Boris Bellalta guanya una beca de recerca CISCO per treballar en xarxes sense fil d’última generació
Boris Bellalta guanya una beca de recerca CISCO per treballar en xarxes sense fil d’última generació
Boris Bellalta guanya una beca de recerca CISCO per treballar en xarxes sense fil d’última generació
Cap del Grup de Recerca Wireless Networking, ha estat guardonat amb una beca de recerca de CISCO per al projecte "Cap a un accés de canal determinista a les xarxes de WLAN d'alta densitat" amb el qual s’espera poder millorar molt significativament la qualitat del servei a l’usuari.
Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes. Les xarxes d’àrea local sense fil o WLAN (de l’anglès, wireless local area network) presenten avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional. Les xarxes sense fils han possibilitat la substitució dels cables per ones de ràdio.
Boris Bellalta, cap del grup de recerca de xarxes sense fil: Wireless Networking (WN), al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, ha estat guardonat amb una beca CISCO Research que compta amb el finançament de la Silicon Valley Community Foundation, “fruit de l’excel·lent trajectòria de recerca en aquesta àrea duta a terme a la UPF en els darrers anys, i que s’espera que suposi l’inici d’una col·laboració a llarg termini que beneficiarà a les dues parts” ha explicat Bellalta.
L’objectiu del projecte serà estudiar el rendiment de les WLAN d'última generació basades en la propera esmena IEEE 802.11ax en entorns grans, densos i dinàmics, amb èmfasi en optimitzar el funcionament de les noves funcionalitats incloses, com són les transmissions multiusuari, i la capacitat d'adaptar tant la potència de transmissió com la sensibilitat dels receptors per ajustar el rang de cobertura.
"Igualment, en aquest mateix projecte és treballarà en el disseny de nous mecanismes per a garantir una operació determinista de les xarxes WLAN. Aquests nous mecanismes, per una banda permetran augmentar la capacitat d’aquestes xarxes, i al mateix temps, permetran millorar la qualitat del servei que observin els usuaris, obrint la porta a nous serveis i aplicacions, com poden ser tots aquells relacionats amb la Internet of Things", comenta Bellalta.
Per aconseguir aquests objectius, es posaran en pràctica tècniques d'aprenentatge automàtic per dotar a les xarxes WLAN la capacitat d’adaptar-se a les condicions canviants dels escenaris considerats. Així doncs, una de les contribucions clau del projecte es desenvolupar un mòdul d'autoconfiguració per a cada WLAN capaç de recollir dades de l'entorn, detectar i predir canvis en el canal, càrregues de trànsit i nombre d'usuaris, per tal d'actualitzar la seva configuració en conseqüència, i garantir que sempre es treballi prop del punt l'òptim.
Entrevista a Boris Bellalta, Vicent Partal, “L’internauta”, Vilaweb, 17 de maig del 2016.