L’actual pandèmia ha posat en evidència diverses debilitats del Sistema Nacional de Salut (SNS). Entre d’elles, les relacionades amb l’arbitrarietat en la presa de decisions sobre la provisió i finançament de diferents medicaments, proves diagnòstiques, programes o intervencions sanitàries, sobre la creació d’algunes infraestructures sanitàries i sobre l’establiment de prioritats en polítiques de salut d’ampli espectre.

Rest de tot això és nou. Tots els sistemes de salut han de fer front a la necessitat de valorar objectivament l’efectivitat, la seguretat i els costos de les tecnologies, medicaments i intervencions sanitàries, especialment quan en alguns casos aquestes intervencions tenen costos extraordinàriament elevats, amb preus que no es corresponen amb els seus beneficis en termes de salut.

L’avaluació de la relació cost-efectivitat de tecnologies, medicaments i intervencions sanitàries hauria d’estar en la base de la seva incorporació a la cartera de prestacions i serveis del SNS, així com del preu que el SNS hauria de pagar per tals prestacions i serveis.

Des de fa anys, països del nostre entorn europeu i d’altres que són referència pels seus sistemes sanitaris (Regne Unit, Suècia, Alemanya, Austràlia, Nova Zelanda, etc.) han creat agències per a desenvolupar aquestes tasques i informar la presa de decisions dels seus sistemes sanitaris sobre tipus i cobertura de prestacions, grups de persones en el que estarien indicades i preus. El prototip més conegut d’aquestes agències és, sense dubte, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE) del Regne Unit.

Els signants d’aquest manifest estem convençuts que el SNS necessita imperiosament una institució similar (un HispaNice) d’avaluació de les prestacions sanitàries, incloent l’avaluació econòmica i el seu impacte pressupostari, i de que el finançament del programa Next Generation EU suposa una oportunitat irrepetible per a la seva creació.

Es tractaria de crear un òrgan d’avaluació independent, a l’estil de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF), amb personalitat jurídica pròpia, autonomia funcional y amb procediments i funcions ben definides, que s’ocupi d’analitzar les prestacions sanitàries, les seves tecnologies, medicaments i indicacions terapèutiques, intervencions de prevenció i salut pública, i altres polítiques de salut, compaginant resultats en salut amb els costos que suposen per al SNS i per al conjunt de la societat. Una Autoritat Independent d’Avaluació de Pràctiques i Polítiques Sanitàries que, des de l’anàlisi de l’evidència científica disponible en cada moment, determini si els beneficis sanitaris i socials d’una intervenció en salut valen el que costen.

L’esmentada Autoritat Independent seria un element imprescindible per a informar, prenent com a base el millor coneixement disponible, les decisions a adoptar en la ordenació dels canvis i reptes als que s’enfronten els sistemes de salut, i constituiria una eina potent, tal com és visible en països del nostre entorn, per tal d’optimitzar els intrínsecament sempre insuficients recursos destinats a la millora de la salut de la població.

La creació d’aquest organisme és ineludible per tal de garantir que les recomanacions sobre cartera de serveis i sobre intervencions sanitàries estiguin basades en la milor evidència científica disponible i en valors socials consensuats. Una vegada realitzada aquesta avaluació,

correspondria als governants ‘fer allò proposat i, sinó, explicar les raons`. D’aquesta manera s’informaria la decisió política, en cap cas se la substituiria, atès que l’agència proposada no disposaria de facultats executives. El seu funcionament s’hauria de regir pels principis d’independència, rigor tècnic i bon govern, afavorint la transparència de les opcions que s’adoptin i contribuint al rendiment de comptes en les decisions públiques.

El moment que vivim exigeix reformes de gran calat i fa imprescindible apostar per una institució que contribueixi decididament a refermar la solvència del sistema sanitari públic i a reorientar amb més eficàcia les polítiques de salut. La oportunitat per al finançament institucional que el gran projecte europeu permet és única i, previsiblement, irrepetible en molts anys. I sense la necessitat d’hipotecar els costos recurrents que pugui generar, els qual anirien en la seva major part a càrrec dels avaluats

Una Autoritat Independent d’Avaluació de Pràctiques i Polítiques Sanitàries completaria la valoració d’eficàcia i seguretat que duen a terme altres institucions, com les actualment desenvolupades per l’ Agencia Española del Medicamento y Productos Sanitarios. Permetria el treball en xarxa connectant centres existents de coneixement expert a nivell central i autonòmic, l’acadèmia i la indústria sanitària. Exhibiria rigor i compromís per part de les autoritats sanitàries per a la millor definició i gestió de les prestacions sanitàries, en consonància amb el treball d’avaluació desenvolupat per la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del Sistema Nacional de Salut. Afavoriria l’ús racional dels recursos públics per a la promoció de la salut i la gestió de qualitat dels serveis sanitaris. En definitiva, atendria la demanda del bon govern de les nostres institucions, col·locant el Sistema Nacional de Salut en el segle XXI. I ara és el moment, no hi ha excuses que hi valguin.