Sinopsi

Les imatges generades pel poder utilitzen determinats motius visuals sota els quals s'oculta una suma de protocols interessats que els proporciona el seu autèntic sentit. Davant aquesta constatació, els quaranta capítols i les dues addendes que conformen "El poder en escena" responen a la necessitat d'exercir de rastrejadors d'aquestes icones de l'esfera pública per a desxifrar així la naturalesa d'aquestes imatges que semblen rutinàries i espontànies, i davant les quals no solem interrogar-nos. Només amb fer-ho i aturar-nos en cada motiu per a nomenar-lo, ja es fa un pas decisiu per a reconèixer el seu biaix ideològic. Aquests motius visuals es generen des del camp de la política, potser els més notoris per la seva voluntat propagandística; des de l'economia, sempre basats en l'ocultació del seu poder real; del poder judicial, un altre àmbit on l'opacitat és norma; dels cossos policials, que construeixen motius d'aparent objectivitat; o d'alguns rituals socials que es repeteixen de manera insistent i enigmàtica. El fet d'aprofundir en els orígens iconogràfics de cada motiu –al cinema, la pintura, la fotografia o l'arquitectura i les seves posteriors ramificacions– ens permet qüestionar les formes visuals que els diferents àmbits de poder utilitzen per a autorepresentar-se. I al mateix temps serveix per a preguntar-nos per la gènesi i evolució d'aquestes formes, donar testimoniatge de la seva falsa transparència i retornar així una mirada crítica i irònica davant el poder que les genera.