La recerca i l’interès en els diversos àmbits de les humanitats atrau els estudiants de batxillerat, a jutjar pels 93 treballs presentats en la 22a edició del Premi Francesc Noy d’Humanitats de la UPF, i que no és fruit només d’aquest any, ja que habitualment la participació en la convocatòria ratlla el centenar de propostes presentades.

Aquest guardó al millor treball de recerca de batxillerat en qualsevol disciplina d’humanitats, presentat durant el curs acadèmic vigent en els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, està organitzat per la Facultat d’Humanitats de la UPF. L’acte de lliurament del premi va tenir lloc el 26 d’abril, al migdia, a l’auditori de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, presidit per Ana Delgado, degana de la Facultat.

El treball guanyador, “La imatge de la dona en el refranyer tarifit”, és obra de Sara Inssi Belhadi, estudiant de batxillerat de l’Institut Guindàvols de Lleida. Va recollir el guardó, acompanyada de la seva tutora, M. Teresa Quintillà Zanuy, en el decurs d’una trobada en què es van combinar el lliurament del primer premi i dues mencions, seleccionades d’entre deu treballs finalistes, i els parlaments de diversos càrrecs acadèmics i membres del jurat.

En el seu treball, Sara Inssi Belhadi fa una recerca sobre les dites populars que existeixen en llengua tarifit (una varietat de les llengües amazigues parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc) al voltant de la dona, la finalitat de les quals és transmetre un ensenyament o missatge instructiu o moral i provocar una reflexió.

Per aconseguir-ho, l’autora ha dut a terme l'anàlisi del refranyer rifeny i ha classificat els proverbis segons criteris temàtics (cicle vital de la dona, estat civil, qualitats i defectes, maternitat, etc.) per fer més fàcil l'anàlisi i la interpretació dels resultats. Paral·lelament, ha fet un treball de documentació sobre el context geogràfic, històric i social on van sorgir aquests refranys, i ha fet una radiografia essencial del Rif.

“Amb aquest treball he pretès determinar quina és la realitat de la condició de la dona rifenya per després comparar-la amb la imatge que transmetien els refranys i, així mateix, ampliar els meus coneixements sobre la llengua en què es transmeten els refranys analitzats, el tarifit”, afirma Sara Inssi Belhadi. Per a completar l'estudi, l’autora ha dissenyat i passat una enquesta a població jove i adulta d'origen rifeny, amb l’objectiu de conèixer de primera mà l'opinió i els usos de les parèmies o refranys per part de la població informant.

Sara Inissi Belhadi, a partir de l'anàlisi dels proverbis seleccionats, conclou que els temes recurrents vinculats a la figura femenina són el matrimoni i la maternitat, de manera que la figura de la dona mare és considerada el pilar bàsic tant per la seva família com per a la societat en general. Així mateix, determina que l'estereotip de dona ideal és el de la dona casada, submisa i lliurada als fills i a les tasques domèstiques Finalment, recalca que predomina “una visió negativa sobre les dones, considerades com a éssers malvats, venjatius, origen de conflictes i, sobretot, enemigues de les pròpies dones”, visió que és compartida per altres refranyers com l'espanyol o el català.

Pel que fa a les dues mencions, el tribunal ha decidit atorgar-les, d’una banda, a Judit Magin Real, estudiant de l’Escola Arrels de Solsona, pel treball “La llum del Miracle i la foscor de la guerra”. L’autora identifica i descriu de manera cronològica els successos esdevinguts al Santuari del Miracle, de Riner (Solsonès), durant el període de la Guerra Civil Espanyola, dels quals se'n té molt poca informació.

D’altra banda, la segona menció ha estat per a Núria Pérez Pascual, alumna de l’Institut Pere Barnils de Centelles, per l’obra “The symbiotic relationship between Edward’s Hopper and cinema”: partint de l’interès per la pintura i el cinema, l’autora es planteja estudiar la retroalimentació entre les obres pictòriques de l’Edward Hopper i el cinema, i crear un curtmetratge inspirat en les obres d pintor.

El guardó Francesc Noy, que compta amb la col·laboració de la llibreria La Central, consta d’un primer premi dotat amb 750 euros, mentre que a les dues mencions especials els corresponent 350 euros. En ambdós casos, el premi es complementa amb un lot de llibres i un diploma, un document que també reben els altres set treballs finalistes.

La recerca en humanitats, un àmbit d’interès entre els joves

Prèviament a l’acte de lliurament, els participants van poder gaudir d’un recorregut pel circuit artístic UPF Art Track al campus de la Ciutadella. Ja a l’auditori de l'edifici Mercè Rodoreda, Ana Delgado, degana de la Facultat d’Humanitats i presidenta del tribunal, va donar la benvinguda als assistents. En les seves paraules, va deixar palès que aquest premi era una “autèntica festa de les humanitats, amb uns treballs excel·lents i de gran qualitat, una mostra de la tasca, el talent i el potencial de la recerca en aquest àmbit”.

La professora Maria Dasca, secretària acadèmica de la Facultat i de l’organització del certamen, va explicar que fins a un total de quinze professors del Departament d’Humanitats havien participat en el tribunal per revisar els 93 treballs presentats. El tribunal es va repartir en cinc seccions: Art, Història, Literatura, Pensament i Transversal. “Aquest guardó demostra com les humanitats tenen un paper a batxillerat i a la universitat a l’hora de fer una recerca ambiciosa en ple segle XXI”.

De la seva banda, la professora Hélène Ruffat, representant dels tribunals avaluadors, va esmentar algunes de les característiques transversals que han pogut observar en les propostes: recerques fetes amb passió i dedicació, on es nota un compromís i ambició de voler canviar coses; s’hi tracten idees originals, i mostren un interès per la interculturalitat i la multidisciplinarietat. Així mateix, hi ha present la perspectiva de gènere, denoten implicació pels fets culturals que ens afecten i aposten per les noves metodologies digitals.

Finalment, Alfonso Bermúdez, docent de l’àmbit de la història contemporània, va fer una intervenció centrada en la temàtica de l’obra guanyadora, de la qual va destacar les dificultats a les quals l’autora s’ha hagut d’enfrontar, ja que “el tarifí és una variant dialectal que no està del tot fixada. Només té un ús oral, no es llegeix ni escriu, i cal aprendre’n els fonaments de les transcripcions. Forma part de la llengua amaziga, que ha estat reprimida i deixada de banda per les autoritats magribís” També va recalcar la destacada presència de la comunitat marroquina a Catalunya. En aquest sentit, va voler donar un toc d’atenció al món acadèmic, ja que aquest col·lectiu tant nombrós té molt poca presència a les aules universitàries.

A banda del treball guanyador i les dues mencions, les set obres finalistes restants han estat les següents:

• “Accident o sabotatge? El descarrilament del tren d’Olot l’any 1946”, obra de XXXX, de l’Institut La Garrotxa d’Olot.
• “Busting common language Learning Myths: The Reality of Learning English”, fet per XXX, del Col·legi Claret de Barcelona
• “Diari d'un soldat. De l'anonimat a l'explicació i preservació d'un període històric”,  escrit per    xxx, de l’Institut Intermunicipal del Penedès, de Sant Sadurní d’Anoia.
• “El poder de la paciència i la passió. Penèlope i Helena, Les dues cares de l'arquetip femení”, fet per   , de l’Institut Montserrat Miró i Vilà, de Montcada i Reixac.
• “La influència que té la ficció romàntica en les relacions amoroses en els joves”, obra de XXXXX, de l’Institut Martí Pous, del districte de Sant Andreu (Barcelona).
• “La sintaxi del segle XXI: Una proposta d’exercicis per a l’ESO”, firmado por XXXX, del Col·legi Pare Manyanet, del districte de Les Corts (Barcelona).
• “The Angel’s Song, the ultimate guide to writing dystopia - Writing a dystopian novel”, obra de XXXXX, alumne del Centre Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi, de Barcelona.