Jaume Ventura, director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), va rebre ahir, 20 de juny, el Premi Nacional de Recerca 2022, dotat amb 40.000 euros, per les "contribucions d'abast mundial a la macroeconomia i l'economia internacional, que  han permès construir un model de comerç econòmic, motiu d’estudi als millors programes de doctorat d’arreu el món”.

Ventura, doctor en Economia per la Universitat de Harvard i professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Barcelona School of Economics (BSE), expert en temes com les bombolles econòmiques i la globalització, ha estat reconegut a la categoria principal dels 33a edició dels Premis Nacionals de Recerca, convocats per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Investigació i la Innovació (FCRI).

Jaume Ventura: És primordial que es mantinguin aquests llocs de recerca, perquè són molt difícils de construir, depenen de personalitats, i són molt fàcils de trencar, per problemes de gestió o de manca de recursos"

Els premis van ser lliurats en un acte que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller de Recerca i Universitats i president de la FCRI, Joaquim Nadal, i conduït per Patrícia Plaja, portaveu del Govern català.

En el seu parlament, Pere Aragonès, referint-se a Jaume Ventura, va destacar que "a través de la seva senzillesa i constància permanents, ha situat l'economia que s'investiga a Catalunya al primer nivell a escala global, fet que suposa un estímul excel·lent per als investigadors de avui i per als que vindran demà".

Jaume Ventura va començar el seu parlament, després de recollir el premi, donant les gràcies als seus pares, per haver-lo deixat pensar que “podia fer el que volgués a la vida, i que res era impossible. Aquest ensenyament és una de les coses més importants que es pot donar a una persona jove, i que jo he intentat traspassar a les diverses generacions d'estudiants que he tingut”.

Ventura, després de repassar la seva estada als EUA, on va estar vinculat a la Universitat Johns Hopkins, la Universitat de Harvard i el MIT (“un lloc ideal, el millor lloc del món per fer recerca econòmica”), va explicar que Jordi Galí i Andreu Mas-Colell (ambdós vinculats a la UPF) van convèncer-lo per tornar a Catalunya i fundar un centre de recerca basat en els mateixos principis d'excel·lència que les universitats americanes: “Amb el CREI vam aconseguir crear un centre de nivell mundial, amb col·laboradors més joves que m'han ajudat a mantenir la il·lusió”.

Dirigint-se a les autoritats presents, va reflexionar que "és primordial que es mantinguin aquests llocs de recerca, perquè són molt difícils de construir, depenen de personalitats, i són molt fàcils de trencar, per problemes de gestió o de manca de recursos". Finalment, va fer referència que aquest viatge no sempre ha estat fàcil, ja que la investigació “és com una muntanya russa: hi ha dies que sembla que arreglaries el món, i que estàs avançant, i després, res no funciona”. I ha reblat: ”Per tenir estabilitat, necessites bons companys de viatge, i jo he tingut la sort de tenir la millor companya: la meva dona”.

Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I 2022 per a “UPF-CaixaBank-Economia en temps real”

José García Montalvo, catedràtic d'Economia Aplicada de la UPF, va pujar a l'escenari del TNC (juntament amb Oriol Aspachs, director d'Economia Espanyola a CaixaBank Resarch) com a líder de l'equip a la Pompeu Fabra del projecte “UPF-CaixaBank-Economia en temps real”, per recollir el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I 2022.

La iniciativa, en què també han participat com a investigadors Marta Reynal-Querol i Ruben Durante, vinculats al Departament d'Economia i Empresa de la UPF, “un cas exemplar de col·laboració entre l'àmbit universitari i el financer”, és un sistema indicador a temps real dels efectes dels ajuts públics en la reducció del substancial increment de la desigualtat generada durant els primers mesos de la pandèmia de la covid-19, una informació que s'ha facilitat als gestors de la política econòmica i a investigadors especialitzats.

Utilitzant dades mensuals anonimitzades de més de tres milions de perceptors de rendes dipositades a CaixaBank, l'equip va descriure un procediment per calcular l'índex de desigualtat i fer-ne el seguiment en temps real. La col·laboració ha estat estesa a l'anàlisi de l'ingrés mínim vital i al teletreball.