Aquest curs fusiona dues inquietuds: la preocupació per les desigualtats socials i l’interès per la perspectiva feminista. Parlem de desigualtat social quan no totes les persones tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats a la vida. El fet de tenir determinades creences religioses, pertànyer a una determinada classe social, tenir diferent color de pell o gènere genera privilegis en l’accés als recursos, serveis o posicions socialment més valorades. La desigualtat social causa exclusió social, depressions, malalties i, fins i tot, la mort. D’altra banda, la perspectiva feminista implica tenir en compte les diferències entre dones i homes en les diferents dimensions de la desigualtat (econòmiques, en el repartiment del treball domèstic i de cura, en l’ús del llenguatge, en la representació als mitjans de comunicació, en la participació política i, fins i tot, en l’ús del poder i la força) i reconèixer com aquestes desigualtats són fruit d’una construcció i estructura social patriarcal.

El curs combina docència pràctica, experimental i lúdica i està conduït per un equip multidisciplinari de professores de cinc departaments diferents de la UPF (Humanitats, Ciències Polítiques, Comunicació, Dret i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions).

Sessió 1. El gènere i les dones de la prehistòria a l’edat contemporània: reinterpretem el passat amb l’arqueologia i la història feministes
Prof. Meritxell Ferrer i prof. Teresa Segura-Garcia (Facultat d’Humanitats)
En la primera sessió del curs, un primer bloc introductori presenta conceptes clau entorn al gènere, així com una breu història del feminisme. El segon bloc convida l’alumnat a reevaluar els coneixements previs sobre gènere i dones a la prehistòria i l’edat antiga a través de l’arqueologia feminista. Finalment, el tercer bloc proposa la mateixa reinterpretació per a l’edat moderna i contemporània amb la història amb perspectiva de gènere.

Sessió 2. Accés a la participació política i diferències de gènere
Prof. Marina Muñoz (Facultat de Ciències Polítiques i Socials)
La participació política és un element fonamental del sistema democràtic, i consisteix en aquelles accions que fa la ciutadania amb l’objectiu d’influir en el procés polític. Ara bé, homes i dones no hi participen de la mateixa manera. Així doncs, en aquesta sessió tractarem sobre què s’entén per participació política, i reflexionarem sobre les desigualtats de gènere que s’hi produeixen per tal de contribuir a assolir la igualtat política.

Sessió 3. Els mitjans de comunicació des d’una perspectiva de gènere
Prof. Priscila Álvarez-Cueva i prof. Vítor Blanco Fernández (Facultat de Comunicació)
Aquesta sessió fa una aproximació crítica a diversos temes en els mitjans de comunicació i producció cultural, entre d’altres a la sexualització de la cultura, els rols de gènere, els mites romàntics, els grups socials vulnerables, l’estigmatització i la racializació.

Sessió 4. Gènere, prostitució i models de regulació
Prof. Mariona Llobet Anglí (Facultat de Dret)
Aquesta sessió descriu els diversos models de regulació jurídica de la prostitució, fent especial menció al model abolicionista.

Sessió 5. El gènere a les tecnologies de la informació i la comunicació
Prof. Aurelio Ruiz (Escola d'Enginyeria) 
El desenvolupament tecnològic té una influència cada vegada major a les nostres vides, tant en línia com físiques. Però la direcció d’aquest desenvolupament continua determinada per una part minoritària de la nostra societat, que imposa a una majoria que no es troba representada com a persones desenvolupadores, usuàries o beneficiàries. En aquest mòdul explorarem de manera conjunta algunes de les raons per les quals el potencial transformador de la revolució tecnològica queda limitat. 

Professorat

Meritxell Ferrer és professora lectora del Departament d'Humanitats. La seva recerca se centra en l’arqueologia del Mediterrani antic, atenent principalment els fenòmens colonials i diaspòrics (grecs i fenicis), les polítiques identitàries, les pràctiques rituals i les relacions de gènere i poder. Imparteix docència al grau en Humanitats i forma part del Grup de Recerca d’Arqueologia Mediterrània: Connexions, Materialitats i Escriptura (GRACME).

Teresa Segura-Garcia és investigadora postdoctoral Juan de la Cierva-Incorporación del Departament d'Humanitats. És historiadora de l’Índia contemporània, i la seva recerca explora temes sovint relacionats: el gènere, els principats i la cultura visual. És llicenciada en Humanitats per la UPF i MPhil in Modern South Asian Studies per la Universitat de Cambridge, on també es va doctorar en Història. Ha estat investigadora postdoctoral al Centre for the Study of Developing Societies (Índia) i professora visitant a la Universitat de Brown (Estats Units). És membre del Centre d’Estudis de Gènere de la UPF.

Marina Muñoz Puig és doctoranda en Ciències Polítiques i Socials. La seva recerca se centra en la participació i representació política de les dones des d'una perspectiva interseccional. En concret, estudia els factors que faciliten o dificulten l’adopció de demandes polítiques interseccionals per part dels moviments socials. Imparteix docència en els graus en Ciències Polítiques i Socials, i en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. També forma part del grup de recerca Institucions i Actors Polítics, i és membre del Centre d’Estudis de Gènere de la UPF.

Priscila Álvarez-Cueva és doctoranda en Comunicació. En la seva tesi doctoral analitza les representacions de la masculinitat i la feminitat en la música, i com aquestes formen part de la construcció de la identitat de les persones joves, vinculant elements com les representacions sexualitzades i el fenotip racial. Ha impartit docència com a professora convidada en el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat, i també en les Jornades Contra la Violència de Gènere. A més, ha fet dues estades de recerca: Universitat de Porto (2020) i KU de Lovaina (2022).

Vítor Blanco Fernández és doctorand en Comunicació. Té un màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat per la UPF (2019) i és membre del grup de recerca CritiCC, així com dels projectes LGBTIQA+Screens (UAB) i Object Space Agency (Humboldt). Les seves principals línies de recerca són els LGBTIQA+/Queer Media Studies, Feminismes, Comunicació Digital i Art Contemporani.

Mariona Llobet Anglí és investigadora postdoctoral del Departament de Dret. La seva recerca s’emmarca en el camp del terrorisme, el crim organitzat i el feminisme en relació amb els models de regulació de la prostitució. Ha fet diverses estades de recerca als EUA, Sud-amèrica, Itàlia i Alemanya, i és membre del Centre d’Estudis de Gènere de la UPF, així com representant de l’UCA de Dret a la Comissió Permanent d’Igualtat i Gènere.

Aurelio Ruiz és personal de suport a la recerca al Grup de Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació (TIDE). Va ser gestor de la Unitat d’Excel·lència María de Maeztu, amb un enfocament especial basat en les dades i la posada en marxa del pla específic d’acció de gènere per trencar els estereotips de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).