L’economia palestina està devastada, tot i gaudir d’unes característiques sociodemogràfiques ideals i una ubicació geogràfica estratègica. El territori ha patit els darrers cent anys un desmembrament sense precedents de la seva capacitat productiva, el qual ha resultat en empobriment generalitzat, deformació de la seva estructura sectorial i nivells rècord d’atur. 

Aquest procés va començar molt abans dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre i, per això, la revisió de la història econòmica de la Palestina moderna, en comparació amb l’Estat d’Israel i altres països d’Orient Mitjà, ens ofereix una perspectiva única per analitzar les causes d’aquesta gran fallida i les conseqüències en el conflicte eternitzat entre Israel i Palestina.

"L’economia palestina ha patit un estancament permanent."

Des d’una perspectiva històrica, el desenvolupament de l’economia palestina ha estat desastrós per a la segona meitat del segle XX i l’inici del segle XXI. L’economia palestina ha patit un estancament econòmic permanent. Així ho demostren els nivells reals de PIB per càpita: eren els mateixos el 2018 que en els anys 80 (s’observen clarament al següent gràfic, amb dades comparades del Projecte Maddison*). Aquesta visió és sostinguda per informes independents de l’ONU** i l’FMI***, els quals conclouen que, si no hagués estat per l’ocupació israeliana, l’economia palestina hauria estat el 2016 un 40% o un 50% més gran, respectivament.

La fallida a llarg termini de l’economia palestina és, per tant, innegable. Tot indica que les condicions econòmiques eren prometedores pels àrab-palestins després de la Primera Guerra Mundial, però el lent procés jueu de confiscació dels principals factors de producció primer, i l’establiment de l’Estat d’Israel més tard, van comportar l’aniquilament de qualsevol possibilitat de progrés econòmic àrab-palestí. Després, les ocupacions egipci-jordanes no va portar més que retrocés econòmic, i finalment, l’ocupació israeliana i els possibles beneficis de la integració amb una economia més rica com és la de l’Estat d’Israel van ser molt escassos, a més de transitoris i basats en sectors poc productius.

Des dels Acords de Pau d’Oslo, l’Estat d’Israel ha asfixiat l’economia dels Territoris Ocupats Palestins. L’atur a Gaza (bloquejada), abans de l’inici de la recent invasió, ja era un dels més alts del món, i la supervivència econòmica de la seva població depenia, principalment, de les transferències estrangeres i de l’ajuda humanitària. Mentre que, a Cisjordània (ocupada), l’economia és en l’actualitat molt vulnerable als tancaments de les fronteres i la seva població àrab-palestina s’està quedant sense recursos naturals, a favor de l’expropiació i l’espoli israelià. 

"Les autoritats d’ocupació israelianes seran els únics actors decisius a l’hora de donar una oportunitat als palestins, o bé condemnar-los a una fallida econòmica eterna."

Les perspectives de futur no deixen massa marge per l’optimisme. El procés de subdesenvolupament econòmic als Territoris Palestins Ocupats, inclòs l’est de Jerusalem, perdurarà mentre que l’ocupació israeliana persisteixi. Els processos de pau que es puguin obrir després del cessament de les hostilitats, que ara semblen tan llunyans, podran oferir un cert marge a la reconstrucció i la recuperació de l’activitat econòmica. Però, quan es tracta de determinar el destí a llarg termini del progrés econòmic palestí, les autoritats d’ocupació israelianes seran els únics actors decisius a l’hora de donar una oportunitat als palestins, o bé condemnar-los a una fallida econòmica eterna.

*Bolt, J. and van Zanden, J. L. (2020) Maddison Project Database, version 2020. **UNCTAD (2016) Economic costs of the Israeli occupation for the Palestinian people. Geneva, Switzerland. ***IMF (2016). West Bank and Gaza. Report to the Ad Hoc Liaison Committee meeting.

Nota: el treball complet és publicat al web de la Universitat Pompeu Fabra, on podreu consultar totes les dades i referències bibliogràfiques abans esmentades.