Sinopsi

Després d'una nodrida discussió conceptual, estètica i històrica sobre les principals expressions del cinema de no ficció autorrepresentacional —documentals autobiogràfics, film-assajos, diaris de vida, de viatge, cartes, autoretrats, entre altres formes híbrides— el llibre analitza i reflexiona entorn dels recursos narratius, visuals i sonors que articulen la totalitat dels diaris cinematogràfics del cineasta, fotògraf i artista visual brasiler-isarelí, David Perlov. El conjunt d'aquests assajos conforma un film-fleuve de prop de deu hores que canalitza l'experiència quotidiana de l'autor al llarg de cinquanta anys de la seva vida, en un monumental passatge que connecta la seva intimitat afectiva i familiar, la problematització del seu desarrelament i els principals conflictes bèl·lics en els quals Israel va participar durant la segona meitat del segle XX. Per a modular les seves fractures i qüestions nòmades identitàries, Perlov convoca una diversitat d'estratègies assagístiques que operen en l'àmbit discursiu, estètic i polític, i que travessen no sols el cinema sinó també altres manifestacions artístiques, entre elles la fotografia, la pintura, la literatura i la música. El llibre aspira a interrogar les potències visuals i sonores des d'una aproximació interrelacional capaç d'examinar aquelles pràctiques que formulen una estètica liminal característica d'aquests diaris. A partir de tal enfocament es delimitarà el concepte d'imatge frontissa; un dispositiu d'exploració de naturalesa estètica i reflexiva que, a través de la combinatòria d'un conjunt heterogeni d'elements i categories, disposa un sistema d'idees per a mobilitzar un pensament assagístic intersticial al voltant de la realitat i del mateix cinema. La poètica del llindar de la imatge frontissa no sols es tradueix en la persistent presència de finestres, portes, passadissos i altres motius visuals que metaforitzen els fluxos entre els diferents universos de representació entrellaçats en els diaris, sinó també en aquelles relacions i tensions entre vida i art; jo i els altres; passat i present; domèstic i polític; interior i exterior; microhistòria i macrohistòria; desterraments i retorns; pertinença i desarrelament; imatge fixa i imatge en moviment; tecnologies analògiques i electromagnètiques; so i sentit; oralitats i microoralitats; cos, veu i paraula, per esmentar només alguns dels múltiples intervals que ofereix aquesta obra d'excepcional riquesa i complexitat poètica i política.