L’interès de Xavier Amatriain (Barcelona, 1973) per la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA) i la seva capacitat per resoldre problemes complexos l’han portat a convertir-se en un reconegut enginyer de telecomunicacions i expert en IA, que ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional a Silicon Valley (EUA). Actualment, és vicepresident de producte i d’estratègia en IA a Google.

Anteriorment, Amatrian havia treballat Netflix, on va idear el seu sistema d’algoritmes de recomanació i Linkedin, per desenvolupar-hi estratègies vinculades a la IA generativa, a més de cofundar Curai Health, que aplica la IA a l’assistència sanitària.  El seu treball sempre ha estat motivat per la creença en els beneficis pràctics de la tecnologia per a la societat i compta amb una sòlida base de recerca, amb contribucions en més de cent publicacions científiques.

El proper 21 de maig, tornarà a la universitat on es va doctorar en tecnologies de la informació i les comunicacions l’any 2005, la UPF. Hi impartirà una ponència durant l’acte de celebració dels 25 anys dels seus estudis d’Enginyeria, motiu pel qual li hem fet aquesta entrevista.

Properament, assistirà a l’acte del 25è aniversari de l’Escola i el Departament d’Enginyeria de la UPF. Vostè hi va estudiar el seu doctorat en tecnologies de la informació i les comunicacions entre 1999 i 2005. Des d’aleshores, quins creu que han estat els principals avenços en aquests camps?

La tecnologia evoluciona de forma exponencial. Això vol dir que, en els darrers 10 anys, ha evolucionat tant com en els 100 anys anteriors. Tot i que això pot semblar una exageració, penseu que, quan jo vaig començar el meu doctorat, Google i Netflix, dues de les empreses en què he treballat i que ara formen part del nostre dia a dia, acabaven de néixer l’any anterior i no eren ni conegudes a Espanya.

Les tecnologies de la informació en general i Internet en particular han transformat la nostra societat. I, més recentment, hem entrat a l’era de la intel·ligència artificial, que representarà una revolució encara més gran.

Actualment, està al capdavant de l’equip de Google d’intel·ligència artificial i machine learning.  Un dels seus principals camps d’interès és investigar la capacitat de la intel·ligència artificial (IA) per resoldre problemes complexos. Podria posar exemples de problemes complexos que les eines d’intel·ligència artificial poden ja resoldre a dia d’avui?

Hi ha molts exemples sobre com la IA pot resoldre problemes complexes millor que els mateixos humans. A Curai Health, la start-up que jo vaig cofundar, ja vam demostrar fa uns anys que la IA pot fer diagnòstics mèdics amb millor fiabilitat que els metges humans. Però la IA, a dia d’avui, pot arribar molt més enllà. Un altre exemple és el d’AlphaFold, una aplicació de la IA per a la recerca científica, amb què Google Deepmind en 4 anys va aconseguir solucionar el problema científic de predir l’estructura de les proteïnes. Aquest problema s’havia considerat pràcticament impossible per als científics experts en el tema fins a aquell moment.

La IA conduirà a descobriments científics que acceleraran els avenços mèdics de forma radical en els propers anys

I de quina manera la intel·ligència artificial pot ajudar a millorar l’accés als serveis sanitaris per part de la ciutadania?

La IA pot ajudar el sector sanitari de moltes maneres, però, en general, classificaria aquestes millores en tres categories. En primer lloc, pot ajudar a prendre millors decisions i a minimitzar els errors mèdics. Cal tenir en compte que, als EUA, s’estima que els errors diagnòstics causen gairebé 400.000 morts a l’any. En segon lloc, pot comportar molta més eficiència, que suposarà serveis més ràpids i una reducció de costos. En tercer lloc, la IA conduirà a descobriments científics que acceleraran els avenços mèdics de forma radical en els propers anys.

També va crear el sistema d’algoritmes de recomanació de Netflix. Des del seu punt  de vista, com han evolucionat els algoritmes de recomanació durant els darrers anys per adequar cada vegada més els seus suggeriments a les preferències de cada usuari i quins reptes cal entomar encara de cara al futur, també des del punt de vista de l’ètica o dels biaixos?

Quan vaig arribar a Netflix, no hi havia cap algoritme per als productes que fes servir machine learning o IA. A dia d’avui, els avenços de la IA han contribuït directament als algoritmes de recomanació, que són molt més acurats i potents que els que teníem aleshores. Segueix havent-hi molt reptes i molts d’ells estan relacionats amb la privacitat i els biaixos. Per aconseguir ser més potents, aquests algoritmes necessiten moltes dades. Aquestes dades són extretes de l’activitat dels usuaris, amb el risc que això comporta, i cal tenir en compte que existeixen grans col·leccions de dades, que tenen molts biaixos històrics. Però, segons el meu parer, aquests no són els riscos més importants. El més important és la capacitat que tenen aquests algoritmes de modificar el comportament de la societat.

Potser, per primer cop a la història, els usuaris veuen la IA com una cosa que “poden tocar”

A Linkedin, també ha treballat en el desenvolupament d’estratègies vinculades a la intel·ligència artificial generativa.  Aquesta vessant de la IA és la que ha generat més debat públic, a partir del sorgiment d’eines com el Xat GPT. Quins són els principals potencials i riscos de la IA generativa en l’actualitat i en un futur proper?

Aquesta vessant ha generat molt de debat perquè representa una revolució en quant a les capacitats de la IA, sobretot de cara a les aplicacions que en veuen els usuaris. Potser, per primer cop a la història, els usuaris veuen la IA com una cosa que “poden tocar”. A més, molts s’han sorprès pel fet que aquest tipus d’IA sembli haver arribat amb una certa dosi de creativitat i capacitat intel·lectual. És a dir, és molt diferent de la IA que esperàvem, aquella que ens ajudaria a tenir cotxes autònoms o robots que cuinessin per a nosaltres. Com qualsevol tecnologia de gran potencial, ve acompanyada de grans riscos. El més gran, des del meu punt de vista, és que deixem el seu desenvolupament en mans d’actors que tinguin finalitats i valors negatius com ara grups terroristes o països amb governs dictatorials o extremistes.

Les empreses i organitzacions que no s’adaptin a la IA seran tan ineficients que seran substituïdes per d’altres de noves

Com considera que les empreses i organitzacions poden aprofitar el potencial de la IA per millorar l’eficiència de les seves pràctiques i procediments o per promoure la innovació?

Les empreses i organitzacions a dia d’avui s’han de replantejar absolutament tots els processos i pràctiques per adaptar-los a la nova realitat de la IA. De la mateixa manera que ara ningú pensaria en treballar sense Internet, d’aquí a poc serà impensable que es pugui treballar sense intel·ligència artificial. Les empreses i organitzacions que no s’adaptin a la IA seran tan ineficients que seran substituïdes per d’altres de noves. Per exemple, els programadors informàtics que utilitzin IA seran com a mínim cent vegades més eficients que els que no ho facin.

Per la seva experiència també com a docent, considera que les universitats hauran d’adaptar els seu mètodes de docència i recerca a l’era de la intel·ligència artificial?

Totalment, de fet, la majoria crec que ja ho estan fent o almenys considerant. En un primer moment, es va passar per la reacció esperada d’intentar prohibir el seu ús. Em va recordar el moment en què jo estava a la universitat i no es deixava utilitzar Wikipedia com a font d’informació. Però crec que ara ja esta bastant clar per a tothom que aquesta tecnologia revolucionaria està per quedar-s’hi i s’ha d’aprofitar. Jo ja he tingut converses amb professors universitaris als EUA que no només accepten, sinó que exigeixen que els seus alumnes facin servir IA i esperen que l’entrega del treball inclogui un informe detallat de com l’han utilitzada.

Per acabar, què és el va portar inicialment a dedicar-se al camp de l’enginyeria i què és el que el segueix motivant a dia d’avui a treballar en projectes punters en aquest camp?

Sempre m’ha agradat aprendre. Treballar en projectes punters i tecnologies noves em permet guanyar-me la vida mentre continuo aprenent cada dia. D’altra banda, com que soc una persona optimista, crec en el valor de la ciència i la tecnologia per anar millorant el món. Ningú pot negar que, a dia d’avui, vivim molt millor que en el passat. Crec que això és en gran part degut als avenços científics i tecnològics i m’agrada pensar que jo personalment hi he contribuït encara que sigui mínimament.

Necessitem (...) més diversitat de gent que ens ajudi a dissenyar tecnologies per a tothom i a evitar possibles biaixos derivats de la manca de diversitat dels tecnòlegs

Per què i de quina manera animaria les persones joves, i particularment les dones que tradicionalment han estat minoria en aquest camp, a estudiar enginyeria i desenvolupar la seva carrera professional en aquest sector?

És molt important que aconseguim animar les dones i les minories a endinsar-se en estudis i camps tecnològics. La tecnologia és el futur i necessitem, no només més gent treballant-hi, sinó també més diversitat de gent que ens ajudi a dissenyar tecnologies per a tothom i a evitar possibles biaixos derivats de la manca de diversitat dels tecnòlegs. De fet, uns quants líders tecnològics catalans hem posat en marxa una ONG anomenada Friquifund, precisament amb la idea de facilitar l’educació en tecnologia per a minories en risc. Hem d’aconseguir que la tecnologia sigui una eina que disminueixi les desigualtats i augmenti les oportunitats per a tothom, però això requereix feina i accions en aquesta direcció.