La Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso, organitza aquest mes de maig unes jornades sobre l’art i l’espiritualitat en l’obra dels tres artistes. Les activitats d’Art i Espiritualitat. Jornades sobre l'art i l'espiritualitat en l’obra de Picasso, Tàpies i Miró tindran lloc del 21 al 24 de maig, repartides entre el campus de la Ciutadella de la UPF i les seus de les altres tres institucions que col·laboren en el projecte.

Tot plegat s'emmarca en la triple commemoració, iniciada l’any passat i que acabarà l’any vinent, d’efemèrides de la vida de Picasso, Tàpies i Miró. El 2023 es va celebrar el 50è. aniversari de la mort de Picasso i el 60è. de l’obertura del seu museu a Barcelona; enguany se celebra el centenari del naixement d’Antoni Tàpies, i el 2025 farà 50 anys de la inauguració de la Fundació Joan Miró.

L’objectiu de les jornades és explorar el vessant espiritual de l’obra de tots tres artistes. Es farà a través de la participació en diverses conferències i intervencions d’experts del món de l’art, com també de teòlegs, arquitectes o lingüistes, que han pogut aprofundir en l’espiritualitat de les seves creacions artístiques.

Raquel Bouso:  "Volem fer dialogar la recerca artística amb l'espiritualitat, a més d'apropar la Universitat a la ciutat"

El programa compta amb la direcció de Victoria Cirlot, catedràtica de Filologia Romànica de la Facultat d’Humanitats de la UPF, i Manuel Guerrero, assagista, crític i comissari artístic. Està coordinat pel Departament d’Humanitats de la UPF i la Fundació UPF, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La UPF, de fet, compta entre el seu patrimoni amb la Sala de Reflexió d’Antoni Tàpies, una de les obres públiques més importants que Antoni Tàpies va fer al llarg de la seva trajectòria. Va ser un encàrrec del primer rector i fundador de la UPF, Enric Argullol: es tracta d’un espai que té l’aparença d’una cripta soterrada, ubicada a l’edifici Jaume I del campus de la Ciutadella, que convida a la meditació. La UPF participa activament en l’Any Tàpies, i la Sala de Reflexió, al llarg d’aquest 2024, es manté oberta al públic la majoria de divendres.

Per a la vicerectora de Cultura de la UPF, Raquel Bouso, la celebració d’aquestes jornades és un exemple més de la importància del llegat d’Antoni Tàpies a la institució: “El privilegi que tenim de comptar amb una obra artística única i espai per a la reflexió ve acompanyat del deure de preservar-lo i compartir-lo. La triple commemoració ens ofereix una ocasió única per donar a conèixer aquest patrimoni a la nostra comunitat i a la ciutadania en general. Volem fer dialogar la recerca artística amb l'espiritualitat, a més d'apropar la Universitat a la ciutat.”

Quatre dies consecutius d’activitats, repartides entre totes les institucions

Al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra la majoria d’actes transcorreran el dimarts 21 de maig, amb tres ponències al voltant de la figura d’Antoni Tàpies a càrrec d’Emily Braun, professora d'història de l'art al Hunter College i a la City University de Nova York; el teòleg i antropòleg Xavier Melloni, i l’arquitecte Jordi Garcés. També hi haurà actuacions musicals i artístiques, amb el concert “Tàpies i la música”, interpretat per alumnes de l’ESMUC, i la cloenda, una acció artisticopoètica a càrrec de Perejaume.

La segona jornada de conferències, el dimecres 22 de maig, concentrarà els actes a la Fundació Antoni Tàpies, amb la participació de l’estudiosa de l’art Martine Heredia, el poeta i assagista Alfonso Alegre i l’artista Susy Gómez. També hi tindrà lloc una conversa entre l’artista i escriptor Antoni Llena i el director de les jornades, Manuel Guerrero, i s’hi presentarà el número especial de la revista Engramma, dedicat a Antoni Tàpies.

Per a Imma Prieto, directora de la Fundació Antoni Tàpies, “Parlar d’Antoni Tàpies i de l’espiritualitat és parlar d'una actitud davant la vida i d'una manera d’interpretar el món, d’entendre en quin temps i espai vivim. És així com l’obra i el pensament de l'artista afronta una espiritualitat que encarna en un humanisme. De fet, quan parlem de la relació entre Antoni Tàpies i el budisme zen, un tema que s’ha tractat molt i sobre el qual ara tenim una fantàstica exposició a la Fundació Antoni Tàpies, és important subratllar que l'autor no es va acostar a aquesta disciplina des de la mimesi, sinó que ho va fer des de l'actitud, tenint en compte la visió que molts dels monjos budistes van adoptar envers la societat del seu moment i amb la intenció de transformar-la. Per tant, Tàpies s’acosta al zen entenent-lo com una oportunitat per canviar el món en el qual vivim. És aquesta una pràctica de l’espiritualitat que uneix cel i terra, i això es percep perfectament en contemplar les seves composicions matèriques o quan incorpora a la seva obra alguns símbols, els mínims, que ens acosten a un espai de transcendència des de la pràctica artística."

El dijous 23 de maig la Fundació Joan Miró serà la protagonista. A la seva seu s’abordarà la relació de Miró amb la música, amb diferents interpretacions musicals a càrrec d’alumnes de l’ESMUC, sota la direcció de David Albet. També s’hi tractaran altres aspectes de la vinculació de l’artista català amb l’espiritualitat, amb ponències de Maria Josep Balsach, directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, i la comissària i crítica d’art Mery Cuesta. Clourà la jornada una acció artística a càrrec de l’artista Fito Conesa.

Per a Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, “L’espiritualitat de Miró té molt a veure amb la seva voluntat de transcendir, d’anar més enllà de la pintura i vers un anonimat que li permet desmarcar-se de l’individualisme i buscar la universalitat. Alguns factors externs, com el viatge al Japó l’any 1966 o la construcció del seu taller gran i lluminós a Palma de Mallorca, contribueixen a l’assoliment d’un determinat esperit que es tradueix en obres de gran format: al tríptic Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari (1968), Miró s’enfronta al buit, un dels conceptes clau del budisme zen i que l’artista es fa seu. L’espai de la tela s’omple només amb una línia tènue, dibuix i poesia alhora, que omplen el buit de significat. John Cage deia que calen molts anys de silenci per poder-ne sentir el so. A Miró li calen alguns anys i moltes ziga-zagues per pintar el buit com a plenitud absoluta.”

Finalment, el divendres 24 de maig el Museu Picasso acollirà les conferències “Juan Eduardo Cirlot, estudiós de Picasso, Miró i Tàpies”, a càrrec de l’arquitecte i professor d’història de l’art Enric Granell, i “La imagen de la muerte en la obra plástica de Picasso”, a càrrec de Pedro Azara, professor d’estètica a la UPC-ETSAB.

Per al director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, "Tant Picasso com la seva obra es caracteritzen per la seva personalitat vital i artística, que acaba definint la seva genialitat. El seu mestratge, però, també es troba en la capacitat que tenia d'incidir en l'ànima humana tot observant les estampes més o menys quotidianes del seu voltant. L'espiritualitat de l'obra de Picasso es pot trobar en la capacitat de representar emocions desconcertants i és capaç d'evocar la solitud i la fragilitat dels seus models i com a vàlvula d'escapament de les seves tristeses i pèrdues. És per això que des del Museu Picasso de Barcelona, ens sembla molt escaient aprofundir-hi i comparar-la amb la de dos titans artístics com Miró i Tàpies. Indagar-hi ens farà conèixer, de ben segur, facetes poc conegudes de tots tres”.

Finalment, clouran la jornada i la setmana d’esdeveniments els directors de les jornades, Victoria Cirlot i Manuel Guerrero, juntament amb Emmanuel Guigon.