El passat diumenge 12 de maig es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. Per analitzar els resultats dels comicis i els escenaris postelectorals, ahir es va dur a terme una taula rodona, organitzada per Alumni UPF en el marc del cicle 2024 Amb Ulls UPF i amb el suport de l'associació juvenil Deba-t.org. L’acte ha comptat com a ponents amb dos alumni UPF que han seguit molt de prop la campanya i l’anàlisi dels resultats:

• Quim Bertomeu, periodista a El Periódico i alumni de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Periodisme. El Quim segueix l'actualitat política del Govern, del Parlament de Catalunya i el dia a dia dels partits catalans, sobretot d'ERC.
• Bernat Surroca, periodista a Nació i alumni del Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Des del 2019 s'ha especialitzat en informació política i tribunals. Ha cobert les campanyes de les eleccions catalanes de 2021, les municipals de 2023 i les generals del mateix any, i en aquesta darrera campanya, ha cobert la informació de Salvador Illa i el PSC.

La sessió ha estat moderada per l'estudiant del Grau en Dret Maia Garrell Calsamiglia, vicepresidenta de Deba-t.org i membre de la Comissió d'Abordatge de la Comissió de Gènere.

Han sigut moltes les reflexions que han sorgit i ben aviat es podrà recuperar la sessió Els escenaris polítics a partir del 12M. De moment, us resumim els tres eixos principals que es van analitzar, que ens donen una visió general molt clara del que ha passat i del que ha de venir en els pròxims mesos.

Font: diari ARA

1. Factors clau en la victòria del PSC

Quatre factors expliquen, segons Bernat Surroca, la victòria del PSC, una victòria clara en vots i escons que consolida l’estratègia de Pedro Sánchez de calmar i pacificar l’independentisme.

• Èxit de l’oposició “responsable” de Salvador Illa, una oposició basada en el joc de la negociació que l’ha portat a subscriure pactes importants tant pels pressupostos com en altres àmbits, com la immersió lingüística. “No li ha fet por sostenir el govern quan Junts va sortir-ne”, afirma Surroca. S’ha situat en la centralitat, al centre del debat polític, projectant imatge d’estabilitat aprofitant les baralles independentistes.
• Una campanya racional, avorrida i poc ambiciosa basada en la promesa de la bona gestió i de l’excel·lència dels serveis públics, en contraposició amb els anys del Procés.
• Consolidació i millora del vot de 2021, pescant vot d’ERC i activant els abstencionistes.
• Cop d’efecte emocional de l’anunci de possible dimissió de Pedro Sánchez que va portar a l’activació del votant que no acostumar a mobilitzar-se per les eleccions catalanes.

2. Desfeta d’ERC i pèrdua de la majoria absoluta independentista

L’independentisme perd la majoria absoluta després d’una dècada. Ni sumant l’ultra dreta d’Aliança Catalana té opcions de governar i la majoria guanyadora no aspira a tenir quotes d’autogovern rellevants. 

El factor Puigdemont que era la gran aposta de Junts per intentar guanyar les eleccions no ha estat suficient. “Puigdemont es presentava per ser restituït i tot i haver resistit, els resultats no avalen aquesta restitució”, assegura Bernat Surroca.

ERC s’enfonsa completament sense que li hagi funcionat reivindicar la gestió de govern. Com diu Surroca, “la gestió no ven, es dona per descomptada”. En aquest sentit, Bertomeu afegeix que “la gestió no era la pregunta que s’havia de respondre en aquesta campanya electoral, no anava d’això”. 

Quan va quedar clar que Carles Puigdemont seria el candidat de Junts, la campanya es va polaritzar entre el passar pàgina del procés de Salvador Illa i la posició contrària encapçalada per Puigdemont, expliquen els ponents. En aquest escenari, ERC va quedar desdibuixada tot i intentar reivindicar l’obra de govern. La campanya es va focalitzar en l’eix emocional “Procés Sí, Procés No”. Un dels interessos compartits entre PSC i Junts va ser deixar de banda a ERC. “Puigdemont s’ha dedicat a fer veure que ERC no existia”, afirma Bertomeu.

Els resultats també mostren que la CUP corre el risc de caure en la irrellevància després d’uns anys de condicionar força els governs.

D’altra banda, l’entrada d’Aliança Catalana suposa un canvi de paradigma, ja que és la primera vegada que entra al Parlament una força d’ultra dreta independentista.

3. Pactes complexos per a la Investidura

“Anem cap a una etapa de negociació llarga per a la investidura” explica Bertomeu. “Les posicions actuals dels partits es moderaran perquè no interessa repetició electoral. L’opció d’ERC d’anar a l’oposició és fàcil d’entendre com a reacció immediata a la desfeta, però després de les eleccions europees les coses poden canviar. Si s’arribés a la repetició electoral, ERC hauria de presentar un candidat nou perquè Oriol Junqueras no té encara l’Amnistia garantida i això pot influir a l’hora de modificar la posició del partit. Quan passin les europees i a mesura que s’apropi l’amenaça de la repetició electoral els partits tindran incentius per canviar d’idea, especialment ERC”. Bertomeu també afirma que “Puigdemont es va comprometre a ser president o res i ara potser ERC treballarà en aquesta direcció”.

Durant la sessió, els ponents també han analitzat el gir cap a la dreta del Parlament de Catalunya, amb el creixement del PP i la consolidació de Vox, així com el baix nivell de participació en aquests comicis. Quim Bertomeu ha manifestat que el gran volum d’abstencionistes ha de fer reflexionar tant als polítics com als mitjans de comunicació per tal d’analitzar què es pot fer per capgirar aquesta tendència.

L'acte ha finalitzat amb un torn de preguntes del públic i els parlaments de Deba-t.org i Alumni UPF.

2024 Amb Ulls UPF, un cicle per analitzar els reptes i tendències del món actual

2024 Amb Ulls UPF és el cicle de ponències, taules rodones i webinars que organitzem des del Programa Alumni UPF per analitzar els reptes i tendències del món actual amb l'expertesa d'alumni i docents de la Universitat a través de diversos formats.