasmäki, Alexandre Mebazaa, Eduard Sabidó, Antoni Bayés-Genís, Protein-based cardiogenic shock patient classifier, European Heart Journal, , ehz294, https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehz294.