Cristina Fernández Lacueva (Barcelona, 1997) és una investigadora predoctoral del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i la seva tesi se centra en l’ús de la repetició com a mecanisme narratiu central en la construcció de l’autoficció contemporània a partir de l’estudi de l’obra narrativa de Christa Wolf i Ingeborg Bachmann. És graduada en Humanitats (Universitat Pompeu Fabra, 2015-2019) i té un Màster en Estudis Literaris (Universidad Complutense de Madrid, 2020-2021). Els seus àmbits d’interès principals són la teoria de la literatura, els estudis autorials i la psicoanàlisi aplicada a la crítica literària. Recentment, ha publicat articles sobre «Casa tomada», de Julio Cortázar (Estudios Románicos, 2019), Phèdre, de Racine (Revista Chilena de Literatura, 2021), i The Waves, de Virginia Woolf (The International Journal of Literary Humanities, 2021), i ha participat en el XXIII Simposio de la SELGYC (UCLM, 2021) i en el congrés internacional «En bucle: procedimientos de repetición en la literatura contemporánea» (UCM, 2021). Actualment, també és membre de l’equip de treball del projecte de recerca «Pioneras en la crítica de la vida cotidiana. Retrato existencial y mirada micrológica de lo cotidiano en Las Atentas, cronistas en lengua alemana del período de entreguerras» (UPF, 2021-2025).