La comunicació com a infraestructura de la participació

La comunicació com a infraestructura de la participació

La manera com es comunica un projecte de ciència ciutadana influeix directament en qui hi participa, com ho fa i durant quant temps es manté implicat. Un nou capítol del CCS-UPF analitza aquestes dinàmiques a partir de tres casos europeus.
03.06.2026

Imatge inicial - Imatge conceptual generada amb intel·ligència artificial a partir d'instruccions de les autores.

La comunicació té un paper fonamental en els projectes de ciència ciutadana, on investigadors i ciutadania col·laboren en la generació de coneixement. Tanmateix, la seva funció va molt més enllà de la difusió d'informació. Al capítol «Comunicación en proyectos de ciencia ciudadana: análisis comparativo de tres casos europeos», Carolina Llorente i Gema Revuelta, coordinadora i directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF) de la Universitat Pompeu Fabra, mostren com la comunicació actua com una veritable infraestructura de la participació, organitzant les relacions entre els diferents actors i facilitant la continuïtat dels projectes.

L'estudi compara tres iniciatives europees de ciència ciutadana d'abast internacional, nacional i local, combinant entrevistes, enquestes i anàlisi documental. Els resultats mostren que els projectes que incorporen espais d'interacció, figures de mediació i estratègies comunicatives diverses tendeixen a generar formes de participació més sostingudes i col·laboratives. Així mateix, posen de manifest que la comunicació s'ha de concebre com un element central del disseny d'aquestes iniciatives i no com una activitat complementària.

La recerca també identifica un desajust entre els canals de comunicació prioritzats pels equips de coordinació i aquells que els participants consideren més útils. Mentre que els projectes acostumen a apostar per pàgines web i xarxes socials, els participants mostren una clara preferència per canals més directes, com el correu electrònic i els butlletins informatius. Aquests resultats subratllen la importància de dissenyar estratègies comunicatives adaptades als usos i necessitats reals de les comunitats participants.

El capítol forma part del llibre Ciencia para la Sociedad, editat per Norina R. Dinu i Tomàs Baiget, i recull resultats obtinguts en el marc del projecte europeu ISEED (Inclusive Science and European Democracies), finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea.

Referència

Llorente, C.; Revuelta, G. (2026). Comunicación en proyectos de ciencia ciudadana: análisis comparativo de tres casos europeos. A: Dinu, N. R.; Baiget, T. (eds.), Ciencia para la Sociedad. Granada: Ediciones Profesionales de la Información. https://doi.org/10.3145/codi2026/015