Vés enrere

La UPF i CaixaBank Research utilitzen el big data per analitzar en temps real la desigualtat provocada per la covid-19

La UPF i CaixaBank Research utilitzen el big data per analitzar en temps real la desigualtat provocada per la covid-19

Un equip d’investigadors del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, l’IPEG i CaixaBank Research han creat un projecte pioner a escala mundial que utilitza tècniques de big data per fer un seguiment en temps real de l’avaluació de la desigualtat i el paper de l’estat del benestar. L’objectiu a llarg termini dels investigadors, que centralitzen la informació actualitzada en el Monitor de desigualtat, és crear una base de dades internacional que permeti fer comparacions entre països.

23.12.2020

Imatge inicial

Els indicadors tradicionals que permeten seguir l’evolució de l’economia no estan pensats per a una situació com la provocada per la pandèmia, en què els índexs de desigualtat entre la població canvien d’una manera molt ràpida. Així, habitualment les dades referents a l’evolució dels ingressos de les persones a nivell agregat no estan disponibles fins al cap d’uns trimestres: no hi ha les eines necessàries que permetin actualitzar aquestes xifres i orientar les polítiques públiques de manera àgil, en el marc de l’estat del benestar.

Un equip format per investigadors vinculats al Departament d’Economia i Empresa de la UPF, a l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i a CaixaBank Research vol solucionar aquestes mancances, i ha posat en marxa aquest any un projecte pioner a escala mundial, ja que fins ara no s’havien utilitzat dades d’ingressos domiciliats per analitzar fenòmens econòmics i socials. Per portar a terme la seva tasca, els investigadors utilitzen tècniques de big data, a partir de l’anàlisi de l’evolució de prop de tres milions de nòmines anonimitzades de CaixaBank, per tal de fer un seguiment de l’evolució de la desigualtat, veure l’efecte de les polítiques públiques, i ajudar els responsables polítics a protegir els col·lectius més vulnerables.

"El projecte es molt innovador en el sentit que combina investigadors de centres de recerca universitaris i unitats de recerca d'una entitat privada".

L’equip del projecte, format per Ruben Durante i Marta Reynal-Querol (ICREA-UPF, IPEG i Barcelona GSE), José García Montalvo (UPF, IPEG i Barcelona GSE), i Oriol Aspachs i Alberto Graziano (CaixaBank Research), analitza la gran quantitat d’informació disponible: els permet obtenir una estimació precisa de la distribució dels salaris i de la seva evolució al llarg del temps, i també l’impacte que està tenint la crisi en diferents subgrups de la població, segons l’edat, el gènere, el país o la regió d’origen i les característiques geogràfiques del lloc de residència.

Aquesta informació es pot seguir a través del Monitor de desigualtat de CaixaBank, un portal web de lliure accés que permet, a partir de l’actualització mensual de les dades, visualitzar l’evolució de la desigualtat a través de diferents gràfics interactius i consultar els articles publicats pels investigadors. Per tal d’analitzar el nivell de desigualtat salarial, tant abans com després de les transferències públiques, els investigadors utilitzen l’índex de Gini com a índex de referència.

Col·laboració innovadora entre la UPF i CaixaBank, i la difícil tasca de crear una base de dades internacional

José García-Montalvo, catedràtic d’Economia de la UPF i membre de l’equip, afirma que "el projecte es molt innovador en el sentit que combina investigadors de centres de recerca universitaris i unitats de recerca d'una entitat privada, com és CaixaBank, per utilitzar el big data amb la finalitat de fer recerca amb implicacions socials".

El professor Montalvo destaca que fa falta aplicar una sèrie de filtres (es fan servir milions de dades) per tal que la mostra utilitzada sigui significativa del conjunt de persones. Cal saber quin és el banc principal de cada individu a partir de determinats criteris (per exemple, si hi té domiciliada la nòmina, o contractats fons d’inversió) per determinar si és adequat per formar part de l’anàlisi.

El projecte contempla com a part essecial la creació d’una base de dades internacional.

A partir d’aquesta tasca, José Garcia-Montalvo explica que el projecte contempla com a part essecial la creació d’una base de dades internacional: “Estem treballant en un portal web amb dades de bancs de deu països europeus, a partir de la col·laboració amb grups de recerca que utilitzin una metodologia d’anàlisi similar, que permeti fer comparacions a escala internacional”, explica.

Segons el catedràtic de la UPF, és una tasca difícil, ja que per aconseguir una cooperació internacional cal una tecnologia comuna i uns indicadors consensuats, que permetin fer un seguiment senzill i homogeni de les dades de tots aquests països (per exemple, que faci possible comparar la injecció de liquiditat entre Anglaterra i Espanya). Fins ara, cada país fa servir els seus criteris propis, adequats en un context determinat, i és complicat aconseguir una homogeneïtat.

La pandèmia provoca un gran augment de la desigualtat, suavitzat pels ajuts del sector públic 

Els primers resultats del Monitor de desigualtat, que es van fer públics el passat novembre, comparen la situació abans i després de l’arribada de la pandèmia, i abans i després de les transferències aportades per l’Estat (sobretot a través dels ERTE i les prestacions d’atur).

Les dades demostren que l’impacte de la crisi econòmica està sent molt fort, especialment entre alguns col·lectius de la població, com els joves i els immigrants. Així mateix, és destacable el paper que està portant a terme el sector públic, amortint bona part d’aquest impacte.

L'impacte de la crisi econòmica està sent molt fort, especialment entre els joves i els immigrants.

El coeficient de Gini (en què 0 seria la igualtat perfecta i 100 la màxima desigualtat), va tenir un repunt d’onze punts entre gener i abril (va pujar prop d’un 25%), mentre que després de les transferències, es va mantenir més estable, i només va créixer dos punts si comparem entre els mesos de febrer i agost (de 41 a 43).

Les ajudes desplegades pel govern d’Espanya han donat cobertura gairebé a la meitat de les persones que van deixar de tenir ingressos del treball entre febrer i abril, i això va permetre reduir a la meitat el número de les persones que haguessin passat a tenir ingressos escassos o nuls.

Els joves amb ingressos baixos (menys de 1.000 euros al mes) són el col·lectiu més afectat: el 44% dels joves amb ingressos baixos abans de la crisi es van quedar sense ingressos al mes d’abril. Després de les ajudes de l’estat, el percentatge es va reduir a la meitat, i es va situar al 22%.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia