Sinopsi

A través d’una jove generació d’actrius que van imaginar nous modes de ser dona des de la indisciplina i l’alliberament dels seus cossos, aquest llibre convida a revisar el període convuls de la transició democràtica a Espanya. La història del cinema espanyol poques vegades ha estudiat aquesta energia creativa ni la repercussió que van tenir aquestes actrius en la societat en prefigurar noves formes actives del desig i provocar desajustaments i ruptures morals i sexuals. En primer lloc, s’analitza com, atrapades sovint en trames ambivalents i exposades a una càmera ambigua o clarament victimitzades, les actrius van saber inventar fugaces tàctiques de resistència i van configurar un star system femení inseparable de les promeses democràtiques i de les lluites feministes. També s’hi reconeix el desig d’experimentar unes llibertats més intuïdes que reals, així com la radicalitat d’aquelles figures de la dissidència (nenes, mestresses de casa, treballadores, artistes i quinquilleres) que es revelen com a claus en la nova contracultura. La publicació culmina amb el retrat de deu actrius (Ana Belén, Ángela Molina, Victoria Abril, Carmen Maura, Ana Torrent, Charo López, Amparo Muñoz, Assumpta Serna, Rafaela Aparicio i Verónica Forqué) que van transformar per sempre la representació de les dones, i no només en el cinema espanyol.