Vés enrere

#ECONOMIA I EMPRESA. Disseny de Carrera: Decisions en Incertesa

#ECONOMIA I EMPRESA. Disseny de Carrera: Decisions en Incertesa

15.02.2018

Disseny de Carrera: Decisions en Incertesa

Descripció

Inscriu-te al curs

Planificar la carrera és un concepte de la generació mil·lennista. En l’antiguitat, la prioritat era sobreviure, en lloc d’assolir la realització professional. Durant el segle XX, amb el creixement econòmic, van sorgir noves oportunitats, encara dins un rang limitat. És avui, en un mercat tecnològic i globalitzat, que el nombre de posicions ha crescut exponencialment. Sens dubte, una bona notícia; però, més alternatives incrementen expectatives i competitivitat, així com la potencial frustració del decisor, si el resultat no és l’esperat.

On he de treballar? Potser és la decisió que més afecta el nivell de benestar. Per començar amb bon peu, és als quinze anys quan té sentit plantejar-s’ho. Però, per motius diversos, sovint s’improvisa, sense un pensament estratègic. Altres no arriben a decidir mai. Aquí es parlarà d’ocupació des d’una perspectiva vital, per construir una carrera satisfactòria, maximitzant felicitat i propòsit —no necessàriament diners—. S’aconsellarà l’estudiant per tal que excel·leixi en la seva primera posició i entengui el significat de professionalitat, però també perquè qüestioni totes les seves tries (paradoxalment, un indicador d’èxit és la capacitat de corregir, abandonar projectes) i perquè construeixi un perfil atractiu, des de l’antifragilitat.

Pensar com vull que sigui la meva trajectòria professional. Prescindirem dels qüestionaris tècnics (no és possible trobar la vocació en un quadre de solucions estandarditzat), per plantejar preguntes reals, pensades per als estudiants de secundària, en una modalitat 100% pràctica.

Volem anar més enllà del desenvolupament d’habilitats. Es planteja un exercici d’introspecció, per definir i executar un itinerari. El professor guia el procés, però no disposa de respostes; és l’estudiant qui, adoptant una visió proactiva, donarà valor a un curs intensiu. La fórmula: plantejar-li preguntes incòmodes, amb la intenció que desactivi el pilot automàtic (decidir per inèrcia) i que gestioni, amb la màxima informació, la seva futura carrera. Amb encerts i errors, però sempre al timó. I, esperem també, amb molts èxits professionals.

 

Destinataris: estudiants de tercer i quart d'ESO, de primer de batxillerat o bé de cicle formatiu de grau mitjà

Places: 25

Llengua: català

Dates i horari: de l'1 al 5 de juliol, de 9.30 a 14.00 h

Preu: 110 €

Lloc: campus de la Ciutadella 

Aules: pendent

 

Objectius d’aprenentatge

  1. Ajudar a escollir un itinerari professional. Clarificar pros i contres de les diferents alternatives que se’m presenten, abans d’embarcar-me en una modalitat del batxillerat.
  2. Definir prioritats vitals (i.e., quina vida m’agradaria viure). Preguntar-me quins factors m’ajudaran a trobar un propòsit, repte principal en tota assignatura de carrera.
  3. Dissenyar uns objectius professionals que s’ajustin al perfil abans descrit. Establir posteriorment un pla d’acció concís, una estratègia que em permeti assolir aquests objectius.
  4. Aprendre a pensar negativament. Oblidar-me del “què voldria que passés” i plantejar: què és el que tinc clar que no vull que passi. Treballar en la direcció contrària.
  5. Explorar, en una economia multidisciplinària, quines característiques comparteixen els perfils d’èxit, atributs diferencials de qui excel·leix consistentment en la seva tasca.
  6. Deixar clara la meva posició ideal. Diuen que una bona feina requereix autonomia (que em deixin fer), resultats observables (la sensació que les meves accions canvien alguna cosa) i una certa dosi de complexitat (resoldre reptes inesperats de tant en tant). En quina empresa/institució podré excel·lir per sentir-me útil i millorar-ne la competitivitat.
  7. Generar un llistat de potencials sortides laborals. Analitzar la situació del mercat, així com les opcions per als meus primers anys fora de l’institut.
  8. Aprendre a comunicar (en modalitat oral i escrita) de manera eficient.
  9. Definir quin ha de ser el posicionament. Treballar l’agenda i utilitzar les eines actualment disponibles, tant tecnològiques com tradicionals, per construir una marca personal.

Prerequisits: Sinceritat.

 

Programa

A. Un programa de carrera ha de respondre dues preguntes: què espero de la vida (com vull que sigui el meu dia a dia) i què puc fer, tant avui com demà, per aconseguir-ho.

1. Orientació. Primer pas: descriure un escenari ideal

Algunes qüestions rellevants: On m’agradaria ser d’aquí a vint anys —també laboralment?—. Per què aquesta posició? Quantes hores hi dedicaré? Quin ha de ser el rol de la feina? Què sé del cert que no vull que passi? La meva definició de felicitat? Quin entorn em faria feliç? Amb quines paraules vull descriure la meva carrera el dia que em jubili?

2. Perfil. Segon pas: habilitats diferencials i on puc explotar-les

Algunes qüestions rellevants: Quina modalitat de batxillerat? Quina carrera he d’estudiar? Quin és el meu perfil? De quines fortaleses disposo? Com enfortir-les? I quines són les debilitats? Com corregir-les? Què demanda el mercat? He de treballar del que he estudiat? Què em diferencia de la resta? Quina indústria s’ajusta millor a mi? Tinc un model de decisió? Com puc ser una persona més productiva?

3. Tàctica. Tercer pas: estratègies, tant a curt com a llarg termini, per assolir objectius 

Algunes qüestions rellevants: Quins moviments he de fer ara a l’institut? Quin rumb he de fixar a llarg termini? Tendències en el mercat d’ocupació? Com es busca la primera feina? Amb qui he de contactar? Què li he de dir? Com fer-ho? Què em queda per aprendre? (Tot) Com continuar la formació? Quin entorn necessito per continuar creixent?

B. Segona part d’execució, on es poden desenvolupar aquestes competències diferencials. Dividida en dues etapes: la cerca de feina i la construcció d’una reputació, un cop establert en el mercat.

1. Comunicació. Transmetre bé una idea significa expressar-la des de la simplicitat

Algunes qüestions rellevants: Què he de fer per escriure millor? Què no he de fer? Què comparteixen els bons oradors? Com perdre la por de parlar en públic? (Just do it) Com em moc? Què faig amb les mans? A qui miro? Quan és apropiat el PowerPoint? Quines idees prioritzo? Com introduir-hi una broma? Què és un elevator pitch?

2. Marca personal. Itinerari no convencional: què farà que em recordis

Algunes qüestions rellevants: Com guanyar la posició —sense passar per l’entrevista?—. Com construir la marca des de zero? D’on vénen les bones idees? Com treballar les xarxes socials? I l’empremta digital? Què és el que tenen les persones que generen complicitat? (Empatia i saber escoltar) Com ser un bon líder? Parlem de qualitats innates o que es poden desenvolupar?

 

Professor

Joan Tubau Corominas (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials).

Teresa M. Monllau Jaques (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials).

 

Algunes lectures

Recursos de temàtica variada que ofereixin noves perspectives, complementàries entre elles, per liquidar aquesta concepció errònia que als quinze anys hauries de tenir clar què faràs durant els pròxims quaranta, professionalment parlant. El plantejament és precisament el contrari: es tracta de gestionar un perfil d’èxit, generant les meves pròpies oportunitats i redreçant el rumb sobre la marxa, sempre maximitzant l’aprenentatge.

1. Esfahana, Emily. “There's more to life than being happy”. The Atlantic. 2013.

2. Alsop, Ron. “The trophy kids go to work”. The Wall Street Journal. 2008.

3. Fetherstonhaugh, Brian. “Career rocket fuel”. Fast Company. 2014.

4. Manson, Mark. Screw finding your passion. 2015.

5. Colvin, Geoffrey. “What it takes to be great”. Fortune. 2006.

6. Vickers, Marcia. “12 Peak performers”. Fortune. 2006.

7. Peters, Tom. “The brand called you”. Fast Company. 1997.

8. Ansede, Manuel. “El hombre que tiene la receta para ser feliz”. El País. 2016.

9. Popova, Maria. Advice on life and creative integrity from Calvin and Hobbes creator Bill Watterson. Brain Pickings, 2012.

10. Sacks, Oliver. “My own life”. New York Times. 2015.

 

Avaluació

Participació a classe. Discussió activa dels casos.

Qüestionari setmanal. No formaria part de la discussió.

Exercici de desenvolupament personal. Establir un objectiu de millora i anotar-ne el progrés diari. 

La dinàmica de les sessions combinarà explicacions teòriques, debats i activitats en grup. Curs dissenyat per continuar treballant els materials fora de l’aula, un cop finalitzi el programa d’estiu. 

Categories: