L'alumni del Grau en Periodisme Paula Solanas és periodista especialitzada en economia i responsable de la informació sobre tecnologia i mercat laboral per al diari ARA. Ha publicat multitud de notícies i reportatges sobre les condicions dels riders o els secrets del món startup, ha col·laborat a la premsa local i exerceix com a moderadora d'esdeveniments sobre tecnologia i treball.

Conversem amb ella sobre la seva trajectòria professional i sobre El club de los unicornios (Península, 2023), el llibre que ha publicat recentment.

Et defineixes com a periodista d’economia per accident. Què volia ser la Paula quan era estudiant a la UPF?

Quan vaig entrar a la UPF no tenia una idea clara del tipus de periodisme que volia fer. Sabia que m’agradava escriure i que m’interessaven molts temes diferents, cosa que segurament em va empènyer a triar aquesta carrera. Un cop dins la universitat, com la majoria d’estudiants, vaig fantasiejar amb la idea de ser corresponsal en un altre país, però la situació laboral que hi havia al sector aleshores també em va fer tocar de peus a terra pel que fa a les perspectives de futur.

En quin moment vas veure que el teu camí era ser periodista d’economia? Com vas arribar fins aquí?

Va ser per accident perquè vaig començar a fer pràctiques a la secció d’economia de l’ARA sense que fos la meva primera opció. No estava familiaritzada amb l’argot, no entenia molts conceptes bàsics, em veia força alienígena en contextos amb empresaris… Però al diari m’ho van posar fàcil perquè poc a poc agafés confiança i allò que al principi em semblava un repte enrevessat ha acabat sent una feina de la qual he gaudit molt en els últims set anys. Crec que he trobat una manera amb la qual em sento còmoda de fer periodisme econòmic i aterrar continguts que a vegades poden intimidar una mica.

Treballar com a periodista t’ha portat a escriure un assaig. Ja tenies present escriure un llibre algun dia?

Era una idea que m’havia passat pel cap de tant en tant, però mai de manera prou seriosa. En el cas de El club de los unicornios ho vaig veure claríssim, perquè l’editor, l’Oriol Alcorta, havia llegit molt sobre el tema i estava convençut que calia parlar sobre la cara fosca de les startups que també existeixen aquí, sense desviar la mirada cap a Silicon Valley. Ens vam posar d’acord molt ràpid sobre com es podia explicar una mateixa història a través de quatre casos que són paradigmàtics de com funciona aquesta indústria a casa nostra.

Al llibre veiem que els unicorns en què et centres tenen en comú que part de la clau de l’èxit implica aprofitar buits legals que propicien la precarietat del treballador o que es posicionen per afavorir els més rics. Hem de sospitar sempre dels unicorns?

Un unicorn no deixa de ser una categoria creada en base a unes expectatives que poden complir-se o no. Quan parlem d’una valoració de més de 1.000 milions de dòlars, aquest és el preu que posen els inversors a les promeses de rendibilitat futures dels fundadors d’una empresa. Després podem entrar en quins models de negoci tenen aquests unicorns més enllà de compartir aquesta gran fam d’èxits. Aquí la cosa va per barris, però és cert que en el sector tecnològic també hi ha un flirteig evident amb els límits de la legalitat perquè hi ha la idea mal entesa que la innovació pot anar per davant d’altres qüestions.

Com hem de valorar, com a lectors i lectores, que algunes empreses no hagin volgut tenir veu en el teu llibre?

Jo els vaig oferir a totes elles la possibilitat de donar la seva versió al llibre i, per exemple, a Cabify van preferir no participar-hi. Cap d’elles em va concedir una entrevista en profunditat amb els seus fundadors, cosa que hauria aportat molt a la narració. Estaven en el seu dret i ho respecto, però potser aquest gest serveix perquè el lector es pregunti quina relació tenen aquestes companyies amb la transparència i el rendiment de comptes.

Factorial és un dels darrers unicorns catalans. Quina creus que ha estat la clau del seu èxit?

El cas de Factorial és curiós perquè van arribar a ser un unicorn el 2022, quan precisament l’eufòria inversora del sector tecnològic començava a relaxar-se. Com en altres de les empreses analitzades, també basen el seu negoci en la intermediació, és a dir, fer de plataforma tecnològica que connecta dues parts: els departaments de recursos humans i els treballadors. L’any passat van facturar al voltant de 30 milions d’euros i, com la resta, també s’han trobat amb algun entrebanc en el camí.

Els fundadors dels quatre unicorns dels quals parles al llibre tenen en comú que venen de famílies acomodades. On queda el mite de l’emprenedor?

No tots ells venen exactament de la mateixa classe social, ni han tingut les mateixes facilitats a la vida, però sí que comparteixen el fet de moure’s en aquests cercles en què es va a estudiar a l’estranger i és habitual que entre companys de classe acabin sorgint idees per crear una empresa. El mite de l’emprenedor s’ha exagerat moltíssim, tant que sovint ha acabat en la paròdia. A vegades es parla dels sacrificis de fundar una companyia tecnològica (estic d’acord en què engegar un negoci és una tasca difícil i que els principis costen molt) com si fos una cosa aliena a un context i unes condicions econòmiques determinades que ho fan possible. Tant els mitjans de comunicació com la ficció hem alimentat tot aquest relat durant els últims anys.

Com valores l’acollida del llibre per part del sector startup?

M’han escrit treballadors del sector tecnològic que han llegit el llibre i hi han trobat coses que els ressonaven de companyies on han estat. Amb això em quedo satisfeta perquè volia copsar maneres de fer que no són exclusives d’una sola empresa, sinó que es repeteixen indistintament.

I per part dels lectors i lectores?

El meu objectiu de cara als lectors era que, tot i ser un llibre d’un tema molt específic i al voltant del món econòmic, no es fes feixuc i que la lectura acabés sent força àgil. En general penso que el propòsit s’ha acomplert i que és un relat assequible per a qualsevol que tingui interès en saber com funcionen les aplicacions que tens dins al mòbil.

Per acabar, tornant a la Paula Solanas que va estudiar a la UPF, quin consell li donaries a un alumni recentment graduat o graduada que es fixi com a objectiu arribar a treballar en premsa escrita?

Li recomanaria que no es tanqui a voler escriure per a una secció molt concreta i que aprofiti per provar amb tots els formats i temes que pugui. I, per sobre de tot, que s’informi i tingui clar quins són els seus drets laborals quan signi un contracte de feina.