El recent període d'intensa crisi econòmica ha suposat -i encara està suposant- una autèntica "prova d'estrès" per a la vigència dels límits clàssics del ius puniendi en el dret penal econòmic i de l'empresa, cosa que s'observa tant en les reformes legals de 2010 i 2015 com a l'aplicació d'aquests principis per part de la jurisdicció penal. En aquest sentit, hi ha raons per pensar que la intensa pressió política, mediàtica i ciutadana per atribuir responsabilitats per la crisi podria haver propiciat una important flexibilització o adaptació d'aquests principis a fi de fer possibles els corresponents processaments i, en molts casos, les consegüents condemnes. Partint de l'anterior hipòtesi, ia partir de l'estudi de les resolucions judicials (tant de la jurisdicció penal com a constitucional espanyoles, internacionals i comparades), així com de l'anàlisi de les aportacions doctrinals més rellevants, aquest projecte es proposa confirmar aquesta transformació i determinar el seu abast, així com valorar de manera crítica en quins casos ens trobem davant d'una adaptació dels principis limitadors que mereixi ser considerada legítima i justificada des d'un punt de vista polític criminal, i en quins, per contra, assistim a una transgressió injustificable de les garanties penals més bàsiques.

A aquest efecte, i de manera més concreta, el projecte es proposa analitzar com s'han vist afectats en aquest període principis bàsics com la legalitat (i totes les garanties derivades), culpabilitat i proporcionalitat (amb garanties vinculades com a ultima ràtio, exclusiva protecció de béns jurídics etc.), així com principis processals amb rellevància substantiva en qüestions com els acords processals o el tractament de les dilacions indegudes.