Alteracions en la connectivitat del nucli amigdaloide causen depressió
Alteracions en la connectivitat del nucli amigdaloide causen depressió
Al cervell, el nucli amigdaloide és una massa de substància grisa situada a la part anterior de la circumvolució de l'hipocamp. L'amígdala reconeix els estímuls o situacions rellevants, actua sobre l' hipotàlem i altres estructures del cervell i origina les respostes fisiològiques que caracteritzen la majoria de les emocions.
Alteracions en la connectivitat de l'amígdala en estat de repòs juguen un paper important en la causa de la depressió i se sap que intervenen tant factors genètics com ambientals, tot i que la contribució de cadascun d'aquests factors no ha estat suficientment estudiada.
Les dades aportades per tècniques de neuroimatge indiquen que els patrons d'activitat obtinguts per ressonància magnètica funcional (fMRI) en estat de repòs cerebral aporten informació rellevant, tant del cervell sa com del malalt.
Un estudi publicat a la revista Human Brain Mapping analitza la influència genètica i l'ambiental en la connectivitat de l'amígdala en estat de repòs, en relació amb el risc de patir depressió.
Un treball que ha estat coordinat per Gustavo Deco, ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i director del Centre de Cognició i Cervell de la UPF, amb participació de Cristian Tornador, membre del seu equip, conjuntament amb Lourdes Fañanás, investigadora de la Unitat d'Antropologia del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, amb participació d' Aldo Córdova-Palomera, membre del seu equip i primer signant del treball.
S'han estudiat la connectivitat de l'amígdala en bessons
En aquest estudi els autors van analitzar les dades obtingudes d'exploracions de ressonància magnètica funcional d'alta resolució per estimar els patrons de connectivitat funcional de l'amigdala en una mostra de 48 persones bessones univitel·lines, 24 parells de bessons, 10 dels quals eren individus sans, i 14 tenien diagnòstic de depressió, dels quals sis parelles eren concordants i vuit discordants, és a dir, el trastorn només el presentava un dels bessons.
La interpretació de les dades es va fer a partir de dos mètodes diferents. El primer va consistir en un enfocament convencional de les sèries temporals obtingudes del consum d'oxigen cerebral (fMRI BOLD). El segon mètode va tenir en compte els components analítics de l'activitat del fMRI.
Els dos mètodes van posar de manifest que el risc de patir depressió augmenta degut a factors ambientals que alteren la connectivitat de l'amígdala. A més, a l'analitzar els components analítics de la sèrie temporal fMRI BOLD, es va veure que els factors genètics que alteren l'activitat neuronal de l'amígdala en repòs mostren una important contribució al risc de patir depressió.
Com afirmen Deco i Tornador, "en conjunt, aquests resultats mostren que tant els gens com l'entorn modifiquen diferents patrons de la connectivitat de l'amígdala en estat de repòs, la qual cosa augmenta el risc de patir depressió. Ara bé, l'estudi aporta un nou mètode per testar el risc potencial de desenvolupar depressió a partir de les tècniques de neuroimatge".
Treball de referència:
Córdova-Palomera A, Tornador C, Falcón C, Bargalló N, Nenadic I, Deco G, Fañanás L. (2015), " Altered amygdalar resting-state connectivity in depression is explained by both genes and environment", Human Brain Mapping, DOI: 10.1002/hbm.22876.
Altres e-notícies de recerca relacionades:
Gustavo Deco participa en un B-Debate sobre funció cortical i salut mental