Sinopsi

Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? Un segle després dels Lumière, el cinema demostra que és el gran fabulador dels nostres temps, l'art que ha actualitzat les narracions fonamentals de la història de la cultura. La llavor immortal (títol d'una bella filiació platònica) rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de totes les èpoques i a totes bandes i en mostra la relació original —no sempre conscient— amb els relats anteriors. Les pel·lícules es constitueixen així com a una etapa fèrtil en aquesta continuïtat narrativa germinal a què fa referència el títol: obres que són fruit d'un legat anterior i que són capaces de generar-ne un de nou.

En el llibre, els autors ens proposen un recorregut per les grans pel·lícules de la història del cinema i hi creen sorprenents i apassionants relacions amb aquests relats fundacionals de la ficció universal. Així, descobrim Ulises errant als deserts del western, la Ventafocs convertida en corista de Broadway, Macbeth encarnat en la tràgica figura d'un gàngster, Èdip descobrint la culpabilitat a un viatge interplanetari o Orfeu renascut com a director de cinema. Gràcies a aquesta indagació comparada i al joc de miralls que proposa, els autors aconsegueixen una nova i apassionant manera d'accedir al cinema com a un art jove, impertinent, integrador, totalment imprescindible per establir la plenitud de la ficció contemporània.