Sinopsi

Historias de la desaparición es llegeix com una narració. Una narració plena d’enigmes i de sorpreses, un relat policial, una investigació en tota regla, que podria constituir un volum perdut que Borges i Bioy Casares haguessin deixat a un calaix dels projectes diferits d’“El sèptim cercle”. La persecució d’una noia pels carrers solitaris, un taconeig que deixa d’escoltar-se, una piscina plena de reflexos que (no) encarnen (el no) res, transformacions kafkianes i petjades esborrades a la neu, trens detinguts a espais d’ombra i boira, moliners i escura-xemeneies confusos a una lluita absurda a un film primitiu, multituds que apareixen i desapareixen a un mateix enquadrament, figures intentant sortir d’un bloc de pedra esculpit per un mestre del Renaixement, criatures lynchianes submergint-se, com fràgils magdalenes proustianes, a la piscina de Sunset Boulevards, i una altra Magdalena, ara hitchcockiana, fent fulgurar per moments la resplendor de la seva aura vertiginosa contra la natura sinistra de l’oblit, són algunes de les peces del trencaclosques que la recerca de Fillol convida a completar.