Judit Vall Castelló és professora associada al Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona i investigadora a l'IZA i al CRES-UPF. Anteriorment, ha estat directora de recerca en aquest mateix centre i professora a la Universitat de Girona. Com a economista aplicada, està especialitzada en l'avaluació de polítiques en els camps de l'economia de la salut i l'economia laboral, i ha col·laborat en projectes internacionals amb el NBER, UNICEF i la Universitat de Cambridge. Ha impartit docència en diverses universitats d'Espanya, els Països Baixos i Mèxic. Es va doctorar a la Universitat de Maastricht el 2010 com a becària Marie Curie i posteriorment va obtenir la beca postdoctoral Robert Solow a la UPF. Ha estat investigadora visitant a la Universitat d'Essex, la Toulouse School of Economics i la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook amb una beca Fulbright-Schuman.

Lucía Cobreros és una economista aplicada especialitzada en l'Avaluació de Polítiques, amb un interès particular en l'Economia de l'Educació, l'Economia de la Salut, l'Economia de Gènere i l'Economia Laboral. Es va graduar en Economia per la Universitat de Cantàbria i va complementar la seva formació amb un Màster en Economia Industrial i Mercats a la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M). Carlos Sunyer és estudiant de doctorat en el Departament d'Economia de l'Empresa en la Universitat Carlos III de Madrid.

Resum: 

La manca de professionals sanitaris afecta actualment la majoria del món desenvolupat. No obstant això, les xifres són notablement més altes en el context europeu. Segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut publicat el 2022, s'estima que la manca de treballadors sanitaris arribarà als 1,8 milions de professionals a Europa. Entre tots els treballadors mèdics, les infermeres i els metges de capçalera són els més escassos per diverses raons que van des dels salaris més baixos fins a la percepció d'un menor valor afegit i qualitat del tipus de treball realitzat. En aquest article, ens centrem en una iniciativa política introduïda en una regió espanyola, Catalunya, que va augmentar substancialment el sou dels estudiants de medicina que escollien la especialitat de metge de capçalera com a futura carrera mèdica. Utilitzem dades administratives sobre les eleccions professionals i les notes dels estudiants de darrer curs, i comparem els que escullen convertir-se en metges de capçalera a Catalunya amb els de la resta d'Espanya, abans i després de la introducció de la política. També analitzem l'existència d'heterogeneïtat en la resposta dels diferents perfils de candidats.