Vés enrere

Requeriment al rector: PAS Interí

Requeriment al rector: PAS Interí

28.11.2017

 

HEM FORMULAT PETICIÓ INICIAL AL RECTOR perquè SIGUIN REGULARITZATS ELS NOMENAMENTS DEL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS  COM FUNCIONARIS INTERINS FINS QUE ELS LLOCS DE TREBALL QUE OCUPEN SIGUIN PROVEÏTS REGLAMENTÀRIAMENT. Aquesta petició té com a fonament les següents,               

 

A L · L E G A C I O N S :

 

Primera.- En reiterades ocasions tant els òrgans de representació legal dels empleats de la UPF com els de representació sindical, hem demanat que la direcció de la Universitat regularitzés els nomenaments del personal d’administració i serveis  com funcionaris interins fins que els llocs de treball que ocupen siguin proveïts reglamentàriament.

Segona.‑ La representació de la UPF ens ha fet diverses manifestacions però no ha adoptat cap iniciativa.

Tercera.-  Segons dades recollides per aquest òrgan, actualment hi ha més 162 nomenaments de funcionaris interins en la plantilla del PAS sense que consti que la seva causa estigui compresa entre les previstes legalment. Aquests nomenaments formen part d’una seqüència temporal continuada en la que van produint-se regularment extincions i noves formalitzacions.

Quarta.- L’article 13 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, en matèria de funció pública, defineix l'interí com «el que presta serveis amb caràcter transitori en virtut d’un nomenament subjecte al dret administratiu i ocupa places dotades pressupostàriament que d’acord amb la relació de llocs de treball són reservades a funcionaris de carrera».

            Cal destacar la transitorietat del personal interí, que fa que no tingui caràcter de permanència, ja que cobreix un lloc de treball reservat a un funcionari de carrera, sent la seva principal característica la temporalitat; atès que aquesta naturalesa s’aparta de la norma general de permanència, ço és durada indefinida, ha de ser sempre entesa com un recurs extraordinari, mai com una regla comuna; per tant, només pot ser nomenat en els supòsits previstos a l'article 124 del mateix Decret legislatiu 1/1997, el qual disposa que les administracions públiques només poden nomenar personal interí en els següents casos:

a) Per tal de cobrir transitòriament places que han de ser ocupades definitivament per funcionaris de carrera.

b) Per a la realització de programes estrictament temporals o per situacions urgents degudament motivades.

c) Per ocupar llocs de treball en substitució de funcionaris que gaudeixin del dret de reserva de plaça i destinació.

 

Per la seva banda, l’article 10 de l’Estatut bàsic de l'empleat públic (Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic),  disposa que les circumstàncies que poden donar lloc al nomenament de personal interí són:

-      l’existència de llocs vacants quan no sigui possible la seva cobertura per un funcionari de carrera;

-      la substitució transitòria dels titulars;

-      l’execució de programes de caràcter temporal,

-      i l’excés o acumulació de tasques per un període màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos.

Cinquena.-  El nomenament del personal interí requereix un procés selectiu regit per criteris d’objectivitat i sotmès als principis constitucionals d’igualtat, mèrit o capacitat, mitjançant una convocatòria pública. No obstant això, la mateixa norma preveu també que excepcionalment, per raons d’urgència apreciada per l’Administració, es pot nomenar personal interí sense que calgui realitzar una convocatòria pública.

El personal interí ha de complir els mateixos requisits generals de titulació que els funcionaris i les altres condicions necessàries per participar en el procés d’accés al cos o escala a què pertany el lloc de treball que ocupa.

El temps de serveis prestats, l’experiència i la formació poden ser valorats en la fase de concurs en els processos selectius sempre que siguin adequats a les funcions del cos a què correspon la plaça convocada.

 

Al personal interí se li aplica, per analogia, el règim aplicable al personal funcionari, excepte el gaudiment de la llicència per a estudis, la llicència per a assumptes propis i altres drets inherents a la condició de funcionari (grau personal, situacions administratives, etc.).

En definitiva, les principals característiques i requisits del personal funcionari interí poden ser resumides en els següents: està subjecte al dret administratiu; cal que existeixi la necessitat estricta de proveir un lloc de treball per garantir el funcionament normal dels serveis; cal que aquest lloc no pugui ser cobert amb urgència per un funcionari de carrera; l’aspirant ha de reunir els requisits de titulació i les altres condicions exigides per participar en el procés d’accés al cos o escala a què pertany el lloc ocupat, i la titulació que disposi la relació de llocs de treball; la prestació de serveis no pot constituir un dret preferent per accedir a la condició de funcionari, però el temps de serveis prestats, l’experiència i la formació poden ser valorats en la fase de concurs sempre que siguin adients als cossos o escales de les places ocupades; i se li aplica per analogia el règim estatutari propi del personal funcionari, llevat de les llicències per a estudis, les llicències per a assumptes propis i d’altres drets inherents a la condició funcionarial (grau personal, situacions administratives, etc.).

La condició d’interí es pot perdre pels següents motius: quan la plaça a la qual és adscrit l'interí és ocupada per un funcionari de carrera; pel transcurs del temps especificat en el nomenament en els casos de programes de caràcter temporal, o per excés o acumulació de tasques per un període màxim de sis mesos, dins d’un període de dotze mesos; per revocació del nomenament, acordada en expedient disciplinari; quan no calen els seus serveis (cal motivar-ho); i pels supòsits de pèrdua de la condició de funcionari.

Sisena.-  En aquest context normatiu apareix la sentència de 14 de setembre del 2016, (assumpte C-596/14, de Diego Porras / Ministeri de Defensa), del TJUE sobre la interpretació de l'Acord marc sobre el treball de durada determinada, celebrat el 18 març 1999, que figura en l'annex a la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada, i, més concretament, analitza un cas anàleg, això és, treballadora interina que compleix els requisits exigits per la normativa en vigor que veu finalitzat el vincle per raons objectives, la qual cosa suposa una discriminació en la percepció d'indemnitzacions per acabament de contracte des de la perspectiva d'una norma que proscriu el tracte desigual (entre empleats públics temporals i fixos). Així mateix ho ha resolt el Tribunal Superior de Justícia del País Basc de 12 de desembre del 2016.

 

De l’aplicació d’aquesta doctrina resulta que la seqüència de nomenaments ha vulnerat les normes relatives a la formalització del vincle de naturalesa temporal; ha desnaturalitzat del tot la designació temporal d'empleats públics acollint-hi supòsits que li resulten aliens i encobrint una relació de serveis de caràcter indefinit, actuant en frau de llei en suma. És a dir, ha estat una utilització fraudulenta, amb desviació de poder, de nomenaments administratius per a la prestació de serveis de naturalesa temporal. Així resulta de la resposta, tan concreta en aquest cas que pràcticament el deixa resolt, que proporciona el Tribunal de Justícia de la Unió en la Sentència abans esmentada i al text del qual em remeto però que puc resumir en què la solució al cas consisteix a aplicar la mateixa jurisprudència consolidada en el Ordre jurisdiccional social respecte de la utilització abusiva de contractacions temporals d'empleats públics, és a dir, anul·lar l'extinció i considerar la relació com a indefinida no fixa, per tant, perllongada en el temps fins a la cobertura reglamentària de la plaça.

 

En síntesi, el col·lectiu del PAS d’interí al servei de la UPF ha de continuar-hi vinculat com a personal indefinit no fix fins que la plaça es cobreixi reglamentàriament o s'amortitzi o analitzi la procedència o no de convertir la plaça temporal en estructural  i decidida la seva amortització definitiva o creació i cobertura reglamentària. En el supòsit de resultar necessari el seu cessament i un cop degudament justificat, han de percebre la indemnització assenyalada pel TJUE.

           

Setena.- En conseqüència, propugnem que els nomenaments fets pels gestors de la UPF no són ajustats a llei, de manera que han de ser necessàriament regularitzats entenent-los formalitzats fins a la cobertura definitiva i reglamentària de la plaça que ocupen les persones nomenades.

Secció sindical de Comissions Obreres

Barcelona, 13 de novembre del 2017

Categories: